Josep Tarrés: "Al ritme que anem tardaríem 250 anys per a desamiantar tot el país"

Josep Tarrés és Doctor en Medicina, especialista en pneumologia i ha dedicat bona part de la seva vida a estudiar els efectes de l’amiant sobre la salut. Un material tòxic que des de fa un segle ha estat molt present a molts edificis de Cerdanyola. Actualment, és metge emèrit al CAP Canaletes de Cerdanyola i participarà aquest dissbte a la taula rodona que la Taula de Patrimoni de Cerdanyola ha organitzat per a parlar del futur de la Uralita.

 

Som conscients de les conseqüències que pot tenir l'exposició de l'amiant per la població de Cerdanyola?

Bé, avui en dia, a Cerdanyola estem com a qualsevol altre municipi de tot el país. A Cerdanyola, en aquest moment, no té l’afectació que tenia al seu moment. El 2002 es va prohibir la introducció de fibrociment. Però amb una llei una mica tramposa, perquè es permetia l'ús de tot el fibrociment ja instal·lat fins a la fi de la seva vida útil.

 

I quina és la seva vida útil?

Aquí està la qüestió. S’ha arribat a la conclusió que són uns 30 o 40 anys. Llavors, es dona la circumstància que, avui en dia, la major part del fibrociment instal·lat és il·legal. Perquè la llei deia també que s'havia de retirar abans del final de la seva vida contínua.

 

I quines malalties pot provocar?

Va tenir unes conseqüències que depenien de respirar-ne molt. Llavors, era el que entenem per malalties cròniques. És a dir, l’amiant entrava i provocava patologies cròniques, com l’asbestosi, l’enduriment del pulmó, les plaques pleurals i un grapat de malalties. Avui dia, en canvi, el problema de l’amiant és que és un agent cancerigen de primer nivell amb tres característiques. La primera és la seva especificat: el càncer de pleura es dona únicament per l’exposició a l’amiant. La segona és que mai ningú ha estat capaç de trobar-li un mínim de seguretat davant la seva exposició. I la tercera és el seu llarguíssim període de latència. És a dir, des que aquestes fibres t’entren fins que emmalalteixes poden arribar a passar entre 30 i 40 anys. 

 

Per tant, pot ser que d'aquí a 30 anys apareguin malalties d’aquest tipus?

Apareixeran. Perquè no depèn de la dosi. Amb poca dosi pot ser suficient i depèn del teu sistema immunitari. Però avui en dia, tota la població està exposada. Realment és una pandèmia mundial, perquè això és un fenomen mundial. El problema de l’amiant no és de Cerdanyola, no és de Catalunya, ni és d’Espanya. És un problema universal enorme que comptava amb tres fases: primer els que tocaven directament el mineral; després els que feien servir els productes fabricats amb amiant; ara els que estem exposats als productes contaminants amb amiant, és a dir, tota la població.

 

Llavors, sabent tot el que va passar, i tenint en compte que la primera i segona fase són irreversibles, no s'hagués pogut estalviar aquesta tercera fase?

Naturalment. Jo sempre dic que la patologia de l’amiant és com una epidèmia silenciosa i silenciada. Silenciada perquè és evitable. 

 

Com? 

Desamiantant. Hi ha uns estudis anglesos que demostren que desamiantar pot ser car pel govern d’un país, però resulta com a mínim tres vegades més car, al cap d’uns anys, la despesa mèdica que suposarà no haver desamiantat, al cap d’uns anys. El que passa és que, clar, els pressupostos es fan a curt termini i d’això estem parlant d'un estalvi que suposarà d’aquí a 30 o 40 anys. 

 

És a dir, com que potser no crea una alarma social molt gran ara mateix, no s'aborda com caldria.

Exacte. Perquè com que és silenciosa i silenciada, no se'n parla.

 

Recentment, però s'ha aprovat el projecte de Llei per l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya.

Aquesta llei s'ha fet gràcies a una gent i col·lectius que han empès molt i està previst que s’aprovi definitivament a finals d’any. Però una llei que s'aprovi no vol dir res. Un cop aprovada necessitarà unes regulacions de desenvolupament i unes normatives d'aplicació. El problema és que al ritme que s'han estat fent les coses a Catalunya en els últims 20 anys, en tardaríem 250 per a desamiantar tot el país.

 

Si abans d'aquesta llei es calculava que, amb aquesta velocitat es tardarien en 250 anys, a partir d'aquesta llei, si es fa correctament, quant creu que es tardarà?

La proposta de la Unió Europea és que es desamianti tot l’espai de domini públic abans del 2028 i tot el territori europeu abans del 2032. Que es pugui fer o no, depèn de la voluntat política. Però, avui dia, això és una utopia. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.