OPINIÓ: Jaume Sobrevals: "Què fer? O què no fer?"

A pocs dies de les eleccions al Parlament, sembla clar que els resultat del partits catalans -en general- dependrà de la capacitat de recuperar el vot abstencionista, ja que comptar amb el transvasament de vots entre els partits espanyols i catalans és il·lús i esgarrapar-se els vots entre ells és directament suïcida. El que potser no és tan clar és si s’han preguntat el perquè d’aquesta alta abstenció en les darreres eleccions municipals i estatals. O, si ho han fet, si s’han adonat dels errors. O, encara més, si han decidit posar-hi remei.

De fet, si el famós 52% sembla difícil de revalidar és perquè no va servir per a res. Potser uns més que d’altres, el van dilapidar alegrement i les últimes abstencions no sembla que hagin servit d’alerta. El càstig pot ser monumental.

El més greu de tot plegat, però, serà que el possible càstig del proper diumenge no afectarà només als partits catalans, sinó a tot el poble, aprofundint en la satel·lització de la política catalana (ja ho veiem a la campanya), augmentant l’espanyolització de la societat (ja ho veiem a la resta de Països Catalans), incrementant les polítiques neoliberals i facilitant la feina de l’oligarquia representada per l’IBEX 35 (ja ho veiem a tot arreu).

Davant d’això, ens podem plantejar honestament si aquest sacrifici val la pena o no, si podem encara mantenir una flama de confiança o fer foc nou. El que segur no ens podem permetre és caure en els cants de sirena de fonamentalistes que pretenen «cohesionar» la societat a base d’excloure’n els que els fan nosa, que normalment sempre són la baula més feble de la cadena.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.