OPINIÓ - Jaume Sobrevals: "(Re)fer la nació (2)"

Una nació, en bona part, és formada per la gent, per la «seva» gent. I la gent, les seves relacions, la seva conducta, la consciència que té de si mateixa, les pressions que rep de l’exterior... canvien amb el temps. Per tant, la nació també canvia: guanya identitat o en perd. Per formar part d’un grup humà -d’una nació- no n’hi ha prou amb dir (i potser creure-s’ho) «soc català», posem per cas, sinó que també cal actuar com a tal i desempallegar-se de la colonització mental que es pugui arribar a tenir. Mentre el «nostre» marc mental sigui la «seva» idea d’Espanya, anem malament. Hem de deixar d’entendre el País Valencià com «llevant», o el País Basc com «el nord», per exemple. O deixar de contestar «sí» quan, anant pel món, ens pregunten si som espanyols (i, de passada, rebrem inesperats somriures de complicitat quan diguem que som catalans). O deixar de confiar que resoldrem les nostres necessitats i assolirem les nostres aspiracions dins l’estat espanyol...

Prou veiem que qui vol dissoldre una nació intenta que perdi identitat i cohesió: la cultura i el benestar. Si volem seguir sent una nació clarament identificada i cohesionada, guanyar-nos el dret a ser un estat i tenir possibilitats d’aconseguir-ho, cal preservar i aprofundir en allò que ens fa ser i sentir-nos com a catalans. Un factor essencial n’és la llengua, però també ho és resoldre necessitats com ara l’habitatge, l’acolliment, el transport... Una característica de les nacions (no colonitzades) és la de poder decidir col·lectivament sobre el seu dia a dia i el seu futur. Aquesta decisió col·lectiva i quotidiana la fa possible el fet de disposar d’un estat propi. Només les nacions colonitzades deixen en mans d’una altra (amb estat) les decisions que els correspon prendre. El conflicte és inherent a l’alliberament, i cal entomar-lo.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.