Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Al contrari dels centres educatius, els museus o els pavellons esportius, que van quedar completament buits durant mesos, els CAP i els hospitals van arribar al col·lapse amb l'esclat de la Covid-19. Quan tothom s’havia de quedar a casa, els treballadors i treballadores de la sanitat, igual que d’altres sectors essencials, van estar al peu del canó. “Personalment, ho vam viure com una experiència atípica”, explica Montserrat Pedra, metgessa del CAP La Farigola de Cerdanyola.
La sanitària considera que la pandèmia “ens va posar al límit de les nostres capacitats laborals i personals". Cinc anys després, creu que "no hem avançat tant com esperàvem que canviaria la societat en postpandèmia" i indica que "la societat en general banalitza molt el tema Covid: molta gent s'ha oblidat del que vam viure i com de malament ho vam passar", diu.
Una de les imatges que va deixar els mesos de confinament, va ser l’acte ciutadà de sortir als balcons, cada dia, a aplaudir als sanitaris i personal essencial. En aquest sentit, la Montserrat comenta que "personalment ho agraïa, eren dies molt complexos i moltes vegades no sabies quines decisions prendre". Tot i això, també assenyala que, a nivell sanitari, “hi havia moltes mancances de recursos humans" i afegeix que cinc anys després "estem igual a escala general”.
En el moment en què va aparèixer la vacuna per fer front al virus, la Montserrat ho va viure com “un miracle”. “Això va suposar frenar les morts i va fer que es rebaixés la sensació de gravetat”. Malgrat els discursos negacionistes sobre la Covid i la vacuna, explica que “majoritàriament la gent va ser conscient de la importància de la Covid”.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.