A falta de pocs dies per l’inici del Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil, el TOT parlem amb l’Elvi Vila, la presidenta de Bambalina, entitat que organitza el cap de setmana més important pel teatre familiar a Cerdanyola.
Què ens pots dir dels espectacles del FIT d’aquest any?
Sempre intentem que hi hagi diferents tipus d’espectacles i que arribin a diferents gustos i inquietuds. A vegades això és difícil i un problema afegit que tenim és la coincidència amb la Mercè, perquè moltes de les companyies que ens agradaria programar, prefereixen actuar a Barcelona. Però sempre acabem portant diferents espectacles de dansa, circ, música, projeccions, titelles... i el que esperem és que hi hagi quelcom per tothom.
A quina franja d’edat va dirigit sobretot el festival?
El que volem, com et deia, és que tothom estigui a gust. Nosaltres no diem edats perquè depèn més aviat de l’infant el fet que li agradi una cosa o una altra. Per tant, més que donar edats, el que fem és dir quins són els diferents tipus d’espectacles i, a partir de llavors, que cadascú pugui escollir.
És veritat, però, que els espectacles del MAC sí que van dirigits a un públic més petit?
Sí. Però això és perquè l’espai del MAC és una sala més petita, on el so és més reduït i els infants estan més a prop dels actors. En canvi, els espectacles a les sales grans i fosques amb butaques altes, els hi costa més veure els actors a l’escenari.
Fins ara aquest festival era biennal, però heu fet una petició a l’ajuntament perquè sigui anual no?
Sí, ha sigut una petició que hem fet a l’Ajuntament per diversos motius. Primer per la continuïtat: a vegades amb un any pel mig se’t perden coses i, en canvi, d’un any per l’altra sembla que ho tinguis més a mà. La segona és per les companyies: perquè entres dins d’un circuit de festivals que es fan anualment on tens més oportunitats de poder presentar novetats, ja que les mateixes companyies ja et tenen en ment.
Aquest canvi, per això, suposaria un gran canvi a nivell d’infraestructura i pressupost.
Nosaltres podem programar, bàsicament, gràcies a la subvenció que tenim amb l’ajuntament. Tenim signat un conveni amb ells amb el qual fem la nostra programació familiar. El que passa és que aquest conveni varia en la quantitat de diners segons si aquell any hi ha FIT o no. No ho fem de manera anual, no perquè no hi hagi voluntat de les organitzadores sinó perquè no tenim assegurat que la quantitat econòmica d’aquest conveni sigui la mateixa cada any.
"No fem el FIT de manera anual, perquè no tenim assegurat que la quantitat econòmica del conveni amb l'Ajuntament sigui la mateixa cada any"
Amb tota la feina que hi ha al darrere, com us ho vau prendre que l’Ajuntament fes una programació paral·lela d’un espectacle vostre l’any passat?
Nosaltres tenim molt bona comunicació amb l’àrea de cultura de l’Ajuntament, per això ens sorprèn que es visquin situacions com les que es van viure l’any passat, és a dir, que es programi en les mateixes dates. Nosaltres estem encantats que es programi des de l’Ajuntament, perquè no creiem que haguem de tenir el monopoli dels espectacles familiars. Només pensem que hi ha d’haver una millor coordinació i anar tots a un objectiu comú.
Quins diries que són els espectacles més destacats d’aquest any?
Tots són interessants, però, sense que cap companyia es molesti, vull destacar coses que són més diferents. Una d’aquestes és ‘Residència dels contes macabres’ de la companyia El Sidral, que és una instal·lació que els actors ens fan un recorregut pels contes d’Edgar Allan Poe i és una cosa una mica més fosca i més tètrica. Un altre són dos espectacles itinerants de figures gegants: una de quatre metres, i l’altre de tres. I, evidentment, l’espectacle inaugural ‘Blowing’, que és un espectacle de dansa i projeccions.
"Aquest any hi haurà dos espectacles itinerants de figures gegants, una de quatre metres i l'altre de més de tres metres"
El fet de fer espectacles al carrer i itinerants és per a afavorir la participació de la gent?
El que ens agrada del FIT és que podem portar coses al carrer. Per nosaltres fer teatre al carrer ens aporta diferents coses: d’una banda, la visibilitat: sabem que molta gent no aniria a veure un espectacle a un teatre tancat, però quan se’l troben pel carrer, se’l miren. D’altra banda, per fer poble: d’aquesta manera també afavorim a fer conèixer els comerços de Cerdanyola i que vingui gent de fora i conegui els nostres carrers i places.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.