RELATS - Danny Romero: "L' animalista hardcore"

Un matí descobreixo una formiga diminuta al lavabo del bany, em pregunto com seria trobar-se sol en un lloc tan hostil; només caldria obrir l'aixeta perquè desaparegués engolida pel ferotge remolí. Fer-ho hauria estat cruel per part meva, m'estimo molt als animals, soc vegà i naturista. El segon dia són dues les exploradores que recorren la pica, m'alegra que la meva formiga solitària hagi trobat companyia. El tercer dia vint formigues, de dos en dos, es reparteixen la feina recorrent la vora de la pila; aprofito que estan fora de perill del raig d'aigua i amb compte em rento les dents. El quart dia en compto cent, i és clar, m'he de rentar a la cuina. El cinquè dia reservo l'ala sud de la casa per a elles, hauré de fer servir el bany a la feina. El sisè dia no puc aixecar-me del llit, ja que seria impossible fer-ho sense aixafar-ne alguna. Elles entren i surten per les meves fosses nasals i de vegades sento els cops de les seves potetes amplificats dins dels meus timpans. Ja han passat dues setmanes i definitivament han conquerit el meu cor. Dins meu elles van tranquil·les pels meus òrgans sabent que jo no em mouré gens per no fer-lis mal. Ara veig com desapareixien els meus peus, després les cames, les mans i els braços. Abans d'evaporar-me del tot, ho comprenc tot: el món m'està oblidant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.