Una ciutat on viure

Fa unes setmanes el ple de Cerdanyola va aturar durant un any l'atorgament de llicències necessàries per a obrir noves discoteques a la ciutat. En concret, no es podran donar llicències d'edificació, reforma, rehabilitació, ampliació i instal·lació d'activitats d'usos recreatius al polígon Polizur i la zona de La Bòbila.

La intenció, segons diu el govern i els partits que van recolzar la mesura, és estudiar de nou el model d'oci nocturn a Cerdanyola. Davant d'això, qui pot no estar d'acord? Fa prop de dos mesos denunciava que Cerdanyola té un problema amb la música i l'oci nocturn. Recordem que en dos anys, han tancat la meitat de les sales de música que teníem.

A priori ja estic d'acord amb obrir el meló i repensar com ha de ser la nit cerdanyolenca, sempre que sigui cert. No s'hi val fer ara aquest moviment com a reacció ràpida per a aturar unes discoteques que poden no agradar els veïns més immediats, pel soroll i la brutícia que comportin, i després no engegar el replantejament promès.

Mireu, podem estar d'acord que no volem portar cap aquí la Zona Hermètica de Sabadell, on després de molts anys i problemes se l'han poguda treure de sobre. De fet, si té tant de consens polític, deu ser per alguna cosa. Ara bé, a Cerdanyola hi segueixen faltant espais d'oci, i no només nocturn. Pensem-hi, si voleu. Però a banda de pensar fem coses. Perquè si a sobre de no permetre d'obrir noves discoteques als polígons durant un any, tampoc no es fa la sala de concerts que demanen les associacions musicals i culturals, ja em diràs.

Cerdanyola té un problema amb la cultura i amb la vida social, i sense això, una ciutat no és més que un munt d'edificis agrupats. Cal revitalitzar la nostra ciutat perquè sigui un lloc on vingui de gust viure, amb tota la intensitat de la paraula 'viure'. No oblidem, a més, que una ciutat morta condemna els seus habitants a desplaçar-se a altres municipis per trobar l'oci que no troben a casa. I no oblidem, tampoc, com és de perillosa la combinació d'oci, alcohol i cotxes.