Alba Carmona: "Cerdanyola és com si fos un talismà per a estrenar els meus treballs"

La cantant i compositora cerdanyolenca Alba Carmona presenta aquest 10 de setembre el seu nou disc a Cerdanyola, sota el títol ‘Cantora’. És el segon disc en solitari de l’artista cerdanyolenca i el seu retorn a l'Ateneu dos anys després. 

Després del primer àlbum on et vas presentar com a cantant en solitari, què ens pots explicar d'aquest nou disc de 'Cantora'?
Aquest disc està més enfocat a la música d'arrel. El meu primer disc era més aviat un resum de la meva trajectòria i de les sonoritats que pertanyen una mica més a la meva música. A 'Cantora' hi ha una combinació de temes tradicionals, de música llatinoamericana i espanyola i també hi ha composicions pròpies, però sempre partint d'aquesta poesia popular.

En el teu treball de "Toques y cantos" ja vas dir que eres una enamorada l'Amèrica Llatina i de la seva música. Per què tens aquest interès amb el folklore llatinoamericà?
Perquè per mi té una similitud molt gran amb el que jo he viscut des de petita. Té una riquesa melòdica i poètica molt gran. És una música que vaig descobrir fa molts anys i em va atrapar molt la manera de cantar i explicar les cançons. Va ser un descobriment molt gran que em va endinsar en un món molt semblant al meu. Al final, en el flamenc hi ha un apartat que es diu 'cantes de ida y vuelta', i és precisament això, 'cantaores' que van anar a Llatinoamèrica i en tornar van portar totes aquestes influències de ritme i melodies de Cuba, d'Argentina o de Veneçuela.

Tot això, llavors, ho veurem en el teu nou disc?
Sí. En aquest disc he aconseguit un llenguatge més propi. El que he intentat fer és unir les coses més potents d'aquestes músiques i fer-ne una. També hi ha alguns temes en què he introduït sonoritats més electròniques, sense pretendre que sigui una música electrònica. M'agrada experimentar amb les percussions que té la música electrònica i els efectes que es poden fer amb la veu gràcies a la tecnologia, però sempre amb molta cura i amb una justificació musical.

Amb aquesta fusió vols aportar alguna cosa nova al gènere tradicional flamenc?
Doncs sí. Jo vinc de l'arrel del flamenc i he tingut la sort de poder viatjar i fer molts projectes amb moltes músiques diferents. Al final, he trobat una manera de donar-li un aire una mica més fresc a la música tradicional i donar-li aquest accés amb sonoritats més actuals. La meva intenció és que no es perdi la tradició, però que s'apropi a les músiques actuals.

"La meva intenció és que el flamenc no perdi la tradició, però que s'apropi més a les músiques actuals"

En els últims anys s'ha vist molt la fusió del flamenc amb músiques urbanes. Què penses d'aquesta barreja?
El flamenc és una música que sempre s'ha barrejat amb moltíssimes altres influències i sempre funciona, perquè el flamenc té una varietat molt gran com música i s'adapta molt bé a tot. El flamenc sempre ha estat en evolució. Des que Camarón, amb el seu disc de La leyenda del tiempo, i Paco de Lucía, van començar a transformar el flamenc que existia només amb un 'cantaor' i una guitarra, que ja no va parar de reinventar-se i fusionar-se amb altres músiques com el rock o el jazz. Avui en dia, doncs, és inevitable que la gent jove vulgui experimentar amb un llenguatge nou.

Les teves cançons solen parlar de temes molt diversos, però molt reals com la vida, la mort, la felicitat, l'amor... Les lletres reflecteixen el que et passa a la teva vida?
Si clar, a la vida hi ha moments de tot. Hi ha moments molt bonics i d'altres que no ho són tant i la música popular t'explica tot el que està passant a la societat, des de l'amor fins a la política. Per mi, la música popular és atemporal també per això, perquè t'explica les coses que mai deixen de passar.

"La música popular és atemporal perquè t'explica les coses que mai deixen de passar"

Com ha estat l'experiencia de compondre l'àlbum amb el Jesús Guerrero?
Ell està molt a prop d'aquestes cançons i entén molt bé la meva necessitat de trobar aquest espai entre les músiques que estem parlant. És una combinació perfecta perquè li dona un toc increïble als temes. Estic molt agraïda que ell estigui a aquest disc també.

No és el primer cop que actues a Cerdanyola, però imagino que sempre és especial tornar a casa.
Per mi Cerdanyola és això, tornar a casa. Només hi ha un lloc on em sento així i per a mi aquest és Cerdanyola. És un lloc que conec des de molt petita, a l'Ateneu hi ballava amb la Casa d'Andalusia i és un escenari i un teatre on hi he pogut estar moltes vegades. Cantora sortirà al desembre, però farem una estrena abans a Cerdanyola. És com si fos un talismà i m'agrada estrenar aquí els meus treballs perquè ja després comencin a caminar.

"Cerdanyola és com si fos un talismà. M'agrada estrenar aquí lels meus treballs perquè ja després comencin a caminar"

Després actuaràs a ciutats com Madrid, Belgrad o Viena. Hi ha algun lloc que et faci especial il·lusió?
La veritat és que ara mateix em fan il·lusió tots els llocs. Aquest projecte és el meu projecte més identitari i poder mostrar la meva música a Europa i fer concerts a duo amb el Jesús és una experiència impressionant. Europa és un lloc on la gent entén molt bé la música, encara que no entengui l'idioma. Jo crec que hi ha una cosa dins d'aquesta música que traspassa el llenguatge.

Com veus el panorama musical a Cerdanyola?
És veritat que ara ja fa uns anys que visc a Cadis, però sempre he seguit lligada a la Casa d'Andalusia de Cerdanyola, que és on jo vaig començar a ballar i a cantar. M'agrada molt que continuï havent-hi gent que encara vol aprendre l'arrel dels cantes. M'expliquen que hi ha gent jove amb moltes ganes d'aprendre i la veritat és que això és necessari perquè continuï.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.