Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
La immersió lingüística, l'entreteniment en català, els tràmits administratius en català i la voluntat política de protegir-lo són algunes de les claus per preservar la llengua que van sortir a l'acte organitzat per Guanyem Cerdanyola. La sala Enric Granados de la Biblioteca Central va acollir, el divendres 27 de maig, un diàleg sobre l'estat i les necessitats del català.
"Llengua minoritzada"
L'acte organitzat per Guanyem va comptar amb la participació de l'exalcalde de Cerdanyola, Carles Escolà; la professora, diputada al Parlament i exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater; la impulsora de la immersió lingüística a l'escola La Sardana de Badia, Teresa Reverter; i el coordinador de la Comissió de Llengua de la Intersindical-CSC Educació, Gerard Furest. La regidora de Guanyem, Laura Benseny, va presentar l'acte.
Dolors Sabater va començar assegurant que el català és "una llengua minoritzada perquè no gaudeix de tots els espais d'ús que hauria de tenir una llengua normalment", afegint que, a més a més, el català "ha estat perseguit". L'exalcaldessa de Badalona va repassar les mesures que ha pres del govern català per protegir la llengua al llarg de la història.
Sabater va recordar que als anys 70 es van prendre mesures de normalització de la llengua davant l'arribada d'immigració d'altres punts d'Espanya. Als anys 80, es posa en marxa la immersió lingüística, augmenta l'entreteniment televisiu infantil en català i es decideix que la llengua de l'administració pública a Catalunya sigui el català. "L'única manera que tothom accedeixi al català passa perquè sigui llengua vehicular", va dir Sabater. Després de plans per fomentar el català entre la nova immigració que no parlava castellà als anys 90-2000, Sabater va assegurar que el moment actual és "d'atac directe de partits i entitats que tenen objectiu únic d'acabar amb el català a l'escola". A més a més, va considerar que la llei acordada entre ERC, Junts, PSC i En Comú Podem del català a l'escola "deixa la porta oberta perquè el castellà sigui llengua vehicular".
La immersió lingüística a l'Àrea Metropolitana
L'exalcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va explicar la seva experiència com a alumne del primer curs amb immersió lingüística a Badia del Vallès. Va ser a l'escola La Sardana, segona escola catalana en aplicar la immersió i on treballava com a mestra Teresa Reverter, també ponent a l'acte. "Els pares de l'escola van veure la necessitat que els seus fills havien d'aprendre català per estar en igualtat de condicions que els catalanoparlants", va recordar Reverter.
Per la seva banda, Escolà va destacar la importància social d'aquesta inclusió del català a l'escola: "Garanteix la cohesió social i igualtat d'oportunitats. D'altra forma, la majoria de nens i nenes d'aquella generació no l'hauríem après amb aquesta qualitat". En aquest sentit, Carles Escolà va posar el focus en el context dels municipis de l'Àrea Metropolitana, on l'ús del català és diferent a altres llocs de Catalunya: "A l'àrea metropolitana el problema no és que hi hagi gent que no sap castellà, sinó que cada cop hi ha més dificultats per aprendre català". Dolors Sabater va coincidir assenyalant que ciutats com Badalona i Cerdanyola "patiran moltíssim" la reducció del català a l'escola.
El futur del català
Per tancar l'acte, el coordinador de la Comissió de Llengua de la Intersindical-CSC Educació, Gerard Furest, va parlar del futur de la llengua. Per a Furest, cal ser realista i analitzar que actualment no s'estava aplicant la immersió lingüística, mostrant-se especialment preocupat per "les franges joves perquè són el futur de la llengua". La identitat que comporta l'ús del català també va ser una de les claus del discurs de Furest: "El català, en un món globalitzat no serveix per res excepte per continuar sent catalans, és a dir, un poble".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.