Francesc Muñoz: "El Parc de l’Alba es pot beneficiar del grau de maduresa de l’AMB"

En els pròxims anys Cerdanyola experimentarà la seva transformació urbanística més important del segle XXI: la creació del Parc de l'Alba. Aquest nou barri suposarà el creixement d'entre 10 mil i 15 mil persones i un canvi en molts àmbits per a la ciutat. Aquesta transformació, però, no és la primer que patirà el municipi. A partir dels anys 50 del segle passat, Cerdanyola va passar de ser un poble de 4.000 habitants a una ciutat de més de 50.000 en només trenta anys. Un creixement demogràfic que va suposar una urbanització important. El director de l'Observatori de la Urbanització de la UAB, Francesc Muñoz, analitza quines conseqüències va tenir aquest urbanisme que es va practicar a tota l'AMB i què li espera a Cerdanyola per a la pròxima dècada.

 

Com veus l'Àrea Metropolitana? Quin estat de salut creus que té?

L’AMB és una àrea metropolitana que té tres característiques principals si pensem en la seva evolució històrica. La primera és que té un gran índex de concentració i de densitat, és a dir, és una zona urbana molt densificada i que és molt integrada funcionalment. La segona característica de l'AMB té a veure amb el context de la urbanització de l'estat espanyol i que es defineix per dos claus molt importants: la litoralització, és a dir, la concentració històrica de la gent al litoral i la mobilitat camp-ciutat. I la tercera característica respon a les dinàmiques de dispersió de la urbanització, que avui dia ens donen una regió metropolitana molt contradictòria. D'una banda, ciutats compactes i, d’altra banda, un territori dispers que necessita planificar-se d'una forma molt diferent.

 

És a dir, estaríem parlant que hi ha hagut un urbanisme una mica desordenat a l'àrea metropolitana?

Una mica no, bastant. És un urbanisme salvatge, perquè trobem que hi ha una part del territori que s'ha urbanitzat i que no s'hauria d'haver urbanitzat. Estem parlant d'àrees inundables, àrees amb un pendent no aconsellable i àrees agrícoles que tenien valor, que s'han ocupat i que s'han urbanitzat. A banda de tot això, no convenia urbanitzar-ho perquè llavors les ciutats acaben amb una continuïtat. És a dir, si tens dues ciutats i van creixent, al final s'ajunten.

"A l'AMB s'ha fet un urbanisme salvatge, hi ha una part del territori que s'ha urbanitzat i que no s'hauria d'haver urbanitzat"

I això ha comportat aquest una pèrdua d’identitat en molts municipis de l'àrea metropolitana?

Aquest és un tema important, perquè quan nosaltres pensem en ciutats, no només són les parts físiques i construïdes. La ciutat o el concepte d’urbanització té a veure amb aquelles dues paraules del llatí: ‘urbs’ i ‘cívitas'. La urbs és la part física, i la ‘cívitas’, la part cultural i social. Les ciutats que són més fortes són aquelles que capaces de crear consensos, de crear un imaginari propi i de generar una imatge de futur compartida. Les ciutats que tenen identitat, tenen també autoestima. I l'autoestima dona capacitat per pensar en el futur.

 

Vivim en una globalització de les ciutats?

A partir dels anys 80 la digitalització, internet i el telèfon mòbil apropen la població. Aquesta globalització fa que les identitats socials es difuminin, perquè s'acaba imposant un estil de vida bastant global. Ens hem acostumat al fet que anem a ciutats diferents i trobem el mateix paisatge com a ciutat. És una mena de copy-paste, que no afavoreix la identitat.

 

És un procés que pot passar amb el Parc de l’Alba de Cerdanyola?

Al Parc de l’Alba hi ha moltes coses interessants. És veritat que és un projecte que històricament s'inscriu en tota una idea i en un moment històric dels anys 80. Per tant, aquí tens lectures del territori molt diverses. Hi havia la idea que el Vallès fos un territori que pogués tenir una centralitat molt més important. Això s'ha anat fent, perquè si vas seguint el traçat del ferrocarril, trobes l'Hospital General de Catalunya, el campus de l’Autònoma. A mesura que el territori metropolità es va integrant funcionalment, el que estava lluny cada vegada és més a prop. 

"Als anys 80 hi havia la idea que el Vallès fos un territori que pogués tenir una centralitat molt més important"

I això és dolent?

No, jo crec que en el moment actual el Parc de l’Alba es pot beneficiar d'aquest grau de maduresa de la regió metropolitana i d'aquestes complicitats territorials que tenen a veure amb el moment actual: del grau de mobilitat de la població, del grau de proximitat en termes d'accessibilitat entre els llocs. Per tant, jo diria que és un projecte que pot oferir alternatives.

 

Per exemple?

A la UAB, cada vegada tenim més estudiants internacionals. Una situació diferencial amb relació a fa vint anys. Els estudiants d’aquí poden tenir una lectura del territori molt diferent de la que tenen els estudiants que venen de fora. I, per tant, la gent del territori poden tenir una mirada esbiaixada a partir d’estigmes. Els estudiants que venen de fora no tenen aquesta mirada. Per un estudiant dels Estats Units que vingui al campus de Bellaterra, viure a Cerdanyola li semblarà estar a tocar de la universitat.

 

I d’això què en pot treure Cerdanyola?

Has d'intentar que aquesta relació que tu fas a partir d'aquesta construcció tingui un rèdit econòmic, perquè hi haurà una activitat econòmica, que generi uns espais de qualitat per a una població jove que poden generar dinàmiques noves. La població jove és una població molt interessant, perquè fa uns usos de l’espai que no fa la població adulta i és un tipus de població que és molt dinàmica. Això pot acabar de generar, una mena de hub, una mena de clúster on aquest nou projecte estratègic generi un tipus de ciutat molt diferent.

"L'arribada de gent jove pot de generar, una mena de hub, una mena de clúster, on aquest nou projecte estratègic generi un tipus de ciutat molt diferent"

De fet, està plantejat com una espècie de combinació entre zones d'habitatges, zones verdes i zones d’empreses. Què implica això?

La barreja és la que genera diversitat, si no, tens especialització. Si tu només fas un ús, allà només hi anirà un tipus de gent. En canvi, si tu tens diversos usos, tindràs diversitat de gent. Si tu només tens un ús del sol i una activitat, això genera aquests espais que estan morts de nit o que estan morts durant franges horàries, perquè només tens un únic tipus de població que l'utilitza.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.