Maria Victòria Lovaina: "Als nuclis familiars es troben disputes que són font d’inspiració"

Barcelona, el segle XX i drames familiars. Són tres dels ingredients de La solitud del pianista, la nova novel·la de la cerdanyolenca Maria Victòria Lovaina. El llibre, que també s'ha traduït al castellà, es presentarà la seva sisena novel·la el 16 de març, a les 18.30 h, al Museu d’Art de Cerdanyola, on Isidre Grau conversarà amb l’autora.

Més info: Maria Victòria Lovaina publica la novel·la 'La solitud del pianista'

Què es trobarà el lector a ‘La solitud del pianista’?

Es trobarà una novel·la coral amb diferents personatges i ambientada a Barcelona. És la història de dues famílies que estan unides per l’amor, l’amistat, la passió pel piano i per un drama familiar que durant 70 anys ningú ha explicat. Llavors, arribarà un moment en què aquest secret es descobrirà. La novel·la es mou en el temps i comença quan un avi i un net, qui és concertista i vol estudiar amb el piano de l’àvia. Durant els dies a casa de l’avi, aquest explicarà la història de la família emmarcada en la Barcelona del segle XX.

Per què li inspiren els drames familiars?

Als nuclis familiars és on es troben les enveges, les disputes i també molts silencis que ho van amagant tot. Per a mi és una font d’inspiració perquè es pot treure molt suc d’aquestes històries familiars ocultes. 

M. Victòria Lovaina: "Per a una novel·la anterior em vaig documentar sobre la Barcelona del segle XX i vaig trobar moltes referències als pianos. Arran de llegir més sobre la construcció de pianos em van sortir els personatges i així es van construir les famílies"

Com va arribar a donar forma a la història?

Tot comença amb el piano. Per a una novel·la anterior em vaig documentar sobre la Barcelona del segle XX i vaig trobar moltes referències als pianos. Arran de llegir més sobre la construcció de pianos em van sortir els personatges i així es van construir les famílies. Vaig haver de retallar perquè tenia molts més personatges els que al final han acabat sortint a la novel·la [riu]. 

M. Victòria Lovaina: "És una Barcelona convulsa, amb atemptats, lluites obreres, manifestacions, sindicats i també amb ateneus populars als quals assistia la classe obrera"

Com és aquesta Barcelona?

És una Barcelona convulsa, amb atemptats, lluites obreres, manifestacions, sindicats i també amb ateneus populars als quals assistia la classe obrera. He quedat sorpresa descobrint l’activitat dels ateneus. Realment és una època molt interessant. La novel·la té el punt àlgid quan arriba la Primera Guerra Mundial.

A ‘L’esquerda de l’àngel’ la trama també se situa a Barcelona i al segle XX. Què troba interessant d'aquest escenari i aquesta època?

Cada vegada que llegeixo sobre el segle XX a Barcelona descobreixo coses noves. Documentant La solitud del pianista vaig descobrir el món de la construcció de pianos i de, per exemple, com les sales de música posaven pianos perquè pianistes de renom anessin allà a provar els instruments i oferir concerts. Igual que a ‘L’esquerda de l’àngel’, la trama se situa al barri del Raval on hi havia més fàbriques, més activitat i més moviment de gent. En aquesta novel·la es mouen per altres carrers com el carrer de la Cera, la plaça del Padró, el carrer de la Reina Amàlia... 

Què representa aquesta sisena novel·la en la seva carrera?

Un esglaó més per continuar. M’hi he dedicat molt a aquesta novel·la durant tres anys d'escriptura i documentació, que després no es veu directament recflectit a la novel·la però és necessari. Ara continuaré escrivint, però no sé si serà alguna cosa més llarga o més curta.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.