Mig segle de les "aparicions de la verge" a Can Cerdà: un fenomen que va col·lapsar Collserola

Lourdes, Fàtima... i Cerdanyola. El 8 de novembre farà 50 anys des que Cerdanyola del Vallès va començar a convertir-se en un lloc de peregrinació per a molts fidels catòlics, que es desplaçaven a Can Cerdà, al bell mig de Collserola, per a coneixer a Josefa "Pepita" Pugés. Aquell 8 de novembre de 1974, aquesta veïna del barri d'Horta de Barcelona va tenir una revelació de la Mare de Déu, qui suposadament la va instar a anar a un lloc que pensava beneir particularment. 

Segons documenta la revista de divulgació històrica 'El Pou', "Pugés es va desplaçar cap Can Cerdà i baixant pel camí que passa davant de la masia va començar a resar el rosari. Una mica més endavant va sentir que la cridaven. Es va girar i va veure la Mare de Déu de Lorda, a sobre d’un arbre caigut. Ella li va demanar que, els dies 11 de cada mes, anessin a resar allí".

Així, tres dies més tard, l'11 de novembre, tal com reflecteix la revista El Pou, "eren catorze les persones congregades en aquella esplanada amb l’arbre caigut i al costat d’una font. Va semblar que la Pepita es desplomava, però es va incorporar amb rapidesa i, mirant fixament l’arbre inclinat, els presents van sentir dir-li en català, com si repetís quelcom que sentia: “Sóc la Verge de Catalunya”.

 

Col·lapse de Collserola

Aquestes suposades aparicions marianes a Can Cerdà van despertar una important expectació en una època de canvis socials i polítics considerables. Diversos mitjans de comunicació se'n van fer ressò, de tal manera que va propiciar un augment de devots cap a la masia ubicada a la carretera d'Horta a Collserola.

El punt àlgid d’aquestes visites va ser el març de 1976. Segons assenyala El Pou, "el 6 d’aquell mes Ràdio Barcelona va desplaçar una unitat mòbil per gravar un programa de La Otra dimensión, que presentava el periodista especialitzat en temes paranormals i futur director de cinema Sebastià d’Arbó".

Aquell dia es van aplegar unes quatrecentes persones entre feligresos, malalts necessitats de guariment, acompanyants, interessats per la parapsicologia i curiosos. I cinc dies després, l'11 de març, Televisió Espanyola va enregistrar imatges per al programa 'Informe Semanal', fet que va provocar que "l’11 d’abril es concentressin al lloc quatre mil persones, vuit-cents automòbils i quatre autocars", indicava Mundo Diario el 13 d'abril d'aquell any. La premsa de l'època titulava "desbordament imprevist" i la carretera d'Horta a Cerdanyola va estar tallada a la circulació durant més de tres hores degut al desbordament de gent i vehicles. 

 

L'Església rebutjava les aparicions

Davant d'aquests fets, el cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Narcís Jubany, va promulgar un decret pel qual rebutjava la possibilitat que es produïssin aparicions de la Verge a Can Cerdà. Per la seva banda, el rector de la parròquia de Cerdanyola del 1970 al 2006, Josep Rosell, veia amb "esceptiscisme" aquelles aparicions. "Aquest és un de tants casos provocat per una angoixa existent i que amb molta facilitat pot ser aprofitat econòmicament per part de grups integristes", assenyalava el mossèn en una entrevista a TVE. 

Segons explica la revista El Pou, Pepita Pugés va acceptar sense cap retret el decret de l’Arquebisbat i mai més, fins al seu traspàs el 30 d’agost de 1978, no va tornar a can Cerdà. Després de la seva mort es va crear una fundació, l’any 1986, que va assumir l’organització d’activitats, com ara la publicació d’un butlletí. 

 

Un any més tard el bisbat de Barcelona, el mateix que anys abans havia rebutjat les suposades aparicions, va autoritzar la construcció d’una capella, sempre i quan no coincidís amb el lloc exacte de les aparicions; però l’administració va endarrerir l’execució del projecte. Finalment, l’11 de febrer de l’any 2001 es va inaugurar la capella. 

 

Degradació de l'espai

Un grup de devots de Can Cerdà ha denunciat últimament el mal estat en el que es troba l'espai. "El recinte està abandonat, sense tenir cura, amb les portes d'entrada rovellades, igual que gran part del reixat que envolta el lloc", diuen. A més, el terreny on es troba el manantial d'aigua "està destrossat i la font d'aigua continua tancada des de fa anys", afegeixen. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.