Hector Fornés: “El sardanisme contribueix a unir la ciutat”

Hector Fornés es va sentir atret pel ball de sardanes des que tenia 12 anys, després d'assistir a un concert al Corte Inglés de Sabadell. Va ser allà on li van parlar per primer cop de l'Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola, de què va ser membre des d'aleshores participant primer en la colla juvenil i més tard involucrant-se en les ballades i en l'organització de l'agrupació. Des de sempre s'havia sentit molt ben acollit per la colla, la qual li va transmetre la vocació pel sardanisme local. S'hi va deslligar durant una temporada, però la necessitat de reconnectar amb les arrels el va fer tornar i quedar-se fins a ser nomenat president de l'agrupació l'octubre de 2021. 

Més info: El ballet folklòric de l'esbart, les sardanes i la cobla es barregen a l'Ateneu

Quin full de ruta et planteges a l’hora de dirigir l’agrupació?

Fins ara, el sardanisme a Cerdanyola seguia un full de ruta de contenció d'activitats arran de la pandèmia. Però ara l'objectiu és reprendre totes les activitats sempre anant en compte. Jo personalment hi tinc molt de respecte, intento ser molt curós amb garantir la salut dels nostres socis. Encara no em veig amb cor de fer la ballada al pavelló, en ser un lloc tancat, per molt que portem la mascareta. A curt termini, de cara al 2022, ens agradaria recuperar totes aquestes activitats. 

En les trobades fem molta patxoca perquè no hi ha gairebé ciutats que tinguin un col·lectiu de veterans tan gran com el nostre. 

En quin estat es troba actualment l’agrupació? Us van bé els cursets?

Ens ha sorprès molt positivament la boníssima resposta de la ciutadania de Cerdanyola després del tancament per la pandèmia. Els cursets han tingut un èxit brutal, però ara tenim el problema de la manca de monitors. Estem molt contents perquè estan sent anys molt bons; estem notant molt d'interès entre la gent gran de Cerdanyola. Les colles de gent gran que sorgeixen dels cursets estan participant en moltes ballades arreu de l'Àrea Metropolitana. En aquestes trobades fem molta patxoca perquè no hi ha gairebé ciutats que tinguin un col·lectiu de veterans tan gran com el nostre. 

Com valoraries la participació de públic jove en l’agrupació?

Hi ha poqueta gent. Quan jo era infantil-juvenil teníem una colla de sardanes que sortia a competir cada dilluns per tota Catalunya. Però la major part de dansaires que sortien d'aquesta colla venien de cursets que es feien a les escoles, sobretot de l'escola Xarau. Aquesta dinàmica es va perdre perquè les escoles tenen massa coses al cap o perquè l'Ajuntament no hi dedica prou atenció. Sense el ganxo d'aquestes escoles és difícil que els nens vinguin a ballar. 

Poden ser tranquil·lament 200 persones de públic en les ballades, que és molta gent per ser una mostra de cultura popular.

Així doncs, com creus que es podria atreure més públic jove al ball de sardanes?

El foment del sardanisme en els joves és un dels objectius més complicats, que tradicionalment es fa a les escoles. I tot i que hi ha campanyes puntuals, ens agradaria parlar amb l'Ajuntament per veure com podem fer perquè la sardana arribi a les escoles de Cerdanyola. És una assignatura pendent de l'Ajuntament creure en això i encabir el sardanisme a les classes d'Educació Física o de Música. També han portat molta gent al món del sardanisme cursets com el del Corte Inglés, que ara ja no es fa.

I pel que fa a Cerdanyola, esteu satisfet amb la implicació del poble en l’agrupació? 

Em sorprèn molt positivament que en algunes festes majors, entre que hi ha molt de moviment a la ciutat i que els socis s'hi aboquen, acabo veient moltíssim públic. Poden ser tranquil·lament 200 persones en les ballades, que és molta gent per ser una mostra de cultura popular. Cerdanyola sempre ens ha respost molt bé en aquest sentit. No només amb gent tradicionalment vinculada sinó amb públic que descobreix les sardanes per primer cop. De fet, Cerdanyola és un dels ajuntaments que ha promocionat la candidatura de la sardana per ser Patrimoni Immaterial de la Unesco. 

Som afortunats de tenir unes agrupacions  culturals que funcionen gràcies a voluntaris que fan una feina altruista, i que potser no sempre se'ls reconeix

Com ajuda l’agrupació sardanista a preservar la cultura local? 

Crec que realment formem part de la identitat de la ciutat. No hi ha una festa major sense ball de sardanes, i els aplecs sardanistes ajuden a fomentar l'economia i la cultura locals perquè atreuen gent de fora de Cerdanyola. Es palpa la sensació de confraternitat i la coneixença que hi ha entre tots els membres, que contribueix a crear una xarxa de persones i a fer comunitat de ciutat. A més, sempre que associacions de veïns o entitats ens demanen fer actuacions a nosaltres ens encanta col·laborar. 

Com diries que sobreviu la cultura popular i tradicional a Cerdanyola?

Crec que potser s'hauria de fer més feina a nivell de les escoles perquè es promocionin molt més les sardanes, els castellers, els diables... Som afortunats de tenir aquestes agrupacions que funcionen gràcies a voluntaris que fan una feina altruista, i que potser no sempre se'ls reconeix.

Quins plans de futur es planteja l'agrupació?

El projecte més ambiciós és incrementar el nombre de cursets que fem, i per això necessitem més espai i formar més monitors. Però la nova junta incorpora nous voluntaris amb molta empenta, sobretot gràcies al recent rejoveniment dels socis arran de la incorporació de gent d’una franja d’edat entre 65 i 75. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.