Com ha canviat el comerç cerdanyolenc des del Covid? Més llocs de treball i menys empreses

La pandèmia de la Covid-19 va suposar un sotrac per l'economia. Molts sectors en van patir les seves conseqüències. Un dels que més el comerç i la hostaleria. De l'esclat de la pandèmia ja en fa cinc anys i tant el comerç com la hostaleria han recuperat l'activitat d'abans del 2020. Però, com ha canviat aquest sector a Cerdanyola?

En comparació al quart trimestre de 2019, el darrer sense abans del Covid, el quart trimestre de 2024 ha augmentat en llocs de treball en 0,7% i en treball assalariat un 4,5%. En canvi, hi ha un 5% d'empreses menys que es dediquen a aquest sector i un 9,6% menys de treball autònom. Són dades publicades per l'Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental.

En termes absoluts, el 2024 a Cerdanyola va tancar amb 4.895 llocs de treball en el sector del comerç i l'hostaleria. D'aquests, 3.730 són treballadors assalariats, mentre que hi ha 1.165 treballadors autònoms. És a dir, el 76,2% dels llocs de treball representa als treball assalariat i el 23,8% al treball autònom. El nombre d'empreses és de 496.

 

 

Una tendència conjunta

Aquesta tendència, però, no és única de Cerdanyola: "a tota la comarca hi ha hagut la mateixa evolució en els darrers cinc anys", comenta el cap de l'Observatori comarcal, Enrique Ortega. En el conjunt de la comarca, els llocs de treball han augmentat un 17,2% i el treball assalariat ha pujat un 12,8%. En canvi, hi ha un 6% menys d'empreses. Pel que fa al treball autònom es manté pràcticament igual (+0,5%).

La tendència, a més a més, "no és només del sector del comerç i la hostaleria, hi ha hagut una pèrdua d'empreses a tots els secors", diu Ortega. "La dinàmica dels sectors productius és cada cop a empreses més grans, amb més treballadors", afegeix.

 

 

La particularitat de Cerdanyola

Per separat, el comerç representa el 10,1% dels llocs de treball totals de Cerdanyola i és el tercer sector amb més llocs de treball de la ciutat, per darrera del sector de l'educació (25,4%) i les activitats professionals, científiques i tècniques (21,8%). Les indústries manufactureres representen el 9,2% dels llocs de treball i la hostaleria el 6,3%, en cinquena posició. 

"Cerdanyola té una particularitat respecte la resta de municipis de la comarca: el pes de l'educació i les activitats professionals, científiques i tècniques", explica el cap de l'Observatori. "El fet de tenir la Universitat Autònoma de Barcelona i alguns dels centres de recerca més importants del país, fa que aquests sectors tinguin un pes molt important sobre el total", diu. El comerç i l'hostaleria a Cerdanyola suma el 16,4% dels llocs de treball de la ciutat, mentre que al Vallès Occidental, aquests dos sectors representen el 28,2% del total.

En comparació amb alguns municipis del voltant, a Montcada i Reixac el sector del comerç i la hostaleria ocupa el 50% dels llocs de treball, a Ripollet el 32,8%, a Sant Cugat el 22,6% i a Rubí el 21,4%. 

 

 

10 establiments per cada 1.000 cerdanyolencs

Tot i això, el 34,3% de les empreses de Cerdanyola es dediquen al sector del comerç i l'hostaleria. Una de cada tres i per sobre de la mitjana comarcal (32,8%). És a dir, tot i la pèrdua d'empreses, Cerdanyola ha resisitit el cop millor de la pandèmia una mica millor que els seus municipis veïns i ha pogut mantenir el teixit empresarial en aquest sector. 

De fet, a Cerdanyola hi ha 10,2 establiments comercials per a cada 1.000 habitants. És el quart municipi de la comarca, per darrera de Barberà (13), Palau Solità i Plegamans (11,3) i Sabadell (10,3). En total són 583 establiments. La majoria d'aquests (232 establiments) es dediquen a la venda d'alimentació quotidiana. El segueixen, de lluny, els establiments dedicats a l'equipament de la llar (97) i de l'equipament per a la persona (87).

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.