Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
L’atac informàtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha afectat a més de 40.000 persones i 650.000 arxius. L’assalt s’ha executat amb un ransomware anomenat PYSA. Es tracta d’un programari maliciós que xifra els documents de la víctima i exigeix un alliberament per tornar-hi a accedir. Retratem com es viu la situació des de dins de la Universitat a través de testimonis que ho viuen en primera persona: com es fan les classes?, com és la comunicació entre docents i alumnat?, quines dificultats afegides existeixen dins del campus?
És el segon atac que s’ha produit des de l’inici del curs 2021-2022; aquest darrer es va produir la nit del 10 a l’11 d’octubre i el campus s’ha desestabilitzat d’una forma abismal: els ordinadors estan “infectats” i no hi ha forma de recuperar els arxius.
El rector de la Universitat, Javier Lafuente, explica que avui mateix, dia 21 d’octubre, es posarà en marxa una xarxa física, també coneguda com a ‘xarxa grisa’, ja que els serveis informàtics encara no estan actius. Tanmateix es preveu que d’aquí a dues setmanes es comencin a aixecar els serveis: “l’atac ha suposat refer de nou tota l’estructura informàtica, cal anar a poc a poc per mantenir la seguretat del campus”.
Davant la situació, el Govern de la Generalitat ha anunciat un pla per reforçar la ciberseguretat a les universitats, i així evitar un nou atac informàtic. En aquesta línia, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya també s’ha manifestat i ampliarà el seu perímetre de control per incloure-hi tots els centres que hi vulguin formar part.
Quines alternatives s’han dut a terme?
A dia d’avui, el centre està prenent algunes mesures perquè funcioni amb tota la normalitat possible. Tot i això, el sembla que és un consens entre alumne i professorat que el problema principal és el campus virtual i les pràctiques avaluables.
Per superar aquests entrebancs, cada facultat va utilitzar el seu compte a Twitter per difondre quina era la forma de reprendre l’activitat. Les principals alternatives han estat: obrir un compte de Telegram, o bé, que el docent establís una relació directa amb el delegat i que aquest ho comuniqués a la resta de l’alumnat via WhatsApp. “Tot i els obstacles, valorem de forma positiva les alternatives que s’estan creant”; etziba de forma optimista el coordinador del grau de criminologia, Josep Cid. Contràriament s’ha manifestat un estudiant del graum qui ha criticat la comunicació entre docents i estudiants: “els professors no tenen una opinió concreta, cadascú ho fa a la seva manera i això suposa un problema per a nosaltres”.
Més enllà de les aules
El ciberatac és un problema molt ampli, ha afectat molts sectors de la universitat. Més enllà de la docència i les classes. És el cas de la promoció 2017 – 2021, que s’havia de graduar aquest mateix dijous, en menys d’una setmana d’antelació. La vicedegana, Carmina Crusafon, explica no s’ha pogut fer perquè “s’han de preparar uns diplomes que són les llistes dels que es poden graduar i tot això no ho tenim, està en els serveis”. Tanmateix, els problemes són molt amplis: nòmines, llistes, exàmens… Actualment, en l’era digital gairebé tot està supeditat a la tecnologia, però tal com conclou el rector “cal anar a poc a poc i mantenir-nos segurs”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.