True love

Ser el primer amor d'algú està molt bé però ser l'últim amor és insuperable. A mi no m'ha anat bé en l'amor però tinc la sort de poder veure'l de prop, saber que existeix, això, gràcies als meus avis. La meva àvia Aurora va fer 88 anys, el meu avi té 91. Es van casar l'any 1953, però de nuvis porten gairebé 70 anys junts. Sí, tota una vida, però jo encara puc veure com es miren, com es parlen i com cuiden l'un de l'altre, ells Dos són Un.

L'àvia és de Granada i l'avi de Barcelona. L'avi és el clàssic dramàtic català però d'una bondat i noblesa entranyable. L'àvia és forta i mai perd el somriure, tot ella és amor. Han passat per penúries, però les dificultats mai apagaren el seu amor, si no, el feia més fort. Cada matí es fan un petó de bon dia com si es tractés del primer cop, al vespre, el meu avi li diu, bona nit maca, i li fa un petó. Em recorden a dos nens que saben que estaran junts tota la vida. Es complementen d'una forma en desús avui dia, el món de la parella ha canviat. No dic que avui no hi hagi amor, sinó que, ara tot és com un McDonalds, d'usar i llençar. L'amor actual és superficial al costat del de la gent gran.

En un món individual i materialista, cada cop ens trobem més sols i frustrats tractant de seguir el mite de la Felicitat, un anunci de neó gegant d'aquesta delirant Babel. Jo, per sentir-me persona, miro als avis i tracto de mantenir els valors que m'han transmès. Iaia: encara que ja no recordes les coses per què se t'obliden, jo seguiré dient-te lo guapa que ets i que ets la dona de la meva vida. Iaio: encara que la teva vista et falli i ja no puguis ni llegir, encara que hagis d'anar amb taca-taca i et posis de mala llet, jo seguiré dient-te que ets el noi més elegant i honrat que conec. Us diré tot el que us estimo i com d'agraït em sento per educar-me i estimar-me, per ser els millors avis. Mai hem de queixar-nos per envellir, no tots tenen aquest privilegi. Aloha.