Són les primeres dècades del segle XX i una nena observa l’estació des de la terrassa del Bar Salla. És estiu, fa calor i arriba una època que entusiasma aquesta nena cerdanyolenca. Tot canvia a l’estiu. L’estació dels petons, com li deien entre el veïnat, acull anades i vingudes: els empresaris de Barcelona que han de tornar a treballar i s’acomiaden de la família que es queda a Cerdanyola, i els rics que arriben per passar l’estiu en alguna d’aquelles torres enormes que van omplir el centre del poble a inicis del segle XX.
La nena es fixa en els acompanyants d’aquestes famílies benestants: Majordoms, minyones, xofers. I els nens. Aquells nens que venien d’una altra realitat i es convertien en amics, sempre que la separació de classes ho permetés.
La nena surt del Bar Salla, creua el carrer sense asfaltar i passa per davant de l’Hostal del Nord. Enfila per l’actual avinguda Catalunya, que ha tingut diferents noms com carrer de Sant Ignasi o del dictador Francisco Franco. Passa per davant de comerços com la Merceria Estrella -on es va iniciar la història de la Coral Cerdanyola- i corre entre els arbres que hi ha a banda i banda del carrer. Fa olor de roses. I a geranis quan s’apropa a la Torre Recolons, que estava al final del carrer i a tocar del riu, davant l’actual biblioteca.
La respectada família Recolons encara no ha arribat a Cerdanyola i la nena, que ja ha descobert la manera de fer-ho, es cola dins el gran jardí de la casa. Algunes torres tenien petits boscos i laberints. Juga allà fins que el masover dels Recolons, qui viu en una petita casa adjacent, la veu i li diu que marxi. I marxa en direcció a la petita casa que la seva família té uns carrers més enllà, al centre del seu poble, a allò que ara coneixem com a Quatre Cantons.
Imatge de l'arxiu fotogràfic de la família Recolons.
La Cerdanyola d’abans
Aquest relat podria ser una història real d’una de les nenes cerdanyolenques que vivien al poble quan aquest creixia de la mà dels estiuejants de Barcelona que viatjaven fins a Cerdanyola per passar els estius més connectats a la natura. L’historiador de l’Art del Museu d’Art de Cerdanyola, Quim Mòdenes, explica que aquesta pràctica que es va començar a popularitzar al segle XIX, quan es percep un canvi en la societat i la gent de la ciutat busca espais de descans, deixant el creixent tràfec industrial de la ciutat. Així, durant molts estius van conviure els cerdanyolencs pagesos, els comerciants i els obrers, amb els estiuejants de classe mitja i alta. Entre ells destaquen artistes i intel·lectuals com Josep Togores, Carles Buïgas, qui va dissenyar aquí les fonts màgiques de Montjuïc, el músic Enric Granados, qui va compondre Goyescas. De fet, aquestes trobades d’artistes i intel·lectuals van posar de moda els estius al poble. “Es feien concerts als jardins de les torres i al Casino. En comptes de les actuacions estrella d’ara al Festival de Cap Roig, aquí tenies el Granados tocant a Cerdanyola”, explica el director del MAC, Txema Romero.
Els estiuejants comencen a arribar a Cerdanyola al voltant del 1870, i deixen la ciutat gairebé 100 anys després, a la dècada del 1960. La construcció de pisos al municipi, l’arribada de les fàbriques i la popularitat d’altres indrets d’estiueig força aquest adéu, que va comportar la transformació gairebé total de l’avinguda Catalunya.
Piscina infantil del Club Cordelles. FOTO: Arxiu de l'AJuntament
Recuperant l’avinguda Catalunya
La recuperació de la història de l’avinguda Catalunya és l’objectiu d’un projecte del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) que pretén reconstruir virtualment com era el carrer abans de l’enderroc de les torres.
Les imatges, plànols i testimonis de persones que havien tingut relació amb aquesta avinguda desapareguda estan permetent fer la recuperació. Des del museu indiquen que tothom qui vulgui aportar material o testimonis pot adreçar-se al MAC. El projecte compta amb el suport del Rotary, el GREC i l’Ajuntament, la UAB i la xarxa de museus de Catalunya.
Torre Recolons.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.