Lia Sampai: "He eixamplat molt la ment i les meves possibilitats creatives s'han multiplicat"

Lia Ibañez, més coneguda pel seu nom artístic Lia Sampai, és una cerdanyolenca de 24 anys que ha decidit dedicar-se professionalment al món de la música. Graduada en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2018, Lia Sampai és cantautora i, juntament amb el guitarrista Adrià Pagès, va estrenar el seu primer àlbum "La Fada Ignorant" el febrer de 2019, àlbum que ha presentat en un gran nombre concerts i concursos arreu de Catalunya al llarg de l'any. Actualment estudia a l'Institut del Teatre i aspira a convertir la música, que era el seu hobby, en el seu futur professional.

Ja fa gairebé 9 mesos que vas publicar el teu primer àlbum, "La Fada Ignorant", amb l'Adrià Pagès. Quina valoració en fas de l'acollida que ha tingut?

La veritat és que molt bona i inesperada. Quan vaig rebre el premi per gravar el disc no creia en les meves cançons per arribar a dedicar-me a la música com, de fet, estic pensant de fer. Per mi era la culminació d'una afició que estava molt contenta de desenvolupar. Ara, però, veient com ha anat tot els últims 9 mesos veig que això està tirant endavant. Fa poc hem tret nou videoclip, ara tenim pensada una cançó nova per Nadal... Hem millorat molt tots dos, hem après l'un de l'altre, hem après de posar-nos en públic, de fer i desfer i ha estat una experiència molt positiva i enriquidora, tant personalment com professional.

Com et sents després d'haver convertit un hobby en una carrera professional?

Els meus límits ja no estan al mateix lloc que abans. Ja no hi són. He eixamplat molt la ment en aquest sentit i les meves possibilitats creatives s'han multiplicat. He trencat el sostre de les meves possibilitats.

L'oblit de les terres del sud de Catalunya, així com la conexió personal amb la zona, van portar a Lia Sampai a escriure "Pinyols de Gel" / Cedida

Parla'ns del videoclip que vau estrenar el 3 de novembre, "Pinyols de Gel". Va dedicat a l'incendi que hi va haver aquest estiu a Ribera d'Ebre, una zona amb la qual estàs molt conectada.

És una cançó que ja tenia escrita perquè sento que les terres de l'Ebre sempre han estat un territori una mica oblidat i menystingut, apartat de la resta. Aquest fet ja em feia sentir ràbia i impotència i vaig escriure la cançó fa un temps. Quan hi va haver l'incendi, però, va ser el moment clau per veure que el que jo penso estava passant i, a sobre, la cançó parla d'onades de fum, evocant d'alguna manera a un incendi. L'Adrià em va proposar de fer un videoclip i vam decidir fer-lo. La cançó parla per si mateixa i el terreny cremat reflecteix a la perfecció el que diu i reivindica la cançó. Els meus avis vivíen allà i cada cap de setmana anava a Santa Bàrbara, a Amposta, a Tortosa... i ara encara tinc família que viu allà. És la meva segona casa, o casa meva realment. 

Els últims 10 dies us hem pogut veure actuant a Barcelona, Tarragona, Badalona, Lleida i Cambrils i guanyant un concurs a Badalona. On us podrem veure actuar, des d'ara fins a final d'any?

El divendres 29 de novembre actuarem al Centre Cívic Matas i Ramis de Barcelona, diumenge 1 de desembre a les 10 h al Concurs Fringe Viñas a Moià i a les 18 h al Concert “Traficants” al Tarambana de Cardedeu. El diumenge 5 de desembre ens podreu veure col·laborant amb Cronopios a la Sala Dresden de Cerdanyola, i el dissabte 14 de desembre a València, participant en el XXI Certàmen de Joves Cantautors d’Elx. També destacar que el diumenge 15 de desembre estrenarem una Nadala en forma de videoclip al canal de Youtube.

El cap de setmana del 27 i 28 de setembre, la Lia i l'Adrià van rebre el Primer Premi al Deleyta'ns de Premià de Mar / Cedida

Estem molt contents perquè recentment vam rebre el Premi Millor Banda en Català al Concurs de Música de Badalona i això ens tira cap amunt. També tenim encara més ganes de fer la nadala de la qual parlava abans, perquè hem rebut una remuneració econòmica, el que fa que anar a l'estudi i gravar sigui molt més agraït perquè ja no patim tant.

Any nou, projecte nou?

Ja estem creant un projecte nou. Vam treure l’àlbum el febrer de 2019 i, passant estones junts, han anat sortint cançons noves. No és que ja hàgim pensat què farem, però sí que tenim prou material per treure un altre àlbum, que no sabem quan serà. Però puc dir que el nou projecte ja s'està coent.

"Hi ha molts cantautors i grups desconeguts que també atrapen però no ténen suport mediàtic"

Ja fa un any que col·laboreu amb l'Adrià. Pel que expliques, teniu previst seguir treballant junts.

La veritat és que s'ha anat fent. Tampoc ens ho hem acabat mai de plantejar, perquè hem anat fent concerts, concursos i tot tira endavant. Creem junts i crec que seguir plegats és inqüestionable, ara per ara.

Fas una música molt dolça, propera i íntima. Com valores les modes musicals com el reggeton i el trap?

Quan vam començar a fer concerts li deia a l'Adrià: vols dir que això a la gent jove li agradarà? Deia això perquè penso que nosaltres som la cosa més antiga del món, musicalment parlant. Les nostres cançons són poètiques i tenia la sensació que això entre els joves no es portava. Però en anar fent, ens hem adonat que hi ha molta gent jove que ens diu que la música que fem és important fer-la perquè és una expressió de les coses i de la vida que no existeix actualment. Ara es porta aquesta moda musical, però veig que socialment la música uneix i que agafem la música que ens posen. Hi ha molts cantautors i grups desconeguts que també atrapen però no tenen suport mediàtic. No crec que, en cap cas, un estil de música exclogui l'altre.

El diumenge 15 de desembre Lia Sampai i Adrià Pagès estrenen nou videoclip, aquest cop una Nadala / Cedida

Què vol dir la paraula "Sampai" en el teu nom artístic?

És un nom que em vaig posar el 2017 quan em vaig fer Instagram. Jo feia cançons pels amics en ocasions com els aniversaris. El meu germà em va dir que em fes un compte d'Instagram perquè així la gent pogués veure les cançons que feia. No sabia quin nom posar-me, i em van recomanar que triés un nom artístic. Jo no pensava per res tenir un reflex a la xarxa de les cançons que jo feia. Però, el dia que vaig decidir fer-ho no sabia quin nom triar. Vaig recordar que, quan era petita, estant a Cambrils, el meu cosí, que és de Brasil, em deia Sampai. Jo li deia: "què vol dir això? No m'agrada que em diguis Sampai!" I ell em responia: "vol dir: Lia guapa, Lia bonica". És un nom que m'evoca a la infantesa, molta alegria i molta llum. Així que quan vaig haver de decidir quin nom volia vaig veure que aquest em descriu.

A qui t'agradaria donar les gràcies per aquest últim any d'èxits i creixement?

Agrair a la gent que sempre hi és: els amics, els pares, l'Adrià i també els moviments culturals de cada poble per tenir-nos en compte en organitzar concursos i fer difusió mediàtica quan n'hem guanyat algun. Això, per exemple, em va passar a Andorra, on vaig guanyar el 1r premi per gravar el disc. Vull fer un agraïment en general i animo a tothom a fomentar la cultura, que sempre va bé.