5 escultures públiques de Cerdanyola

L'escultura i l'art en general sol associar-se a museus i a indrets en els quals cal pagar una entrada per entrar, però també hi ha la possibilitat de gaudir de l'art amb una simple passejada. Cerdanyola del Vallès és una ciutat ideal per fer-ho ara que les restriccions contra la Covid-19 prohibeixen sortir del municipi.

Per això us proposem cinc escultures públiques de la ciutat que no us podeu perdre:

La C (Plaça de l'Estatut)

El monument a Lluís Companys de la plaça de l'Estatut és el símbol més reconegut de Cerdanyola. Ara ja fa més de 20 anys que és part de la ciutat, però no va haver de passar gaire temps perquè els veïns se'l fessin seu. Molta gent, de fet, no utilitza el nom oficial de la plaça, per a ells és 'la plaça de la C'. El que segur que no saben són els secrets que s'hi amaguen.

El monument és producte de la ment de Salvador Mañosa, cerdanyolenc il·lustre també autor de l'escultura republicana de la plaça Sant Ramon. L'obra simbolitza el moment de l'afusellament del president Companys a mans de les tropes franquistes, és per això que el ferro es recargola de dolor.

 

Monument a La República (Plaça de Sant Ramon)

La plaça Sant Ramon i els peus del monument a la República han acollit manifestacions, actes festius i hores de i hores del dia a dia de molts veïns i veïnes de la ciutat. Tot i que només fa set anys que una dona de bronze presideix la plaça, la seva història, que va ser silenciada durant el franquisme, es remunta abans de la Guerra Civil, concretament l'any 1931.

Al bell mig de la plaça de Sant Ramon, una dona vigila des de les altures i aixeca la mà sostenint una branca de llorer. Sota els seus peus hi ha cinc pedres mal apilades com si ho hagués fet la mà d'un nen petit. Cinc pedres que són un tresor històric per Cerdanyola en temps de la República.

 

Columnes de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona)

Quatre columnes helicoïdals de granit rosa, que mesuren cadascuna 25, 30, 35 i 40 metres respectivament. Estan disposades en una plaça en la qual hi ha plaques amb els noms de les Universitats que formen part de la Xarxa Lluís Vives.

Representen la catalanitat (són una clara evocació de les quatre barres) i les ciències i les humanitats. Són un homenatge a les Universitats catalanes i han esdevingut un símbol de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Europa (Plaça d'Europa)

Monument format per dotze pilars rectangulars units per una circumferència. És una representació de la Unió Europea.

 

A Eva Bravo i Roser Riu (Jardins de l'Ateneu)

El monument és una estructura que representa una biga partida per la meitat, sobre la qual hi ha les siluetes de dos coloms que la sobrevolen. A la part davantera una placa amb la inscripció.

Eva Bravo i Roser Riu eren dues treballadores de l'Ateneu que van morir quan una biga els va caure a sobre durant l'assaig general dels pastorets, la nit del 19 de desembre de 1991.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.