Cerdanyola mira a l'oest: el Parc del Castell com a peça d'encaix del Centre Direccional

El mite de la frontera va servir als pobladors dels Estats Units de principis del segle XIX per a explicar l'avenç i la cerca d'oportunitats als territoris desconeguts de l'oest. Allà on la civilització guanya terreny a costa del que és salvatge.

A Cerdanyola, el Centre Direccional és el gran projecte de la ciutat del futur. Uns 5.000 habitatges s'ubicaran a l'espai, històricament oblidat, que queda entre Cerdanyola i Sant Cugat. Allà on actualment hi ha hectàrees de descampats, s'alçarà el nou barri de la ciutat.

Però abans d'arribar al "llunyà oest", Cerdanyola necessita lubricar una peça d'aquest engranatge: el Parc del Castell. Serà un espai d'equipaments i zones verdes, que sumat a la zona verda contigua inclosa en el sector del Parc de l’Alba, es convertirà en el gran parc de l'oest la ciutat.

 

Es tracta dels terrenys del Parc Tecnològic del Vallès (PTV) inclosos en el Pla Parcial d’ordenació de l’Àrea Tecnològica Vallès de l’any 1986 amb una superfície total de 448.469 m². Aquest pla urbanístic definia dues etapes d’execució. La primera, corresponent a l'espai de les empreses situades al voltant de l'avinguda del Parc Tecnològic, es va executar en el seu moment, mentre que la segona, corresponent als terrenys de sobre el carrer dels Boters, no es va arribar a fer mai.  

Aquest projecte, del qual al ple municipal del mes de gener va aprovar-se'n un avanç de la Modificació del Pla General Metropolità, té com a objectiu ampliar els parcs i jardins urbans en aquest àmbit per a donar continuitat entre el Parc de Collserola i l’entorn del Castell de Sant Marçal. A més a més, impulsar la zona industrial del PTV.

 

Del Sillicon Valley català a trobar un nou rumb

Des que al 2015 el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat escapcés la direcció del PTV i reestructurés la seva organització, el que va néixer com a Sillicon Valley català, per ser el primer parc tecnològic del país, ha estat remant sense un rumb gaire concret. L'agència de la Generalitat, Acció, va assumir-ne el control i en va reduir el nombre de consellers, amb la finalitat de reduir costos i adaptar-lo a la seva capacitat financiera. 

 

A partir de llavors, es va obrir un període de reflexió i, tot i que en els darrers deu anys ha anat recuperant el percentatge d'ocupació (actualment al 82%, segons el portal sompoligons.cat), el propòsit del PTV ja no és únicament el de prestar serveis tecnològics, tal com es va crear, sinó que serveix com a espai perquè diferents empreses s'hi puguin instal·lar. El que seria un polígon industrial. 

Encara amb empreses punteres com Lacer, Dentaid o Natura Bissé i amb el recent guardó de la Marca Q de qualitat, el PTV mira al futur amb el seu germà petit, el Parc de l'Alba, fent-se gran al costat. Una possible integració dels dos parcs, tal com s'havia parlat en el seu moment, donaria l'impuls que aquesta zona de Cerdanyola necessita. 

I la peça d'engranatge del Parc del Castell servirà com a espai de connexió, per a donar continuïntat al Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional i per a tancar (o reobrir) una de les qüestions més polèmiques dels darrers anys: l'abocador de Can Planas.

 

L'abocador de Can Planas: la gran controvèrsia

Els terrenys del futur Parc del Castell inclouen l'abocador de Can Planas, que representa una extensió de 18 hectàrees i té un volum de 2,45 milions de m³. L'abocador, actiu entre la dècada dels 70 i 90, va ser clausurat per l’AMB l’any 1995 i des d’aleshores està en fase de postclausura.

 

La Generalitat de Catalunya va donar l'any passat una subvenció de 16,8 milions d'euros a l'AMB per al ressegellat. El projecte està, ara mateix, en fase d'adjudicació. Mentre que des de les diferents administracions asseguren que el projecte de ressegellat s'ajusta als requisits de la normativa actual reguladora de dipòsits, algunes plataformes ambientalistes creuen que l'abocador mai va ser clausurat correctament. 

Eulàlia Mimó: "Els estudis realitzats pels equips especialitzats afirmen que és pitjor buidar que segellar, perquè són residus que amb el temps queden inerts"

Segons la regidora d'Urbanisme, Eulàlia Mimó, "els estudis realitzats pels equips especialitzats afirmen que és pitjor buidar que segellar, perquè són residus que amb el temps queden inerts". 

En canvi, des de les plataformes Refem i Adenc sempre han defensat que "la descontaminació, ja sigui en forma de trasllat dels residus o descontaminar-los, encara que es tracti d'una obra costosa, és necessària", diu un dels seus membres, Àngel Gastón. 

Àngel Gastón: "La descontaminació, ja sigui en forma de trasllat dels residus o descontaminar-los, encara que es tracti d'una obra costosa, és necessària"

A l'espera de la resolució del contenciós administratiu, que des de Refem creuen que arribarà al juny d'aquest any, el projecte del Parc del Castell preveu ubicar-hi zones verdes damunt l'abocador i algun espai per a equipaments en superfície, és a dir, que no impliqui fer-hi fonaments. "Per exemple, una pista esportiva", afegeix Mimó. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.