Artur Gavaldà, fotògraf de concerts: "No recomanaria a gaire gent treballar de nit"

Arriba amb cara de cansat, demana una cervesa i s'asseu a la taula. He quedat amb l'Artur Gavaldà, fotògraf de concerts que ha treballat amb els principals grups del mestissatge català. Actualment és fotògraf oficial d'Itaca Band, el Canet Rock i la sala Dresden, però també ha treballat per a grups com La Raíz, Zoo, Doctor Prats, Aspencat, La Señora Tomasa, La Pegatina o El Son de la Chama. Es passa les nits entre l'escenari i les tanques que contenen el públic, capturant la màgia de cada instant dels concerts.

 

L'Artur té 23 anys i ha viscut sempre a Cerdanyola. Va estudiar la primària i l'ESO a l'Escola Montserrat i el batxillerat el va fer a l'Institut Pere Calders. Després, va començar a estudiar enginyeria alimentària, però ho va deixar. Ho va substituir per un cicle superior d'Il·luminació, Captació i Tractament d'Imatge al centre ITES Imatge i So. Militant de les JERC des dels 17 anys, va entrar al món de la fotografia de concerts gràcies a la complicitat de l'ara regidor republicà Daniel Mallén. "El Dani organitzava un concert a Solivella i li vaig dir que em molaria fer fotos. Vaig fer amistat amb El Son de la Chama i des de llavors vaig començar a acompanyar-los als concerts", explica.

Un dia no va poder anar amb ells, però "tenia mono", així que va buscar a Internet on hi havia concerts a prop i va topar amb una actuació d'Itaca Band a Sabadell. Va contactar-hi i ara ja fa quatre anys que els acompanya a les gires. "Vaig amb la furgo, arribem al lloc, descarreguem i fem les proves de so. Després descansem una mica, sopem, fem el concert, carreguem i marxem. Si és per Catalunya, normalment anem i tornem el mateix dia. Si és fora, anem a dormir a l'hotel i tornem l'endemà", detalla el fotògraf. Aquest any, però, no està cobrint tots els concerts. "Tots els bolos són bons, però a vegades la infraestructura fa que visualment no sigui maco. En aquests fas un vídeo i ja tira". Diu que ja li sembla bé, així té més temps per ell mateix.

 

"Jo no recomanaria a gaire gent treballar de nit. Descanses i menges malament, no fas esport perquè estàs cansat i llavors et canses més. L'alcohol també engreixa i no et deixa dormir, et crea malestar", confessa. L'Artur explica que el primer any va fer al voltant de 115 concerts per donar-se a conèixer, però ara ha après a gestionar-ho millor. "Hi havia setmanes que m'havia de quedar al llit perquè no podia fer ni una passa, estava totalment destrossat."

 

Treballar de nit també pot afectar la relació amb amics i parella. "Els amics te'ls acabes trobant, és el que em passa a la sala Dresden. En un descans passes un quart d'hora de farra amb ells però sense passar-te, que després has de continuar treballant", explica. Amb la parella tot és confiança, creu. "Tinc aquesta feina, visc en el món de la nit, però una relació es basa en la confiança, sinó no es va enlloc", afirma.

 

Durant els concerts, però, no li agrada que el destorbin. "Si una persona et demana una foto i la fas potser et perds una interacció entre músics fruit del directe o un salt no programat". A més a més, tampoc no falta qui perd el respecte. Explica que un cop un noi va menystenir-lo dient que allò que feia era molt fàcil així que ell, després de tocar-ne els paràmetres, va donar-li la càmera i li va demanar que fes una foto. L'altre, que pensava que només era clicar un botó, en va fer un parell i no va entendre per què sortien negres. "No tinc cap problema que ho facin quan és constructiu, m'agrada perquè m'ajuda a millorar. Però no em critiquis si ets el menys indicat", es reivindica.

 

Li demano si posa data de caducitat a aquest ritme de vida i em contesta que "sí i no". Li agradaria fer menys concerts puntuals i més grans festivals. "Vull tenir més dies lliures per fer altres projectes o tenir temps lliure per mi. A vegades m'agradaria fer fotoperiodisme en algunes manifestacions, anar a algun país i fer un reportatge", revela.