L'altre '47': L'exregidor de Cerdanyola que va segrestar un bus per reclamar el transport a Roquetes

La història del segrest de l'autobús 47 està arrasant als cinemes. La pel·lícula 'El 47', de Marcel Barrena, ja s'ha convertit en tot un fenomen cinematogràfic a Catalunya i el conductor d'aquella línia d'autobús de Barcelona, Manolo Vital, en un heroi de la classe obrera. Però el segrest del barri de Torre Baró no va ser el primer. Quatre anys abans, un grup de veïns de Roquetes ja van aturar l'autobús de la línia 11, com a una acció per a reclamar el transport públic a aquest altre barri de la capital catalana.

 

El transport, una de les reclamacions dels barris perifèrics

El 26 de maig de 1974, pocs minuts abans de les dues de la tarda uns 200 veïns de Roquetes van baixar fins al carrer Alcántara. En un moment, l'autobús de la línia 11 es va omplir i van obligar el xòfer a conduir fins als carrers Cantera i Briquets, a la part alta del barri. Un dels que encapçalava la comitiva era en Jordi Mena, més conegut pels veïns del barri com a Mario. "Ens posàvem noms de guerra perquè no ens relacionessin", diu. Vuit anys després Mena aterraria a Cerdanyola, on acabaria sent el regidor de Cultura des de 1993 fins al 2001.

Als anys 70, però, l'exregidor ja donava mostres del seu activisme polític i social. En aquella època el veïnat de Roquetes, on vivia Mena, reclamava a la companyia Transportes de Barcelona perquè perllongués les línies 11, 31 i 47 fins al carrer Mina de la Ciutat. "Però ningú no els havia fet cas", afirma. Amb els carrers costeruts i sense asfaltar, la companyia deia que era inviable que els autobusos -model 829- transitessin per allà . Farts de la indiferència de l'Ajuntament i altres institucions, van decidir organitzar-se i passar a l'acció.

"A altres barris, com a Torre Baró, els veïns estaven més influïts per grups com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Bandera Roja o Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), en canvi, a Roquetes érem gent llibertària i molt assembleària", explica. Davant la manca d'infraestructures, una cinquantena de veïns del barri es trobaven cada setmana a una esplanada sense sostre, "plogués o nevés", i allà debatien diversos temes del barri, no només de transport. I és que alguns serveis tan essencials com el clavegueram "el van construir la gent del barri els diumenges a pic i pala".

 

La persistència de la lluita veïnal

Aquell primer segrest no va donar els seus fruits, però un mes després van tornar-hi i l'1 de juliol van intentar-ho una tercera vegada, però el segrest va ser frustrat per la policia. Tot i això, no es van rendir i el 18 de juliol de 1974, van aconseguir que finalment les línies 11 i 112 es perllonguessin el seu recorregut fins a Roquetes.

"En aquella època, era el pa de cada dia als barris de Nou Barris", afirma Jordi Mena. El de l'autobús 11 va ser el primer, després en van venir més, com el 12 a la Prosperitat o el famós 47 a Torre Baró. Tres barris de la perifèria barcelonina, que van acollir l'allau de persones nouvingudes procedents, sobretot, del sud d'Espanya i que va fer créixer la ciutat de manera superlativa.

Gràcies a aquelles reivindicacions ara a tots aquests barris hi arriba l'autobús i també el metro. "Hi ha vegades que aquest tipus d'accions són necessàries", creu. "Quan no se't vol escoltar i tens raons, les has de fer valdre", afegeix.

 

Cerdanyola, un altre centre d'arribada de nouvinguts 

Jordi Mena també pensa que hi ha un paral·lelisme amb l'arribada de gent del sud d'Espanya també a Cerdanyola. Barris com Les Fontetes o Banús van acollir als anys 60 i 70 milers de persones "que emigraven de la seva terra escapant de la misèria", indica. "Quan jo vaig arribar a Cerdanyola l'any 1982, hi havia dues Cerdanyoles molt diferenciades: la de Dalt, al voltant de la plaça Sant Ramon, on s'aplegava un nucli més catalanista, i la de Baix, més propera a l'estació i on el PSC o el PSUC tenien més força política.

Tot i això, l'exregidor opina que en el seu moment es va fer una bona feina i que els barris que van rebre més immigració, "ara estan totalment integrats a la ciutat".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.