Ser un mateix: conducta inapropiada

Ahir vaig veure una pel·lícula que em va entusiasmar. El seu missatge vital, sobre la integritat dels valors propis per sobre d'una multitud que tot ho devora, va fer que me n'anés al llit donant-li voltes a tot el que acabava de sentir. La peli en qüestió és 'El Manantial', de King Vidor, amb Gary Cooper en el paper d'un arquitecte idealista i transgressor, que creu en el valor del què fa fins a l'última conseqüència. Un home d'uns principis inamovibles que no es doblega davant del poder que ho manipula tot i fa d'homes i dones simples ovelles d'un global ramat. Molts cops, en la nostra vida diària ens trobem en moments de debilitat i no sabem com reaccionar.

Les situacions ens superen, l'angoixa ens envaeix i no som capaços de triar la decisió més adequada. Com a persona observadora que li dóna moltes voltes al cap, en moments quotidians dubto. Heidegger, identifica que els humans tenim diverses formes d'executar la nostra existència. Per un cantó està la forma impròpia, la qual es troba en formes de vida ja determinades. Un viure com viu la resta de la gent; un fer el que fan els altres. La forma pròpia, en canvi, pretén agafar el que en propietat ja ens pertany. Per al pensador o el creador, és justament des de l'angoixa on es pren consciència de la impropietat del món quotidià. Això permet que s'obri la possibilitat d'escollir-se a un mateix com a ésser propi, individual i intransferible: ser un Gary Cooper.

Hi ha moments en què no fem el que volem a causa dels dubtes o per pressió social. Dubtem perquè els esquemes preestablerts provoquen en nosaltres una sensació d'obligació. Quan un viu de forma impròpia no aposta per un mateix, simplement es deixa portar per la remor col·lectiva en la forma de pensar, gustos i sentiments. Per a Heidegger això no és ni millor ni pitjor, però segur que molta gent ha passat per situacions difícils i que no ha sabut com afrontar. No sé si és millor o pitjor viure en la impropietat, però el que sí que crec és que escollir-se a un mateix és un avantatge per deixar enrere uns esquemes enquistats en un dia a dia que tampoc ens aporten una millora substancial a les nostres vides. Per això en aquesta vida he escollit ser Gary Cooper, o com mínim, intentar-ho, encara que la majoria de cops em senti sol i incomprès. Això em porta a un altre film de Garry Cooper, 'Solo ante el peligro', però això ja és un altra història. Aloha