Cerdanyola recorda un any més les víctimes de l’Holocaust i del nazisme

El passat diumenge 4 de febrer, la plaça de la Pau de Cerdanyola va acollir l'acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que se celebra el 27 de gener coincidint amb l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz - Birkenau.

L’acte, que va començar amb l’actuació del Quartet de Violoncels de l’Escola Municipal de Música Aulos interpretant El Cant dels Ocells, també va comptar amb la presència de la tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola, Marta Argelagués, l'alcalde de Cerdanyola, Calors Cordón, i la membre de la junta de l'Amical Mauthausen, Elvira Fernández. 

Marta Argelagués va recordar les víctimes del nazisme, fent especial menció als quatre cerdanyolencs deportats a Mauthausen-Gusen, i Carlos Cordón, va denunciar al silenci davant d'aquestes atrocitats i va remarcar la importància del record de l'Holocaust "per evitar que això torni a passar". 

Per la seva banda, Elvira Fernández va llegir un manifest en què va posar el punt de mira en el concepte de llibertat, fent un paral·lelisme amb el que està passant avui en dia a Palestina o Ucraïna.  

Per acabar, es va fer la tradicional ofrena al monument d'Elisa Arimany per a recordar un any més als quatre cerdanyolencs deportats al camp de Mauthausen.

 

Els quatre cerdanyolencs a Mathausen

La tècnica de patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola, Marta Argelagués, va recordar els quatre cerdanyolencs que van ser deportats a Mathausen:

• Amadeu Comas Comas, nascut a Cerdanyola el 4 de febre de 1921 en una família que procedia de Barberà. Va viure al carrer de Sant Josep i després al de Sant Anna. Feia de cambrer i era de l'UGT. Va marxar a l'exili un cop acabada la guerra, després de passar per una companyia de treballadors estrangers i per diversos camps de presoners va anar a parar a Mauthausen. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Tenia 24 anys.

 

• Lluís Castells Roma, nascut a Sant Julia de Vilatorrada el 17 de gener de 1898. Va viure al carrer Ample. Com l'Amadeu va passar per diferents companyies de treball i camps de presoners, va anar a parar primer a Mahutausen (27-1-1941) i després a Gusen on va morir el 4 de gener de 1942. Tenia 44 anys.

 

• Juan Gómez Asensió, nascut Huércal-Overa (Almeria) al 25 de març de 1916. Va viure al carrer de la Circumval·lació. Després de la Guerra a França i es internat al camp d'Argelés i passa per diverses presons, va morir a Gusen el 5 de novembre de 1941. Tenia 25 anys.

 

• Miguel Garcia Ramos, nascut a La Carolina (Jaen) l'1 de març de 1912. La seva família vivia al carrer de la Pau eterna. Després de la Guerra marxa a França passant per diferents camps de treball. Acaba a Mauthausen, on es assassinat al castell de Hartheim el 27 de setembre del 1941. Tenia 29 anys.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.