Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Fotografies, mapes i detalls d'una època fosca de la història ocupen la sala d'exposicions del Museu de Ca n'Oliver amb l'arribada de la mostra Mauthausen, l'univers de l'horror. Fins al 24 d'abril es podrà visitar l'exposició centrada en l'experiència dels republicans espanyols al camp de Mauthausen.
La mostra està impulsada per l'Amical Mauthausen i ha arribat a Cerdanyola del Vallès de la mà del museu local i del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC). Aquesta iniciativa forma part del programa d'activitats que el museu està treballant per complementar l'exposició, que forma part del programa d'activitats organitzat conjuntament entre l'Ajuntament de Cerdanyola i l'Amical Mauthausen i en què també participen diverses entitats de la ciutat.
Memòria històrica
Aquest divendres 4 de març s'ha fet la presentació de l'exposició amb la participació de membres del CRAC, responsables del museu i l'alcalde de la ciutat, Carlos Cordón. El director de Ca n'Oliver, Joan Francès, ha posat el focus en la importància de recuperar la memòria històrica per entendre l'actualitat. Per una altra banda, Francès assegura que l'exposició mostra una part de la història que ha estat silenciada, com són les vivències dels republicans espanyols als camps de concentració nazis: "Durant molts anys, els llibres d'història de les escoles no mostraven la imatge de l'alliberament del camp de Mauthausen amb la pancarta on es llegeix la frase 'Antifeixistes espanyols saluden les forces alliberadores'".
La mostra repassa aquestes vivències començant per la Guerra Civil espanyola, l'arribada de republicans a França i el seu trasllat a camps de concentració. En tot plegat destaquen figures clau per a la memòria històrica com és el català Francesc Boix, pres i fotògraf a Mauthausen, i únic testimoni espanyol als judicis de Nuremberg.
En relació amb el vincle de Cerdanyola amb Mauthausen i altres camps, des del CRAC i el Museu de Ca n'Oliver es treballa per conèixer més detalls dels quatre cerdanyolencs que van ser presoners en aquella època. L'únic que es coneix com a supervivent va ser Amadeu Comas i Comas, a qui es farà un homenatge que encara no té data. "Hem tardat més de 70 anys en saber que quatre veïns van estar immersos al món concentracionari de Mauthausen", assenyala el director del museu cerdanyolenc.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.