La Cerdanyola industrial: un repàs a la història fabril de la ciutat

Cerdanyola ha passat per diferents etapes al llarg de la seva història. Una d'aquestes etapes que més ha marcat el caràcter actual de la ciutat va ser el creixement industrial a partir dels anys 50 del segle passat. En només tres dècades, Cerdanyola va passar de tenir uns 4 mil habitants (1950) a més de 50 mil (1980). La transformació d'un poble pagés i lloc de segones residències a una ciutat industrial és evident.

El TOT Cerdanyola ha volgut recordar algunes de les fàbriques més destacades del segle passat, on molts cerdanyolencs i cerdanyolenques hi van treballar. Algunes d'aquestes ja no hi són, d'altres s'han transformat en equipaments d'un altre tipus o s'han enderrocat per a fer-hi un altre negoci.

 

Uralita, de la primera industrialització a l'asbestosi

La fabrica Uralita és, segurament, la més coneguda de totes. Va ser un dels primers motors industrials de la ciutat, però també va deixar una emprempta que costarà d'esborrar: l'amiant i la malaltia de l'asbestosi.

L'any 1910 van començar a funcionar les primeres naus de fabricació de cartró pedra, propietat dels germans Roviralta. Poc després es va iniciar la fabricació d'uralita en forma de plaques planes i quadrades. El creixement de la fàbrica va ser meteòric: va passar de 350 obrers l’any 1925 a 700 el 1930. 

Josep M. Roviralta era un industrial mil·lionari, liberal, simpatitzant de la República, amb mentalitat europea i amic de les belles arts. És de ben sabut les seves bones relacions, no només amb polítics de l'època, com Francesc Macià, sinó també amb artistes, com Eugeni d'Ors, Josep Viladomat, Enric Granados o Ismael Smith, qui li va produir unes titànides a la façana de la seva fàbrica a tocar de les vies del tren. Aquestes obres es poden observar actualment al Museu d'Art de Cerdanyola. 

Més info: 'Els Relleus de les Titànides', una de les exposicions que es poden visitar en el MAC

Amb la dictadura de Franco i l’aïllament internacional del seu règim, el proveïment de matèria primera (l’amiant) va resultar molt difícil. A més, els Roviralta van ser malvistos per la dictadura i, acusats de maçons i col·laboracionistes de la República, van vendre l'empresa al financer Joan March, qui havia sostingut econòmicament la campanya militar de Franco i disposava d’una flota de vaixells mercants i de contactes internacionals amb els quals podia aconseguir l’amiant.

Amb el canvi de propietat, també es va canviar el nom a Manufactures Uralita S.A. L'empresa va continuar creixent i als anys 60 i 70 va arribar a tenir més de 1.000 treballadors. El nou propietari, Joan March, se'l describia com a un empresari "especulador, armador i financer". La malaltia professional de l’asbestosi va esclatar els anys 70 a Cerdanyola, entre els obrers de la Uralita. Això ha provocat nombroses víctimes mortals i malalts crònics, encara fins avui dia.

Uralita va abaixar les persianes al 1997, però encara se'n pot observar la seva fàbrica en desús al costat de les vies del tren. 

 

Aiscondel, el símbol de la segona meitat del segle XX

Fundada el 1943 a Barcelona, el 1964 l'empresa va traslladar la seva activitat a la nau del polígon de la Clota a Cerdanyola, convertint-se en un dels motors econòmics de la ciutat. La fàbrica produïa productes plàstics adreçats a mercats de consum com la papereria o la decoració. Era la propietària de la marca Aironfix, amb la qual tants nens i nenes havien forrat els seus llibres de l'escola. 

Durant dècades va ser una de les empreses de referència en el sector del plàstic de tot Espanya i centenars de cerdanyolencs havien treballat a les seves instal·lacions. Aiscondel va acabar tancant i la Jove Orquestra de Cerdanyola (JOC) en va fer un concert d'acomiadament el 2014. El 2023, l'empresa constructora Segro, propietària dels terrenys, va anunciar que l'editorial Penguiun Random House s'instal·larà a on hi havia Aiscondel. Durant el 2024 s'ha construït la nova nau i s'espera que el 2025 ja estigui a ple rendiment.

 

Zarroca, les famoses gasoses

A la illa delimitada pel carrer d'Adam i Eva, el passatge del Carril i el carrer del Nord, hi va haver la fàbrica de begudes carbòniques Zarroca. L'empresa va ser fundada pel pare de Manuel Zarroca el 1915. Més endavant es traslladaria a la carretera de l'estació (Ripollet) i anys després es va desplaçar a Barberà del Vallès amb el nou nom d'Ondina. Els més grans recordaran l'antic camió Rugby de l'empresa, repartint pels carrers de Cerdanyola. 

 

Les Baietes, una filial de la Uralita

Les Baietes va ser fundada el 1946, quan Manufactures Eternit, SA (Uralita, SA), va sol·licitar l'autorització per a bastir una fàbrica de teixits industrials a l’illa compresa entre els carrers de Santa Anna, Circumval·lació Baixa i Montseny. 

Segons explicava l'historiador Albert Lázaro, la idea d’en Joan March era construir a Cerdanyola una fàbrica que li proporcionés baietes i feltres industrials, productes necessaris per fer anar les màquines de plaques i tubs de fibrociment. D'aquesta manera deixava de dependre de proveïdors aliens a l’empresa.

Per fer-ho va comprar l’empresa Pedro Juncà S.A. d’Olot, que va traslladar a Cerdanyola. Era un procés complet de filatura de llana, carda, tissatge, repassat i acabat. Al igual que la maquinària, els encarregats també els van portar d’Olot i els hi van fer les cases a la gran via de Prat de la Riba. Les principals matèries primeres utilitzades eren la llana i el cotó, i en algunes èpoques també es va emprar l’amiant. 

Amb el tancament de les fàbriques de la Uralita als anys 80-90, la seva filial Les Baietes, també va ser liquidada, i en el seu lloc s'hi va instal·lar la fàbrica del mateix ram Manufacturas de Fieltros Industriales, SA (MAFINSA). Al tancar MAFINSA, les naus van ser adquirides per Mercadona per fer-hi un supermercat. El projecte presentat per l’empresa a l’ajuntament va obrir una forta polèmica entre partidaris i detractors del supermercat, sobre com s’havia de portar a terme el projecte de reconversió d’aquestes instal·lacions industrials a centre comercial.

 

De fàbrica de les Sedes a epicentre de la cultura

Al mateix solar on actualment es troba l'Ateneu de Cerdanyola, s'aixecava anteriorment la Fàbrica de les Sedes de la família Porta Cusidó. Agafava tota la illa que avui ocupa l'Ateneu, on hi havia quatre naus amb coberta en forma de dents de serra. Les dues propietàries eren les germanes Porta Cusidó. Germanes també de Dolors Porta i Cusidó, que tenia un taller de catifes a la Rambla de Montserrat. 

El 7 d'abril de 1983 es va inaugurar l'Ateneu, convertint-se en un dels epicentres de la vida cultural de Cerdanyola. Segons diuen els assistents, la seva inauguració, durant l'alcaldia de Celestino Sánchez, va ser un esdeveniment ciutadà de primer ordre. 

 

Hispano Olivetti i el seu pas fugaç per Cerdanyola

El 1929 es constituïa a Barcelona, Hispano Olivetti. Era la primera filial estrangera de la firma italiana de màquines d'escriure Olivetti. Inicialment tenia la seva seu al carrer Pallars, al barri del Poblenou de Barcelona. El 1942, en un moment d'esplendor de l'empresa es va traslladar prop de la plaça de les Glòries de la capital catalana.

Al 1992, i després de la greu crisi que va patir la companyia als anys 80, Olivetti va traslladar la producció a un nou centre situat al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola del Vallès. Però quatre anys més tard, al 1996 es veurien obligats a tancar. 

L'any 1999, el laboratori farmacèutic Lacer va adquirir la l'ommoble, i després d'invertir més de 50 milions d'euros en la remodelació, hi va traslladar les activitats de fabricació.

 

Ercos, la supervivent

Una de les grans fàbriques que segueix en actiu a Cerdanyola des de fa més de 60 anys és la planta química d'Ercros. Construïda al 1963, produeix més de 250 tipus de pólvores d'emmotllament termoestables. El 88% de la producció s'exporta a més de 60 països de tot el món, i és el segon productor europeu d'aquests compostos.

 

De la fàbrica a la ciència i el coneixement

En els últims anys, Cerdanyola ha experimentat un gran canvi en el seu model d'indústria. A finals del segle XX la ciutat va veure com les grans fàbriques, que havien estat presents durant tants anys a la ciutat, anaven tancant. L'inici del segle XXI va estar marcat per l'arribada d'empreses i equipaments relacionats amb la recerca científica i el coneixement. La presència de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968) i l'arribada del Sincrotró Alba (2010), han propiciat que cada vegada més empreses d'aquest sector s'interessin en ubicar-se al municipi.

En els propers mesos, l'editorial Penguin Random House traslladarà la seva activitat al nou magatzem logístic de Cerdanyola, als antics terrenys de la fàbfica Aiscondel. També s'ha anunciat que Cerdanyola serà la seu de la nova planta de microxips de l'estat espanyol, que funcionarà a partir del 2026. Dos exemples del canvi de tendència i la transformació industrial de la ciutat. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.