Martí Grau: "Fa 20 anys hauria estat impensable dir que cal lluitar per la democràcia a Europa"

Museus a Europa n'hi ha molts. Alguns dels més importants són el Louvre a París o el British Museum a Londres. Però n'hi ha un a 45 km de París que no és tan conegut, però sí molt rellevant per la història de la Unió Europea: la Casa Jean Monnet. Al capdavant d'aquest museu hi ha el cerdanyolenc Martí Grau Segú, qui també va ser eurodiputat (2008-09). Amb ell parlem de la tasca que realitzen al museu i el moment en què es troba Europa, a les portes d'unes eleccions al Parlament Europeu.

 

Quina és la tasca de la Casa Jean Monnet?

La Casa Jean Monnet està custodiat pel Parlament Europeu des de 1982, quan va comprar la casa on havia viscut bona part de la seva vida el polític i economista francès. Fins al 2018, el museu era gestionat per col·laboradors interessats en la vida de Monnet, però a partir d'aquell moment el Parlament decideix agafar el control.

 

Per tant, el museu és un actiu que té el Parlament per projectar la idea d'Europa a la ciutadania?

Sí, principalment fem dues coses. D'una banda, promoure tant la informació com el coneixement sobre la vida i l'obra de Jean Monnet. D'altra banda, com bé dius l'organització d'esdeveniments per parlar sobre el present i el futur d'Europa. La figura de Jean Monnet ens serveix com a inspiració per tot el que va fer.

"Jean Monnet, juntament amb Robert Schumann, són considerats els pares de la Unió Europea"

Per què va ser tan important per Europa, Jean Monnet?

És considerat un dels pares de la Unió Europea. La primavera de 1950, cinc anys després de la fi de la II Guerra Mundial, Jean Monnet reuneix els seus col·laboradors a casa seva per redactar la «Declaració Schuman» i anunciar al món la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), institució embrionària de la Unió Europea. Precisament, el que li va permetre ser influent en cada moment de la seva vida va ser saber-se esborrar de la primera línia. La fama li va venir perquè no la va buscar.

 

En canvi, Robert Schumann sí que va ser el primera espasa en el procés de creació de la UE.

Monnet no va ser mai un càrrec electe important, en canvi Schumann va ser el primer president de l'Assemblea Parlamentària Europea i el ministre d'Afers Exteriors de França. Tot i això, Schumann tampoc era una persona que volgués guanyar protagonisme, de fet era una persona molt discreta i molt religiosa, i això influïa en la seva moral senzilla.

"Hem de tenir en compte que la política exterior europea és la suma de polítiques exteriors nacionals i no de la seva integració

Precisament, Schumann va dir cèlebre frase que "Europa no es va construir i va esclatar la guerra", lamentant-se del que havia passat. Ha servit la declaració de Schumann per mantenir la pau dins del territori de la UE?

Sí. És evident que ha sigut un factor d'estabilitat i en els següents 74 anys des de la declaració no hi ha hagut guerra dins de les fronteres de la UE. Tot i això, altres dirien que no ha servit per aturar les guerres pro de les seves fronteres: fa 30 anys les Guerres dels Balcans i ara guerra Rússia-Ucraïna i, per això, també ens hem de lamentar. Hem de tenir en compte que la política exterior europea no és una política que es regeixi de la mateixa manera que les altres polítiques. Es tracta de la suma de polítiques exteriors nacionals i no de la seva integració. Per això, quan ens afanyem a criticar a la UE de no arribar prou lluny, ens hem de preguntar quins instruments es tenen.

 

Amb la guerra a les portes d'Europa i el Brexit, la UE està més debilitada que fa uns anys?

Depèn com t'ho miris. Jo crec que a nivell intern està més fortificada. La gent ha vist la guerra a prop dels seus països com un factor de cohesió. Però és veritat que des de fa 20 anys, sobretot des del "no" a la Constitució Europea l'any 2005, a Europa li ha costat recuperar un relat que entusiasmi a la ciutadania.

 

Per què creu que les eleccions europees generen menys interès a la gent?

Sí que és veritat que històricament hi ha hagut una participació més baixa que a les eleccions nacionals o municipals, però als últims comicis el 2019, es va superar el 50% de participació (a Espanya el 60,70%) i això es va viure des del Parlament com una gran victòria. Jo crec que enguany hi haurà una mobilització important, per tota la situació que hem estat comentant. A la campanya que està fent el Parlament també es diuen les coses d'una manera molt directe, coses que fa 20 anys haurien estat impensables, com que s'ha de lluitar per la democràcia perquè no es repeteixin moments negres del passat.

"Fins fa relativament poc, la UE semblava una cosa que havia existit des de sempre i que ens venia donat i jo crec que ara comencem a veure que cal un compromís i una implicació"

Potser és que a la gent jove li queda molt llunyà tot això.

Jo crec que hi ha un cert desconeixement de com s'ha arribat fins aquí i és responsabilitat nostra fer entendre això. Fins fa relativament poc, la UE semblava una cosa que havia existit des de sempre i que ens venia donat i jo crec que ara comencem a veure que cal un compromís i una implicació.

 

L'any 2019 ja es va viure l'entrada de l'extrema dreta al Parlament. Es tem que hi hagi un auge d'aquestes posicions polítiques el 9 de juny?

Jo crec que l'extrema dreta no va entrar el 2019, sinó que ja fa uns quants anys que hi és. El que passa que a vegades costa de visualitzar, ja que cada formació té les seves transicions nacionals i fins i tot hi ha divisions dins l'extrema dreta. Però sí, és preocupant que hi hagi aquestes formacions que qüestionin els valors nacionals i primordials de la nostra convivència democràtica. Per això aquesta campanya se centra en la democràcia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.