OPINIÓ | Oriol Munuera: "El monòlit de Montflorit"

Fa uns quants mesos l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Associació de Veïns i Amics de Montflorit van acordar traslladar a la Plaça Olivé un monòlit que duia gairebé un segle situat als jardins del Casino, l’actual Centre Cívic. Aquest monòlit, “la pedra”, o més aviat com l’anomenaren ells, en castellà, “la piedra”, ens recordava la fundació de l’Associació de Propietaris de Montflorit i la inauguració de la seva seu social, el propi Casino, l’any 1932. El fet de tractar-la com una pedra, ja fa evident el desinterès, la ignorància, la devaluació i l’eliminació del simbolisme d’aquest monòlit per part de i en mans d’aquells que, se suposa, l’haurien de valorar i preservar allà on queda contextualitzat, al Casino.

El trasllat a la Plaça Olivé es va celebrar amb més o menys solemnitat. Una nodrida representació política i fins i tot eclesiàstica que va donar el toc surrealista a l’esdeveniment. El Mossèn, amb tota la innocència del món, va beneir-lo espiritualment de la desgràcia en la que va caure des del moment en que, la massa iŀluminada, el va abandonar a ple carrer. Encomanant a Déu la desgràcia que havien comès l’Ajuntament i l’Associació de Veïns. Com qui tira els tresors que els nostres avis guarden amb tant d’afecte per després acabar a un contenidor.

Moure el monòlit al carrer i fora de la seva ubicació, no només és descontextualitzar-lo completament i esgarrapar el petit patrimoni del casino. També és exposar-lo al vandalisme i a les inclemències del temps. Com les relíquies egípcies i gregues exposades a Londres o París, o la Dama d’Elx a Madrid, salvant-ne les distàncies. Malauradament, els últims mesos ha estat vandalitzat, deslluint-lo amb pintura blava per sobre.

El que personalment més m’encengué és que tothom allà present, autoritats i representants dels ciutadans, semblaven totalment aliens a la perversió. Ignoraven totalment el significat d’aquest monòlit i seguien la conya de la pedra. Però com hi havia feta i xerinola, ja els hi anava bé. Sempre és de menester deixar-se veure i aparèixer a la premsa. Són un producte i s’han de vendre, més enllà del bé i del mal.

No tinc gaire esperança, ni tampoc espero cap reacció d’aquells qui han provocat aquesta situació que, per més inri, són els mateixos que la poden resoldre. Però seria convenient retornar el monòlit al Casino, què és on pertany i d’on no hauria d’haver sortit. Es pot exposar. Es pot coŀlocar a un lloc molt més preferent d’allà on era i, sobretot, en un lloc més protegit.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.