Trump, Taiwan i Innofab: la “guerra” dels xips també passa per Cerdanyola

Europa no vol perdre pistonada en la cursa pel domini mundial dels semiconductors, que actualment lidera Taiwan i que els Estats Units i la Xina volen destronar

La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units, celebrades el passat 5 de novembre, ha revolucionat el galliner de la indústria mundial dels semiconductors. L’amenaça de l’augment dels aranzels a les importacions xineses des de Washington ha accelerat la compra de xips per part d’algunes empreses com Microsoft o Dell. La voluntat, ara, des de la Casa Blanca és tirar per terra la llei de xips (‘Chips and Science Act’), aprovada per l’Administració Joe Biden, i en el seu lloc utilitzar els aranzels perquè les empreses fabriquin xips als Estats Units.

Així, la cursa pel domini mundial dels xips entre les dues grans potències, Estats Units i la Xina, està lliurada, amb Taiwan en el punt de mira de tots dos països. L'illa situada al costat de la Xina és líder en la producció de semiconductors, necessaris per a totes les grans indústries del segle XXI, des de l’automobilisme fins a la telefònica, però també en defensa i seguretat. Taiwan produeix al voltant del 60% dels xips de tot el món i aquesta indústria representa el 13% del seu PIB. És la terra promesa d’aquest producte, que ja es contempla com la gallina dels ous d'or de l'economia mundial.

Els semiconductors, doncs, són l’arma de defensa més valuosa que té Taiwan davant l’amenaça constant xinesa d’annexionar aquesta illa. L’octubre de 2022, en el marc del 20è Congrés del Partit Comunista Xinès, el secretari del partit i president del país Xi Jinping, va afirmar que “la qüestió taiwanesa és una qüestió del poble xinès”. L’annexió de Taiwan suposaria un cop de puny sobre la taula per part de la Xina en la cursa pel domini mundial, cosa que els Estats Units intentaria impedir com fos.

 

Europa es posa les piles

Enmig d’aquesta “guerra tecnològica”, Europa vol guanyar territori en un sector en el qual ha quedat molt enrere, després que als anys 90 del segle passat es deslocalitzés la major part d’aquesta indústria pels elevats costos que tenia produir al vell continent. La pandèmia de la Covid va agreujar la dependència de les empreses tecnològiques amb la indústria taiwanesa i va afectar a la cadena de subministrament.

Arrel d’aquest fet, “Europa ha impulsat una llei europea per donar impuls a la indústria dels semiconductors, amb 48 bilions d'euros, i així guanyar capacitat productiva i sobirania tecnològica”, explica el responsable de l’Aliança de Semiconductors i Xips de Catalunya, Roger Costa. Cerdanyola ha estat el municipi escollit pel Govern de la Generalitat i el Govern espanyol per a ubicar la nova planta de xips, Innofab, que serà la primera infraestructura de tot l’estat que es dedicarà al desenvolupament dels semiconductors, enfocant-se a la producció per a empreses.
 

Cerdanyola, la punta de llança dels semiconductorss a l’Estat

L’acord entre ambdues institucions per al nou centre cerdanyolenc preveu que mobilitzi inversions que superin els 392 milions d’euros. D’aquests, 60 provindran del finançament del PERTE Xip, un projecte estratègic perquè Espanya, i en concret Catalunya, "sigui un referent en el disseny i la fabricació de semiconductors i microelectrònica i se situïn a l’avantguarda d’aquesta indústria", assenyalava el passat mes de novembre el president de la Generalitat, Salvador Illa, en roda de premsa.

Més info: Acord entre Generalitat i Govern espanyol pel nou centre de xips de Cerdanyola

Innofab “és un projecte necessari perquè la indústriaa necessita infraestructura per a testejar i prototipar els seus productes i, actualment, les empreses catalanes han d'anar molt lluny per fer-ho i amb un cost molt elevat”, indica Costa en declaracions al TOT Cerdanyola. D’aquesta manera “Innfoab representa tenir aquesta indústria dins de casa i no haver d’importar els xips”, afegeix.

Cerdanyola és la ubicació ideal, ja que compta amb un entorn propici per a la innovació amb centres com l’Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB), que té la sala blanca més gran d’Espanya dedicada a la recerca dels semiconductors, o la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que acull, juntament altres universitats catalanes, el primer Màster de Semiconductors i Disseny Microelectrònic des d'aquest curs 2024-25.

En un món globalitzat, “cap regió del món concentra el 100% de la cadena de valor tecnològica” diu Costa. Per tant, “les regions s’han d’especialitzar i nosaltres volem formar part d'aquesta cadena de valor europea per a créixer com a regió i també com a ecosistema europeu”, afirma.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.