Carlos Cordón: “El 2026 estarà en marxa el nou sistema de transport urbà”

Cerdanyola comença el 2025 després d'un any en què ha entrat el vigor la Zona de Baixes Emissions i s'ha prorrogat el contracte de neteja i residus, com algunes de les decissions més destacades del govern. El 2025, doncs, es presenta com un any clau per a la política municipal, en què han d'arrencar projectes que porten anys esperant, com el CEM Riu Sec. L'alcalde de la ciutat Carlos Cordón repassa aquestes qüestions i més al TOT Cerdanyola.

 

Per començar, quina valoració fa, a grans trets, del 2024?

Jo faig una valoració positiva, sobretot per un dels aspectes que jo considerava molt importants quan vam començar aquesta nova etapa, que era el fet d'oferir a la ciutadania una estabilitat política. Doncs crec que en aquest any s'ha consolidat el projecte amb el qual veníem treballant des del primer mandat. Cal recordar que el primer mandat va estar marcat per una pandèmia que ens va fer canviar les estratègies i les prioritats de la ciutat. 

 

I què ens pot dir que serà el més destacat d'aquest 2025?

A part d'això, jo crec que tant el 2024 com sobretot el 2025 i el 2026 seran anys en què podrem veure realitzats molts projectes que fa molts anys que treballem. Per exemple el pavelló del CEM Riu Sec, diferents obres de l'espai públic, reurbanitzacions de carrers, el nou contracte de residus o el nou contracte del transport urbà.

 

El tema del pavelló del CEM Riu Sec sembla que no hagi d'acabar mai. Les obres ja s'haurien d'haver començat fa dos anys.

Al final, com et deia, hi ha hagut aquests dos anys de pandèmia que ens han fet anar tard. Si dediques inversions a altres prioritats que són més necessàries, després has d'anar compensant de mica en mica tot això. Per tant, és veritat que hi ha dos anys de retard en aquest projecte. Tot i això, ja s'han fet algunes actuacions, com les noves pistes de tenis i pàdel i les obres de l'aparcament de tot el complex esportiu estan a punt de finalitzar. Durant aquesta primera meitat del 2025 també es començarà a construir el pavelló, que esperem que estigui finalitzat a finals de l'any que ve. 

"La moratòria de la ZBE ve donada per la realitat que vivim a Cerdanyola, no és el mateix ser un municipi de la primera corona metropolitana que de la segona"

Una de les actuacions que més ha marcat l'actualitat política del 2024 i que ha creat més debat ha sigut la ZBE i la moratòria pels cotxes de Cerdanyola, aprovada a finals d'any. Quina és la intenció d'aquesta moratòria, si la ZBE tan sols afectava un 1% de la població, com van demostrar les càmeres instal·lades? 

Precisament per això. Nosaltres vam dir des del principi que avançaríem en la voluntat de tenir un aire més net, però sense deixar ningú enrere. La realitat de cada municipi és la que és, i no és el mateix ser un municipi de la primera corona metropolitana, que de la segona, com som nosaltres. Malauradament, a la segona corona no tenim el transport públic de la primera, per tant, calia estudiar bé com fèiem la ZBE per tal incorporar totes aquelles qüestions que consideréssim importants a l'ordenança. Per això hem sigut l'únic municipi de l'AMB en obrir una oficina destinada a escoltar a totes les persones que la ZBE els hi pogués afecta, i per això hem decidit fer aquesta pròrroga de tres anys.

Més info: La ZBE comença a multar amb una moratòria pels cotxes censats a Cerdanyola

 

En aquests tres anys el transport urbà i interurbà ha de canviar completament. Quins seran els canvis que veurem i quins s'han començat a aplicar ja?

El 2026 estarà en marxa el nou transport urbà, amb el qual ja fa anys que treballemt. I l'interurbà el 2028 acaba la concessió de la Generalitat. Hem fet tota la feina prèvia per a començar el traspàs de les competències municipals en aquesta matèria cap a l'AMB, que serà qui n'assumirà el servei; i s'han començat a dissenyar les línies que entraran en funcionament l'any que ve. Passarem de les tres línies urbanes a quatre, passarem a tenir una flota nova d'autobusos, més freqüència i, per tant, una millor oferta per a la ciutadania. És una feina molt llarga.

"Durant aquest any s'ha de licitar el nou contracte de neteja i residus, que el 2026 estarà en marxa"

L'altre dels grans contractes que hi havia sobre la taula l'any passat era el contracte de neteja i residus, que finalment es va fer una pròrroga. Creu que això pot o podrà influir en la visió de la ciutadania sobre l'espai públic?

Bé, l'espai públic sabem que és una de les qüestions que més preocupa a la ciutadania, per no dir-hi la que més. Jo crec que el contracte actual garanteix mantenir l'espai públic en unes condicions de dignitat. Ara estem treballant per tenir un contracte millor i un contracte adaptat als nous temps. Hem tingut un temps de reflexió per veure quin era el millor model. Per això hem fet aquestes pròrrogues que esperem que siguin les darreres, i durant aquest any s'ha de licitar el nou contracte de neteja i residus, que el 2026 estarà en marxa.

 

Per què s'ha decidit no fer el porta a porta, tot i que des de l'AMB es creu que és el millor sistema?

Per segons quins municipis potser sí que és el millor, per Cerdanyola jo estic convençut que no. Més enllà que la gent no el vulgui, en general considero que no és un sistema just, ja que no és el mateix tenir un habitatge de 2.000 metres quadrats, on pots acumular els residus de la manera que tu vulguis, que no viure en un pis de 50 metres, com és el cas de bona part de la població de Cerdanyola. Per tant, crec que no era un sistema just, sobretot, perquè no podríem tractar a tothom per igual i tampoc garantiríem aquest reciclatge que se'ns demana.

Més info: Cerdanyola s'estanca amb el reciclatge: 17 punts per sota dels objectius de la UE

 

Una altra de les grans problemàtiques que té la ciutat és l'habitatge. En els darrers anys el preu de l'habitatge ha augmentat tant que a molts sectors de la població se'ls fa impossible viure aquí. El govern té totes les esperances posades en el Parc de l'Alba? 

En aquest sentit, estem satisfets que s'hagi alineat la nostra voluntat amb la del govern d'Espanya i del govern de la Generalitat. Estem treballant per a poder oferir un parc d'habitatge públic que satisfaci les necessitats dels cerdanyolencs i cerdanyolenques i reverteixi la dinàmica que estem acostumats a viure a Cerdanyola, que històricament ha expulsat a la població jove. És veritat que tenim un gran projecte, que és el Parc de l'Alba i en el qual estem treballant moltíssim. Però també estem desenvolupant el sector Santa Teresa, amb més de 200 habitatges. Un espai de la ciutat que estava degradat i que amb aquesta urbanització es dignificarà. 

"Estem treballant per a poder oferir un parc d'habitatge públic que satisfaci les necessitats dels cerdanyolencs i cerdanyolenques"

En quin punt es troba la urbanització del Parc de l'Alba? Perquè sembla que va per llarg...

El que puc dir és que el 2024 s'ha comercialitzat algunes parcel·les a empreses que hi construiran habitatges i que la voluntat del Consorci del Parc de l'Alba i de la Generalitat és que durant aquest any 2025 es comenci la urbanització dels carrers que falten. A mesura que es vagi fent aquesta urbanització també es podran anar aconseguint les llicències per a les obres dels habitatges. Encara és d'hora, però l'important és que el projecte avança.

 

Sense sortir encara del Parc de l'Alba, al costat del Sincrotró s'hi instal·larà el 2026 la planta de fabricació de xips Innofab, què representarà la seva arribada a Cerdanyola?

Doncs aquesta és la consolidació del projecte de ciutat que venim defensant, treballant i portant Cerdanyola arreu del món a través de la marca 'Ciutat del Coneixement'. Quan vam arribar teníem clar que aquesta marca s'havia d'implementar, en primer lloc, perquè tingués més present que vivia en una ciutat on el Coneixement és el protagonista, i en en segon lloc, per convertir Cerdanyola en un espai d'oportunitats i d'atracció de talent i inversió. Això no només ho estem veient amb la futura arribada d'Innofab, sinó també amb la instal·lació properament del CPD més gran de Catalunya, també en aquest entorn del Sincrotró, i de la principal editorial del món, Penguin Random House, que ja està instal·lada a Cerdanyola.

"És la consolidació del projecte de ciutat que venim defensant, treballant i portant Cerdanyola arreu del món a través de la marca 'Ciutat del Coneixement'

 

L'any passat també va tancar amb un tema que va crear malestar entre les famílies de les escoles públiques de Cerdanyola, arran del mal estat en què es troben els equipaments. Com és que s'ha arribat a aquesta situació i com s'està millorant?

És cert que el manteniment de les escoles és un tema històric, que no ha sortit aquest any ni l'anterior. Al final, quan les competències d'uns equipaments estan compartides, com és el cas de les escoles, potser es queden algunes coses per fer. Ja vam detectar aquest problema en el mandat passat i per primera vegada es va fer un contracte de manteniment exclusiu per a les escoles, cosa que no havia existit mai. En aquest mandat també vam detectar que era necessari seguir, i per això a l'inici d'aquest curs la voluntat de l'Ajuntament era posar un equip específic de brigada que es dediqués a fer feines. No hem deixat mai de posar-hi recursos i és el que continuarem fent.

Més info: L’Ajuntament crea la brigada de manteniment escolar

 

Darrerament s'ha anunciat la marxa dels directors dels dos museus de la ciutat. Fins a quin punt això suposarà un problema per la divulgació cultural de la ciutat?

De l'Ajuntament ha marxat molta gent i ha vingut molta gent. És una decisió personal tant d'aquestes dues persones com de totes les que en algun moment han decidit optar per una opció professional més atractiva. Al final, això és un tema de creixement personal el qual és motiu de felicitació i també de posar en valor la bona feina que s'ha fet aquí. Però l'Ajuntament té un projecte que va més enllà de les persones. L'Ajuntament i la ciutat sempre hi serà i nosaltres anirem passant. Aquest govern té un projecte molt important que té a veure amb la memòria democràtica i amb la recuperació del patrimoni històric de la ciutat, i no només són paraules, són fets. Som el govern que ha fet per primera vegada una regidoria específica en aquesta qüestió i que seguirà posant recursos també per garantir l'eix modernista de la ciutat amb la recuperació de Ca n'Altimira, la Torre Vermella, la Torre Llopis i ara recentment hem aprovat el projecte de recuperació Ca n'Ortadó, que altres governs van decidir tancar al seu dia.

Més info: La Taula de Patrimoni demana a l'Ajuntament una reflexió davant l'adeu dels directors dels Museus

 

I ja, per acabar, pel que fa al tema de Bellaterra, els preocupa que tiri endavant el procés de segregació?

Nosaltres respectem qualsevol mena de procés administratiu o judicial que hi hagi, com ha passat sempre. Ara bé, també creiem que amb aquesta nova etapa, amb aquest nou mandat a l'EMD, és una etapa que podem considerar d'esperança i de noves relacions. De fet, hem aprovat inversions extraordinàries en aquest any de mandat per Bellaterra, hi ha una voluntat de millorar el conveni. A més a més, ja estan en marxa els treballs de pacificació i obres demanats en el seu dia l'Ajuntament i a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i d'altra banda, hi ha un gran projecte de creació del Parc de la Bonaigua, que començarà aquest any i serà un parc metropolità al bell mig de Bellaterra. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.