Festes de Sant Martí: 42 anys a favor de la cultura i la festa popular

 

Aquest 2020, la pandèmia ha obligat a suspendre les Festes de Sant Martí i la ciutat haurà d’esperar fins al 2021 per saber si es pot celebrar la 42a edició.

Feia mesos que la Comissió de festes tenia clar que la Festa de la Tardor d’enguany no es podria celebrar. “Ens fa molta pena, però ho teníem clar perquè a la Comissió hi ha persones de risc”, explica la vicepresidenta de la Comissió, Gemma Montcada.

 

Els origens: de concert al Bar Grau a segona festa del poble

Sant Martí, patró de Cerdanyola, marca l’inici del què cada any es converteix en diversos dies de festa a la ciutat. En el seu origen, van ser un grup de joves que va lluitar per engegar i consolidar un tipus de festa diferent. Una festa on tothom es pogués sentir identificat, recuperant la tradició i obrint-la als nous aires de modernitat que l’any 1978 ja començaven a impregnar la societat.

La joventut universitària que vivia a Cerdanyola a finals dels anys 70 va ser clau per l’inici de la festa de Sant Martí, tal com explica el cerdanyolenc Joan Sánchez Braut al seu llibre ‘25 anys de les Festes de Sant Martí’ publicat l’any 2002. Un dels llocs més importants pel naixement de la festa va ser el Bar Grau. “En aquella època només hi havia la Festa Major del Roser de Maig i per Sant Martí es feia l’ofici per celebrar el dia de la festa local però no era una festa major”, recorda Josep Grau.

Ramon Sauló va ser un dels fundadors de la festa i el primer artista en actuar-hi. “Tres amics vam arrencar la festa amb l’excusa de fer una actuació meva al Bar Grau. A partir d’aquí vam començar a guarnir l’actuació i ens vam engrescar. Evidentment, poder dir ara amb 42 anys passats que vaig ser el primer a actuar a la festa de tardor és un plaer”, explica Sauló.

La botiga Padró Solanet també va viure amb intensitat els inicis de la festa. “La primera Festa de la Tardor va ser una mica improvisada però tothom va respondre molt bé davant la idea. L’any següent recordo que es va rifar un cotxe per subvencionar la festa, de tan bona resposta que va tenir”, recorda Montserrat Padró Solanet, mestressa de la botiga.

Any rere any es van anar afegint actuacions com la ballada de sardanes, el ball de gitanes, les activitats infantils, el concurs de paelles o el correfoc. Tot i que va néixer i continua sent la festa del barri de Sant Ramon, la celebració es va obrir a tota la ciutat i actualment traspassa els límits del barri amb la fira medieval que arriba fins a la plaça de l’Abat Oliba.

 

Implicació del veïnat i els comerços

La iniciativa per fer sortir la gent del carrer va sorgir de la gent jove del barri i es va estendre als comerços i la resta de veïns. Ara fa dos anys, la Comissió de celebració dels 40 anys de la festa recordava al TOT com la botiga Ventura repartia pa de pessic i xocolata pels infants de forma altruista.

La implicació de la ciutat va anar creixent fins que l’Ajuntament no va tenir més remei que afegir-se a la celebració. “Als inicis, la relació amb l’Ajuntament era complicada: entenien la festa com a burgesa, es feien festes alternatives i es va remodelar la plaça Sant Ramon perquè no es pogués tornar a instal·lar l’envelat”, explicaven des de la Comissió dels 40 anys. Tot i això, la relació va millorar als anys 90 quan la festa estava consolidada i la col·laboració de les entitats i el veïnat era indiscutible.

La impliació de la festa amb al poble és veu també en els detalls. Durant la celebració dels 40 anys, van instal·lar una exposició pública de les imatges del fotoperiodista cerdanyolenc Pepe Urbano, qui amb la seva càmera ha recollit els millors moments de les festes des dels primers concerts.

En l’inici de les celebracions, gairebé tot passava davant del Bar Restaurant Grau i de la botiga Padró Solanet. De fet, el pregó tradicional sempre s’havia fet des del balcó de la botiga de queviures. “La festa ha estat molt important pel negoci, pràcticament es feia tot davant del bar i a la plaça de Sant Ramon. Econòmicament hi havia molta feina i també perquè tot passava aquí. Aquest ha estat un punt de trobada de molta gent i és important perquè la festa va néixer aquí”, explica Josep Grau del Bar Grau.

 

La Comissió de festes resisteix el pas del temps

La Comissió de Festes de Sant Martí va néixer com entitat l’any 1978. El seu objectiu, recuperar la identitat cerdanyolenca i despertar a la ciutat, mig adormida, després de gairebé 40 anys de franquisme. Des de llavors la Comissió de Festes, popularment coneguda com ‘La Comi’, continua treballant cada any per tenir una segona festa major i mantenir viva la tradició.

Fa 42 anys, gent amb “ganes de fer coses”, com recordava en Jordi Joan Mata fa dos anys al TOT, van canalitzar la inquietud i l’efervescència cultural, esportiva i tradicional que portava l’època predemocràtica organitzant la primera Festa de Sant Martí.

Els membres de la Comissió actual segueixen amb la mateixa empenta malgrat el pas dels anys. Alguns dels membres fundadors de ‘La Comi’ encara estan al peu del canó, com en Ramon Sauló o en Ramon Capella. Amb els anys s’hi han afegit cares noves, moltes de les quals eren canalla quan es va començar a celebrar la festa l’any 1978.

“Els membres de la Comissió ens impliquem molt en la festa i estem molt units”, explica Gemma Montcada, membre de la junta. Montcada també destaca el paper de les persones que cada any col·laboren amb la festa però destaca que hi ha una manca de relleu generacional dins la Comissió: “Els més joves tenim 50 anys, per tant necessitem gent jove que vulgui formar part de la festa”.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.