La lluita per la memòria dels deportats als camps de concentració nazis 80 anys després

“Això és el que se sent quan un guanya. Aquesta no és una victòria qualsevol, és una fita de la civilització” exclama el propietari de Tesla i X (antic Twitter), Elon Musk, durant la investidura de Donald Trump a la presidència dels Estats Units. Seguidament, Musk es gira al públic i fa una salutació amb el braç dret alçat, semblant a la que feien els feixistes italians seguidors de Mussolini i que van adoptar altres dictadors com Adolf Hitler i Francisco Franco.

80 anys abans, un 27 de gener de 1945 l'exèrcit roig alliberava el camp de concentració nazi d’Auschwitz-Birkenau, una data que s'acostuma a celebrar com el dia que el món va conèixer les barbaritats perpetrades pel règim d'Adolf Hitler contra els jueus i altres minories: el Dia Internacional en Memòria de les víctimes de l’Holocaust.

Amadeu Comas i Comas, Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma van ser els quatre cerdanyolencs deportats als camps d'extermini nazi, concretament a Mauthausen. 

 

La importància de la memòria democràtica

“Després de 80 anys, pensem que la memòria democràtica és molt important perquè la societat en general té dret a conèixer el que va succeir”, explica el president de l’Associació Amical Mauthausen, Joan Calvo. Per Calvo, l’holocaust va ser “la vulneració de tots els drets humans d'aquella època tan fosca de la humanitat”. Per tant, el coneixement de tot això “podria preveure situacions i discursos que poden distorsionar els valors democràtics i dels drets humans adquirits en les darreres dècades”, diu.

El franquisme va condicionar la memòria col·lectiva. “Durant la transició es van prioritzar altres aspectes per a assolir una democràcia formal abans que el reconeixement a les víctimes”, assenyala el president d’Amical Mauthausen.

Així, Calvo considera que “Espanya encara té un deure amb totes les víctimes de la dictadura, l'exili i el nazisme” i reconeix que “també és veritat que arran de la publicació i l'establiment de lleis de memòria per part del govern estatal i d'altres governs autonòmics, com és el cas de Catalunya, està fent de mica en mica coneixement del que va succeir. Però estem a anys llum d'altres països del nostre entorn”. El president d’Amical Mauthausen considera que “ha faltat una política d'estat que implementi i faci pedagogia de la necessitat d'implementació” de la Memòria Històrica. 

 

Educar per a la prevenció al feixisme

Respecte al jovent, Joan Calvo explica que quan fan xerrades als instituts, “encara ens trobem que creuen que els camps d'extermini era només per jueus” i afegeix que als anys 70 quan Montserrat Roig va escriure 'Els catalans als camps nazis', “ja es feien aquesta pregunta. La mancança d'implementació de memòria ha fet que això sigui així”. 

Segons algunes xifres, 9.000 persones van ser deportades i unes 5.500 van morir. “Coneixem les xifres, però no les identitats i és molt important fer-ho des de l'àmbit local. Darrere de cada deportat i deportada es trenca una trajectòria vital”, explica Calvo en declaracions al TOT Cerdanyola. 

 

Desafecció política i l'auge d'extrema dreta

L’auge de l'extrema dreta “és molt preocupant". "Fa 10 o 15 anys el concepte de prevenció no era tan necessari com és actualment. El discurs d'odi que s'està implementant últimament. No és una anècdota”, diu. “Per això és important que tota la societat prengui consciència d'aquest perill. I des dels governs s'han d'implementar polítiques que solucionin els problemes de la gent”, afegeix. 

El president d’Amical reconeix que la desafecció política “afecta sobretot els partits demòcrates i afavoreix als partits d'extrema dreta” i explica que el que s'ha fet malament amb el jovent és “no haver sabut conscienciar a la gent jove a no cercar situacions i compartir espais que estan generant aquesta desafecció”. 

Tot i que creu que la utilització constant de les xarxes socials per part de l'extrema dreta i les informacions ràpides i 'fake news' són la clau per fer aquest discurs simplista, Calvo es mostra satisfet en què hi ha una gran part de gent jove que “té present i vull agrair al professorat d'aquest país que han portat a les aules aquest programa educatiu de memòria”. 

 

Cerdanyola amb les víctimes de l'Holocaust

El diumenge 2 de febrer Cerdanyola celebrarà un acte commemoratiu a la plaça de la Pau per honorar la memòria de les víctimes del nazisme i de l’Holocaust. La iniciativa se suma a la celebració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’acte també inclourà un record especial amb motiu del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació Republicana, que se celebra el 5 de febrer. 

Més info: Cerdanyola recordarà un any més a les víctimes de l’Holocaust i del nazisme

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.