"Mai saps en quin moment et pot canviar la vida”, Isidro Canal Valero

L’Isidro Canal Valero viu actualment al municipi de Matadepera, tot i que ha viscut quasi tota la meva vida a Cerdanyola. El cerdanyolenc, que actualment té 40 anys, dos fills i dona, és un exesportista que entrenava en el centre d’alt rendiment, el CAR, de Sant Cugat. Com ell mateix explica al TOT, “quan la meva vida semblava idíl·lica, de la nit al dia un dolor em va precipitar a un abisme sense sortida”.

En aquells moments, L'Isidro va ser diagnosticat d’artrosi bilateral de maluc fa quatre, als 36 anys. En un principi, “jugant amb un dels meus fills, em va venir un dolor alangonal però no li vaig donar gaire importància. Però a l’anar a més, vaig anar al metge i em van diagnosticar artosi bilateral de maluc”, comenta. 

Aquesta malatia no té cura

Aquesta artrosi és molt agresiva, ja que “en el meu cas té una afectació autoimmune que fa que per molt que m’operi no té cap cura. Cada cop que m’operen és posar un cronometre a zero i cada 7-8 anys cal tornar a operar. Actualment porto quatre claus a la columna, una pròtesi parcial al maluc dret i em falta posar una pròtesi a l’esquerra”, explica. 

Tal com ho explica, els metges li comenten que el seu cas “no és res habitual en adults joves amb artrosi de maluc”. 

Procés d’adaptació 

Isidro explica que quan va ser diagnosticat de la malaltia va passar a no poder fer res del que li agradava. “A més, quan m’ho van diagnosticar els meus fills eren molt petits. Va ser com canviar el meu rol amb ells. És cert que durant dos anys vaig poder aguantar amb medicació i vaig poder fer una vida mitjanament normal”, comenta. 

"Un dia quan vaig posar el peu a terra, se’m va acabar el món. Se’m va luxar el cap del fèmur i em va partir el maluc en dos. En aquell moment va ser quan de sobte la meva va canviar completament per a mi”, explica. 

El protagonista d’aquesta història ens explica que qualsevol acte quotidiani com posar el rentavaixelles “ho celebro”. Pel que fa l’entorn, l'Isidro explica que el que més els costa és comprendre la situació. “És un cop cap a la paret per qui pateix la malaltia com pel seu entorn”. 

Ens explica que anímicament ara mateix es troba bé i ens explica que el llibre "Ningú caminarà per tu”, que ha escrit ha estat molt terapèutic. “Hi ha moments que l’he estimat i altres que l’he odiat. El llibre al final ha estat un company més. He passat per un pou molt gros. Als problemes els hem de donar el protagonisme just en aquesta vida. No podem viure lligats a un problema sense trobar sortida”, remarca. 
 

“Ningú caminarà per tu”, la seva primera novel·la

El llibre és un thriller de suspens “basat en fets reals. Té un caire molt poètic i introespectiu perquè al final l’heroi que ens acompanya en aquest llibre està basat en fets que m’han passat a mi”. 

El llibre “no té un missatge amable. Però el fons i el missatge és molt poderós”. Aquesta novel·la és per a tothom però especialment per a totes aquelles persones que ho estan passant malament per qualsevol malaltia o un altre motiu i puguin aprendre a trobar solució als seus problemes. 

Abans del llibre, Isidro va començar per un diari. Ja que com ens explica durant la realització de l’entrevista, a vegades se li obliden les coses a causa de la medicació que pren. 

Aquest llibre és “sobretot un regal pels meus fills i per a tota la gent jove que ve darrere nostre perquè al final serà el nostre futur. Crec que és molt important donar un missatge a la gent jove, independentment de l’edat, que cada dia siguem agraïts i toquem amb els peus a terra perquè mai saps en quin moment et pot canviar la vida”. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.