Cerdanyola tanca el 2024 amb 848 € del preu de lloguer i amb la mirada posada a nou habitatge

El 2024 ha tancat a Cerdanyola com el segon any amb el preu mitjà del lloguer més car: 848,13 euros. Així, la mitjana anual baixa lleugerament i queda només per darrere del 2023, que va ser l’any amb el preu més car (859,18 euros). En deu anys els preus s’han disparat. El 2014 el lloguer mitjà a Cerdanyola era de 581 euros. Davant d’aquesta situació, “els preus són inassumibles”, han denunciat en repetides ocasions des del Sindicat de Llogateres de Cerdanyola. De fet, segons un estudi dades de la Diputació de Barcelona, els cerdanyolencs que viuen de lloguer destinen un 42,51% del seu sou de mitjana en pagar-lo. 

El CEO de SisquellaGrup, Lluís Sisquella, assenyalava al TOT Cerdanyola la falta d’oferta com una de les causes principals de l’augment de preus. “En els últims anys ha baixat l’oferta i això ha fet que hi hagi menys moviment, perquè la dificultat per a trobar un altre pis és major”, afirma Sisquella. El director general de SisquellaGrup posa la lupa especialment en els lloguers i alerta que el mercat “està col·lapsat”.  

 

Ha funcionat la LAU? 

Un any després de la implantació de la Llei de regulació de preus del lloguer, el preu mitjà a Cerdanyola no ha augmentat, però podríem dir que la disminució ha sigut mínima (11 euros). Com deia en declaracions al TOT, el membre del Sindicat de Llogateres de Cerdanyola, Sergi Ferrer, aquesta regulació “és insuficient, ja que el que fa és simplement posar un topall als lloguers, però no que baixin”.

Per la seva banda, Sisquella creu que “tot i que era necessària, ha fet que es reduís el mercat”; i el secretari general de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, Miquel Àngel Vicente, va alertar fa uns mesos, que “la gent estava a l’expectativa del que pogués passar amb aquesta llei”. Això ha fet que “molts hagin aguantat els contractes o els hagin prorrogat”, deia. 

 

 

Nou habitatge

Les esperances de l’administració per a solucionar el problema d’habitatge a Cerdanyola tenen a veure amb la construcció d’habitatges nous. El 2023, Cerdanyola tornava als nivells de construcció precrisi econòmica (2008) amb l’inic de 226 habitatges nous. El 2024, en van ser 132. Seguint aquesta línia, el futur passa per l’acabament de les fases restants de la promoció Cerdanyola Centre, (211 habitatges), l’entorn del futur Hospital Ernest Lluch (565) i, sobretot, el Parc de l’Alba (5.377). 

Tot i l’increment de la construcció d’habitatges en els darrers dos anys, la regidora d’Habitatge, Sonia Rodríguez, creu que la travessa pel desert d’habitatges nous (2008-2022) “ens ha portat a un model que ja no és sostenible i que cal evolucionar”. 

Segons el director territorial de Culmia a Catalunya, Josep Maria Cases, “venim d’una producció anual d’habitatge molt baixa respecte del que es necessita degut al creixement demogràfic”. Malgrat els plans de xoc de l’administració, “no es disposa de sòl planificat, la complexitat normativa no afavoreix la programació àgil de nous sectors, no hi ha finançament per assumir les obres d’urbanització per part de les entitats financeres tradicionals i la capacitat de producció d’habitatges del sector està molt limitada”, assenyala. 

 

Protecció oficial: un objectiu encara llunyà

Davant la problemàtica de l’habitatge, sobretot a l’àmbit metropolità, l’administració està optant per la via dels Habitatges de Protecció Oficial (HPO). Tot i això, a Cerdanyola del 2011 al 2024 només s’han iniciat 25 HPO. Una xifra molt llunyana dels objectius de l’administració. En aquests 13 anys, altres municipis de l'entorn de Cerdanyola sí que han construït HPO. Destaquen Sant Cugat (559), Terrassa (600) i Sabadell (778).

El govern actual de Cerdanyola vol optar per “la construcció d’aquest tipus d’habitatge per a destinar-la a lloguer accessible”, explica la regidora d’Habitatge. Tot i això, segons Sisquella, tal com està plantejat l’HPO “no és rendible econòmicament per les empreses constructores” i planteja que “es faci una concessió del sòl per a aquest tipus d’habitatge destinat al lloguer”. Rodríguez, però, recorda que les polítiques d’habitatge “no tenen un retorn a curt termini”.

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.