50 anys de l’Aplec de la Sardana: de la reivindicació a símbol d’integració

“Allò va ser una tota una efemèride pel poble i una invasió de cerdanyolencs a la UAB”. Així descriu Toni Morral aquell 16 de març de 1975, quan 1.200 cerdanyolencs (xifra segons la venda d’entrades, tot i que es creu que hi havia més gent) es van desplaçar al Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma amb una clara voluntat de “recuperar un dels símbols d’identitat de Catalunya”, encara en època franquista.

Aleshores, el règim ja donava signes de debilitat i a Franco li quedava poc més de mig any al capdavant d’aquella Espanya. En aquells anys per a tot el territori català afloraven les primeres mostres de reafirmació nacional amb una clara voluntat de retorn a la democràcia. 

A Cerdanyola les sardanes van ressorgir per primer cop després de la Guerra Civil, el 1946 de la mà de la Secció Folklòrica de Sardañola, que es constituí en la primera agrupació sardanista pròpia de la vila, a l’ombra del Col·legi Sagrat Cor. Però no va ser fins al 1974, un any abans del primer Aplec, quan es formaria l’Agrupació Sardanista Casal de Cerdanyola, la impulsora d’aquell esdeveniment que va marcar un abans i un després per la cultura catalana de la ciutat.

 

Cerdanyola, terra de sardanes

Des de la primera època d’estiuejants del segle XIX, i sobretot a principis del segle XX, els barcelonins que creuaven la serra de Collserola buscant la tranquil·litat de Cerdanyola van portar la sardana al poble. “Aquella gent ja ballava aquesta dansa durant els estius a Cerdanyola”, explicava el president de l’Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola, Hector Fornés, en una entrevista al TOT. 

 

Allò no deixava de ser un entreteniment per aquells estiuejants. No va ser fins al 1974, quan va néixer la primera entitat sardanista impulsada per la gent del poble. Un grup de joves atrevits van decidir tirar endavant l’agrupació, tot desafiant la situació política del moment.

La primera audició de sardanes es va fer davant de l'Església, i segons recordava Morral en un article publicat pel TOT el 2017, "ja aquell dia vam aconseguir recaptar bastants diners... passant la barretina i captar un bon nombre de socis. Això ens va animar a fer una audició mensual i a organitzar cursets de Sardanes al Casal Parroquial”.

 

Primeres reunions i contacte amb l’Ajuntament

Veient l’èxit dels primers mesos, aquell grup de joves va posar-se un nou objectiu: la celebració d’un Aplec que ajuntés a centenars de persones. La primera reunió es va celebrar en una sala del primer pis de l’antic edifici del Casal Parroquial. La sorpresa “una mica inquietant” per a tots els presents va ser quan “vam veure que a la primera fila de la reunió hi havia dos regidors de l’Ajuntament”, recorda Morral, qui aleshores tenia 18 anys. 

Aquells regidors eren Manel Andreu i Esteve Boldú. Dues persones que en la darrera etapa dels Ajuntaments franquistes van intentar gestionar una certa obertura a la catalanitat, canviant els noms d’alguns carrers com l’Avinguda Catalunya i la plaça Abat Oliva.

La gran sorpresa per a tots va ser quan Andreu i Boldú “ens diuen que aquesta és una molt bona iniciativa, que convé donar-li el màxim relleu possible al poble i que l’Ajuntament estaria interessat a impulsar i participar en l’organització”. 

Toni Morral: "Per aquell primer Aplec es va buscar la col·laboració de gent rellevant del poble com Joan Tabuenca, Elisa Arimany o l’empresa d’autocars Renom”

El que després seria alcalde de Cerdanyola, recorda amb nervis aquelles setmanes prèvies. “Es va buscar col·laboració de gent rellevant del poble com Joan Tabuenca, president de la Creu Roja, l’Elisa Arimany, dissenyadora del primer cartell, o l’empresa d’autocars Renom, que va posar un servei llançadora gratuït a l’Autònoma”, indica Morral. 

 

La decisió de la UAB

Pel que fa al lloc, primerament estava previst celebrar l’Aplec en els camps del Turó de Guiera. Als anys 70 encara no hi havia l’escola ni les cases unifamiliars. “Aquell era un espai cèntric, proper i lliure d’edificis”, assenyala Morral. Però dies d’abans de l’Aplec uns episodis de pluja persistent va fer que l’espai quedés enfangat i impracticable per a ballar-hi sardanes.

La solució la va donar Esteve Boldú. Aquell primer Aplec es faria a l’Autònoma. El regidor tenia una molt bona relació amb el rector d’aleshores i això va facilitar les converses amb la Universitat, recentment construïda al costat de Bellaterra. 

Toni Morral: "Van ser uns moments molt especials per a tots. Aquesta iniciativa va ser la meva introducció a la vida social i associativa de Cerdanyola"

La plaça Cívica va acollir la jornada. ”Van ser uns moments molt especials per a tots. O com a mínim per a mi. Aquesta iniciativa va ser la meva introducció a la vida social i associativa de Cerdanyola”, relatava Toni Morral pel TOT. L’Aplec de Cerdanyola a la UAB va ser una activitat de comunió entre el poble i la UAB, els cerdanyolencs van poder sentir seva la Universitat, van descobrir i gaudir d’un espai que fins aleshores el veien distant. 

 

De la reivindicació a un element integrador

Aquell primer Aplec va ser un acte de reivindicació de la catalanitat amb totes les lletres. Amb els anys, l’Aplec es traslladaria al centre de la ciutat i “el sardanisme esdevindria quelcom més cultural i social”, explicava el president de l’Agrupació Cultural Sardanista. L’entitat actual, fundada el 1989, ha esdevingut un símbol de la barreja cultural i de la integració social durant les darreres dècades a Cerdanyola. Una ciutat que ha acollit persones d’arreu i que alhora ha sabut mantenir les seves tradicions: una d’elles, la sardana.

Hector Fornés: “Després d'aquella reivindicació de catalanitat, el sardanisme esdevindria quelcom més cultural i social”

Més info: L'Agrupació Sardanista engega el 50è aniversari de l'Aplec: "és un any molt especial"

Més info: OPINIÓ - Hector Fornés: "50 anys d’Aplecs a Cerdanyola"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.