Cerdanyola, la tercera ciutat amb el lloguer d’habitacions més car de Catalunya

A causa dels elevats preus dels lloguers, cada vegada més gent es veu obligada a compartir pis. A Cerdanyola el preu mitjà d'una habitació és de 504 euros

On n'hi caben dos, n'hi caben tres... i quatre. Aquesta és la tònica últimament als pisos de lloguer a Cerdanyola. Cada vegada més gent es veu obligada a llogar una habitació en un pis compartit, davant de l'enfilada dels preus del lloguer. A Cerdanyola, igual que a gran part de Catalunya, s'ha disparat en els últims anys, passant de 581,14 euros de mitjana del lloguer mensual el 2014 als 868,85 euros actuals.

El boom del lloguer d'habitacions no és casualitat. Cada vegada hi ha menys oferta i els pisos que hi ha, tenen un lloguer inaccessible per molts. Cerdanyola, a més a més, compta amb el factor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i és un dels municipis que més estudiants atrau durant el curs. Però, ara mateix, ja no només és un fenòmen dels joves i estudiants. Cada cop més gent per sobre dels 30 anys es veu obligada a compartir pis.

Així, Cerdanyola és el tercer municipi de Catalunya amb el preu del lloguer d'habitacions més car, després de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, segons un estudi del portal immobiliari Fotocasa. A Cerdanyola, per tant, llogar una habitació ja costa 504 euros de mitjana, mentre que a la capital catalana el preu mitjà és de 638 euros. Cerdanyola també entra dins del Top 10 de municipis amb el lloguer d'habitacions més car de tot l'Estat, ocupant la desena posició.

 

 

El lloguer d'habitacions, fora de la LAU

Hi ha una explicació a aquest augment: les habitacions no depenen de la llei de regulació dels preus del lloguer. Això ha creat un verdader caldo de cultiu molt propici per a especular: des del lloguer d'habitacions fins al fraccionament de pisos. Des de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge creuen que tot plegat s'ha convertit "en una selva".

Les habitacions, al regir-se pel Codi Civil i no per la Ley de Arremndamientos Urbanos (LAU), no tenen cap topall de pujada, fixat en el 2% en el cas de lloguers convencionals, ni durada, quan el lloguer d'un pis és de com a mínim 5 anys. Per al gerent de la Cambra de Propietaris del Vallès Occidental, Miquel Àngel Vicente, el problema és que la llei dels lloguers que no són d'habitatge, com els lloguers d'habitacions o els lloguers temporals, "és molt laxa i, normalment, no hi intervé cap organisme"

Vicente creu que no es pot eliminar el lloguer d'habitacions o temporal, ja que hi ha molta gent que té aquestes necessitats i Cerdanyola és un bon exemple d'això". Tot i això, el gerent de la Cambra de propietaris afirma que "cal un major control, perquè no hi hagi fraus".

Així, el lloguer d'habitacions s'ha convertit en una escletxa per a alguns propietaris, que han vist com hi podien treure més rendiment, després que l'aprovació de LAU els limités. 

 

Pisos compartits més enllà dels estudiants

El fet de compartir pis ja no és exclusiu dels estudiants. A Espanya, segons un informe del portal immobiliari Idealista, l’edat mitjana de les persones que comparteixen pis ha anat ascendint des de la pandèmia, passant dels 31 anys el 2020 als 34 el 2022. 

La Pau Ayabarrena viu al barri de Banús des de fa 4 anys. FOTO: Guillem Barrera

La Pau Ayabarrena viu al barri de Banús des de fa 4 anys. FOTO: Guillem Barrera

 

La Pau Ayabarrena, de 28 anys, és veïna de Cerdanyola des de fa quatre anys. Durant aquests període ha viscut sempre al mateix pis al barri de Banús, compartint amb tres persones més. Un pis de 80 m² pel que paguen 1.020 euros, però que “al registre cadastral no val més de 700” assegura.

La jove ha encadenat dos contractes temporals, tot i viure sempre en el mateix pis. D’aquesta manera, sempre que es fa un nou contracte, l’arrendador pot apujar el preu del lloguer del pis. Davant d’aquesta situació, es queixa que “el contracte de temporada no és un contracte de ple dret, sinó que és un contracte escombraries”. 

L’any que ve, se li torna a acabar el contracte i “hauré de buscar un altre pis”, diu resignada. Tot i això, explica que diàriament es planteja marxar de Cerdanyola, “perquè cada vegada és més difícil viure aquí”. Fins i tot, ha pensat en marxar de Catalunya i tornar a La Rioja, d’on és ella.  

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.