OPINIÓ - Joan Bril·li: "La cultura és la memòria del poble, la manera de pensar i de viure"

Sempre cal ser crític, amb les institucions que entenen per cultura una eina d'instrumentalització política per fer arribar a la ciutadania allò que més interessa. Això té un nom que s'anomena apropiació cultural o capitalització de la cultura.

Quan hi ha un ús de privilegi, poder o benefici és quan parlem dinstrumentalització. I a Cerdanyola passen aquestes coses, dos exemples: Festa del Roser de Maig subvenció X - pocs diners - i en canvi són capaços de portar a Alaska i Mario Vaquerizo, amb un cost que supera amb escreix els 60.000 €. La cultura no s'ha d'entendre com a rendiment econòmic.

S'ha de considerar la cultura com a dret fonamental, ha de tenir un compromís, generós i recíproc cap a l'expressió cultural pensada per la ciutadania en general.

El ventall cultural d'una ciutat és molt ampli - incloent-hi les entitats més petites que són un pou ple de riquesa cultural - i ara més que mai la cultura, cal programar-la i apropar-la amb les eines més adequades a tots els sectors d'una societat que d'una manera o altra ens sentim condicionats per la immediatesa i la falta de temps.

Aquest desgavell general d'una societat immersa en canvis tecnològics constants, ha canviat la manera d'entendre la cultura. Hi ha hagut un canvi progressiu en la manera de comunicar i entendre el món i això ha derivat en situacions delicades per a la producció cultural, que ha necessitat evolucionar per entrar en nous corrents.

La cultura, actualment es veu fortament marcada per les tendències canviants de la societat, i això d'obviar o disminuir l'interès per les accions culturals de fa molts anys i programar activitats amb tendències clarament polítiques és un frau al teixit cultural d‟una ciutat.

La població envelleix i tots els elements culturals d'una generació anomenada "boomers" - nascuts des de 1946 a 1964 - i la generació "X" - nascuts des de 1965 a 1980 - es perden. Si mirem cap al futur, la situació pot derivar en un paradigma canviant que podria acabar devaluant encara més el paper que s'atorga a la cultura dins dels nostres valors socials.

Dic això, perquè cal marcar unes bases i un  savoir faire, per avançar cap a un teixit cultura adreçat als joves i nens sense descuidar els valors dels temps passats i que han de ser respectats i no substituïts ni oblidats per activitats populistes.

Obviar que la cultura no interessa als joves és un menyspreu al futur, aquests i els nens són els grans consumidors de cultura, on es dóna la paradoxa que són els que tenen més temps, per aprendre-la i gaudir-la.

D'aquí arrenca el meu esperit crític sobre l'oferta cultural existent avui a Cerdanyola, una ciutat que respira cultura en tots els vessants i que cal divulgar-la i programar-la de manera esperançadora i oberta a tots els ventalls i  possibilitats.

Si les coses es fan bé, les noves generacions aprendran el sentit d‟una societat que respecta i considera la cultura un element clau per al desenvolupament de la ciutat i dels seus ciutadans. La interacció entre l'administració pública i la ciutadania per mantindre unes activitats culturals fructifures és necessària, fàcil i satisfactòria per les dues parts.

"El rol de la cultura és tan gran que dóna forma a com reflexionem com a societat sobre qui som, on hem estat i on esperem arribar". -Wendell Pierce.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.