Lia Versarte: "En el cinema LGTBI sovint s'ha fet un arquetip sobre el tema i els protagonistes"

L'artista, fotògrafa, cineasta i escriptora cerdanyolenca, Lia Palomar (@lia_versarte), va estrenar fa uns mesos 'L'agost més càlid'. Una pel·lícula que parla sobre el descobriment sexual d'una adolescent que rebutja el contacte físic i que llança una reflexió sobre la diversitat sexual. El Dia Internacional per a l’Alliberament LGTBI, parlem amb la codirectora del film sobre com es tracten les diversitats sexuals en el cinema.

Més info: S'estrena 'L'agost més càlid', una pel·lícula rodada a Cerdanyola del Vallès

A la pel·lícula es debat sobre la sexualitat en l'adolescència. Com va ser la rebuda per part del públic?

Realment d'una manera més encertada del que esperàvem. Ja no per temes de sexualitat, sinó més aviat perquè ens pensàvem que no s'anava a entendre el que volíem expressar, que és el fet que ella no vol mantenir relacions sexuals perquè rebutja el contacte físic. Tot i això, la gent es va sentir identificada, encara que la majoria no hagin viscut una situació similar.

Us enfocàveu a un públic més aviat jove?

Tot i que al principi ens pensàvem que tindria una millor rebuda entre la gent jove, les altres edats també ens van donar un retorn positiu i això és molt important per a nosaltres, perquè vol dir que ha traspassat fronteres generacionals.

Creus per això que la sexualitat que se surt de la norma és encara un tema tabú a la nostra societat?

Jo crec que sempre hi ha un tabú al voltant de totes les coses que se surten de la norma. Sí que és veritat que ara vivim en l'època de mostrar-ho tot i, en certa manera, això normalitzaria aquestes altres sexualitats. El problema aquí és qui emet a vegades aquests missatges, que normalment no entra dins d'aquests col·lectius.

"Sempre hi ha un tabú al voltant de totes les coses que se surten de la norma"

Les xarxes socials estan ajudant a visibilitzar-ho i normalitzar-ho?

Sí que és veritat que les xarxes socials fan que hi hagi una major visibilització, però també pot ser una arma de doble tall. Depèn com facis servir tota aquesta informació que rebem, pots acabar tenint una sobreinformació o una informació desencertada.

A la pel·lícula també poseu el focus sobre la representació dels cossos. Us preocupava molt com abordar aquest tema?

El que ens preocupava era que s'entengués el tema. Explicar bé el perquè la Paula, la protagonista de la pel·lícula, no vol establir contacte físic i ni relacions amb altres persones. No volíem que la pel·lícula s'entengués com una trama d'una noia a qui li agrada una altra noia. Al cap i a la fi, podria haver estat enamorada d'un noi i la trama seria la mateixa. La nostra pel·lícula parla de la diversitat pel que fa a la manera de relacionar-se i de les diferents maneres de mostrar afecte envers les altres persones.

"La nostra pel·lícula parla de la diversitat pel que fa a la manera de relacionar-se i de les diferents maneres de mostrar afecte envers les altres persones"

El que vols dir és que les relacions LGTBIQ no són el tema central de la vostra pel·lícula, oi?

Hi ha moltes pel·lícules LGTBIQ en què la pel·lícula en si va sobre fet de ser LGTBI. Nosaltres no creiem que hagi de ser així, sinó que a les pel·lícules en general, se'ls hi ha de posar protagonistes que siguin diversos i aquí és on entra el tema LGTBIQ.

És aquest el gran error d'una part del cinema que vol representar el moviment LGTBI?

El que ha passat en el que s'anomena cinema LGTBI és que sovint s'ha arquetipat molt el tema i els protagonistes i, al final, la pel·lícula no va més enllà de dues persones homosexuals que s'enamoren i expliquen les seves dificultats.

En diverses ocasions has comentat que et senties identificada amb la protagonista de la pel·lícula. Creus que és quelcom necessari sentir-se d'alguna manera identificada?

Jo crec que sí, perquè et serveix per donar-li l'enfocament que necessites. Si no hagués sigut així, d'alguna manera hauríem intentat trobar algun motiu per a explicar el que li passa a la Paula, com per exemple que tingués un trauma perquè haguessin abusat d'ella. El que vam fer va ser simplificar-ho i fer que sigui una pel·lícula molt contemplativa. Simplement, reflecteix els mesos d'estiu d'una noia que té aquesta característica concreta de rebuig al contacte físic.

"Crec que el fet de sentir-se identificada amb la protagonista et serveix per donar-li l'enfocament que necessites"

Després de la pel·lícula, estàs ja treballant amb altres projectes que ens puguis explicar?

Ara estic treballant en un curt que es diu 'Aigua dolça', on les protagonistes també són dues noies adolescents que es plantegen moltes de les preguntes que es fan les persones bisexuals. Són temàtiques que tot i que indaguen en realitats que s'emmirallen amb mi, alhora parlen de la col·lectivitat.

De quina manera et serveix l'art per a expressar tot el que penses i sents?

Per mi l'art i la creació és el meu vehicle d'expressió i la meva teràpia. Tots els continguts que faig em reflecteixen a mi i a la meva personalitat. A més a més, em serveix com a vehicle per arribar a la gent d'una manera molt més interessant i interpel·lar al públic sobre qüestions que si no fossin a través de l'art potser no interessarien tant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.