Les defenses dels CDRs del 'cas Judes', entre ells el cerdanyolenc Edu Garzón, acusats per l'Audiència Nacional per presumptes delictes terrorisme i tinença d'explosius han acudit aquest dijous a la darrera vista prèvia al judici.
"Venim disposats a batallar per l'aplicació de l'amnistia, però també per la denúncia de les irregularitats i la vulneració sistemàtica de drets fonamentals que hem patit des de l'inici de tot el procediment", ha explicat a la premsa el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral, abans de la trobada de les parts a Madrid.
Segons ha destacat, caldrà veure si la Fiscalia o el jutge es posicionen finalment a favor d'aplicar-los l'amnistia o si, en canvi, el procediment tira endavant amb acusacions de fins a vint-i-set anys de presó.
"Defensem que es pugui aplicar (l'amnistia) i vistos els escrits de la Fiscalia amb relació a la causa de terrorisme de Tsunami Democràtic són aplicables al 100%, lletra per lletra, en la causa que avui ens ocupa. Tenim arguments de sobre", ha ressaltat Majoral.
Edu Garzón també ha viatjat fins a Madrid acompanyat d'alguns membres de Guanyem Cerdanyola.
Aquest matí hem acompanyat al nostre company @EduGB1970 a la vista on la Fiscalia ha demanat l'aplicació de l'amnistia pel cas de les @Detingudes23S.
— Guanyem Cerdanyola (@CDVGuanyem) June 27, 2024
Celebrem que per fi puguem començar a deixar enrere un cas que mai hauria d'haver existit! pic.twitter.com/kR5Y7lIP31
Explosius i "estralls terroristes"
En els escrits d'acusació de la Fiscalia de l'Audiència Nacional coneguts al novembre el ministeri públic demanava 27 anys de presó per al cerdanyolenc Edu Garzón i set més dels CDR detinguts en 'l'operació Judes' del setembre del 2019 per pertinença a organització terrorista, tinença d'explosius i intent d'estralls terroristes. A més, demanava 8 anys de presó per a quatre investigats més per pertinença a organització terrorista.
La Fiscalia, que encara no s'ha pronunciat sobre l'aplicació de l'amnistia en el cas, considerava que els acusats es van integrar a un Equip de Resposta Tàctica (ERT), un grup de persones de diferents CDR que haurien conformat una "organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu del qual seria dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius i substàncies incendiàries".
A tots els acusats els demanava, a més, inhabilitació per a oficis o professions educatives, esportives o de lleure durant deu anys més que la pena de presó imposada. Als vuit principals acusats també els demana vuit anys de llibertat vigilada. En un llarg escrit d'acusació de 60 pàgines, el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, detallava tots els indicis que, segons ell, haurien de conduir a la condemna dels processats.
Amnistia aprovada
La vista celebrada aquest dijous es produeix després que a l'abril l'Audiència Nacional suspengués la vista d'al·legacions que s'havia de celebrar a Madrid en presència de les defenses dels acusats de l'Operació Judes a petició d'un dels lletrats, que era de baixa. La sala ha avançat que es tornaria a convocar la vista. En aquell moment la llei d'amnistia encara no havia sigut aprovada. Ara, en canvi, les defenses dels acusats demanen la suspensió definitiva del judici en considerar que entra en l'àmbit d'aplicació de la norma.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.