RELATS - Danny Romero: "El suïcidi del mestre Gaudí"

El mestre Gaudí vivia entregat a la seva obra amb què volia arribar a Déu. Cristià profund, gairebé místic, vivia en una espartana habitació a l'obra. L'Antoni ho tenia tot al cap, els plànols i maquetes del que hauria de ser el temple de La Sagrada Família, eren per transmetre a Paula Quintana i a Sugrañes posteriorment, els seus ajudants. El mestre tenia períodes d'autèntic anacoreta on tenia visions i missatges ascètics. Però un 10 de juny de l'any 1926 una d'aquelles visions profètiques li esdevingué tot passejant per Barcelona. En ella va veure la Barcelona del futur, contemplant com seria la ciutat en cent anys, i en Gaudí no gaudi gens amb alló. Va veure brutícia, violència i delinqüència, va veure incivisme, pobresa i dolor. Com si fos la Torre de Babel, va veure gent per tot arreu, però era gent que no estimava la ciutat, que només l'utilitzaven o venia de pas. Va sentir inclús una olor desagradable, mescla d'orina, cànnabis i carn podrida. Va veure la seva estimada ciutat violada i demacrada, a un pas de l'extinció cultural i identitària. L'Antoni, en saber en el que es convertiria Barcelona, no ho va poder suportar i es va llençar al primer tramvia que va passar. Als diaris dirien que el mestre modernista anava despistat tot pensant en les seves coses i no va veure el tramvia que el mataria.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.