Imma i Carmen: "A la Revolta de les Dones, són elles les que s'atorguen el dret a defensar la vida"

El dia 10 de gener de 1918, enmig del Raval de Barcelona, una veïna del carrer de l'Om, Amàlia Alegre, va protagonitzar un acte que tindria unes llargues conseqüències: va penjar un simple paper a la paret, en el qual feia una crida a totes les dones del barri per unir-se en protesta contra l'encariment dels aliments, el carbó i els lloguers. Aquell acte va ser la fitxa que va fer caure tot el dominó i es va convertir en una revolta liderada exclusivament per dones i que duraria tres setmanes, deixant empremta a la història de Catalunya. Parlem amb Imma Guillamón i la cerdanyolenca Carmen Jiménez, les besnetes d'aquella dona i escriptores del llibre "Amàlia Alegre i la Revolta de les Dones".

 

Per què es converteix en una revolta exclusivament de dones?

Hi ha greus problemes per poder mantenir la vida, a causa de l'augment de preus, i són elles les que s'atorguen aquest dret a mantenir la vida. És per això que surten al carrer a defensar la comunitat i a defensar la vida. En diferents moments, homes i estudiants intenten incloure's, però són rebutjats, i això és exclusiu de Barcelona. S'atorguen aquest dret fins a posar-se contra l'Estat mateix.

 

És la primera revolta que hi ha exclusivament de dones?

A l'Estat Espanyol, creiem que sí. Moltes de les revoltes eren iniciades per dones, com la 'Revolta del pa', però després els homes s'introduien a les protestes.

"Moltes de les revoltes eren iniciades per dones, com la 'Revolta del pa', però després els homes s'introduien a les protestes"

 

Al fet de ser una revolta exclusivament de dones, va ser una revolta diferent?

Un fet diferencial és la no-violència, que no vol dir l'absència de contundència. Tot i això, hi havia un sector de dones, sobretot les anarquistes, que sí que volien una revolta més violenta.

 

Centrant-nos en la figura de la vostra besàvia. Ella quina relació tenia amb la política en aquell moment?

Nosaltres defensem la figura de l'Amàlia com una persona que no estava lligada a cap partit polític, i això és una de les causes al fet que considerem que la revolta va ser espontània. Algunes autores, afirmen que l'Amàlia Alegre estava relacionada amb el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux, i nosaltres per memòria oral i per la recerca que hem fet, sabem que no va ser així.

 

Quines conseqüències té la revolta?

Amb la pressió del moment, destitueixen al governador civil de Barcelona i, automàticament, es proclama l'estat de guerra. A més, aconsegueixen una rebaixa del 30-40% del preu del carbó i dels aliments bàsics. Més enllà d'això, aquesta revolta posa la primera pedra, en alguns punts, de la Vaga de la Canadenca, que un any després va ser la gran vaga de l'època i amb la qual es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.

"La Revolta de les Dones posa la primera pedra, en alguns punts, de la Vaga de la Canadenca, que un any després va ser la gran vaga de l'època"

 

Parlant de la Vaga de la Canadenca, igual que amb la Setmana Tràgica, són dues revoltes que han quedat en la memòria col·lectiva. Per què la Revolta de les Dones no?

Primer, pensem que és perquè era una vaga que no va ser estrictament laboral; i segona perquè és una vaga de dones. Actualment, diríem que és un gran empoderament col·lectiu. Però en aquell moment va ser silenciada i no se li ha donat el pes que correspon, perquè realment li van fer un pols a l'Estat.

 

Per què s'ha volgut amagar el paper de la dona en les revoltes al llarg de la història?

Només cal veure el silenci que hi havia a la nostra família per a explicar aquesta història. Inclús durant la transició cap a la democràcia. Amb la dictadura franquista les dones encara van ser més represaliades, i tot això té a veure amb el fet que no hi hagi tanta documentació. Per això també ens ha costat saber la dimensió d'aquesta història.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.