OPINIÓ - Fernando Saavedra: "La burocràcia nostra de cada dia"

Si alguna cosa extra tenim en comú les persones afectades per l’amiant, és la burocràcia. Res de nou des que l’ésser humà necessita documentar dades per administrar-se i sobretot per controlar. Deixant de banda els tòpics de la lentitud, el paper que sempre falta i el debat sobre la gestió i destí de les dades, sembla que tot l’avenç dels actuals sistemes informàtics ha xocat amb l’excés, les contradiccions i la utilització interessada provocant un resultat sovint contrari a l’esperit inicial que seria donar garantia, informació i seguretat al que fem.   

Tenim alguns exemples recents. El més sorollós és el de la pagesia amb els seus tractors demanant la reducció de la paperassa que aporta poc a la feina diària de fer créixer pomes o cuidar el bestiar. Un altre proper seria l’eufòria de l’Ajuntament de Sabadell per haver reduït de quasi un any a dos mesos la tramitació de les llicències d’obres després de veure la paralització constructora a la ciutat, per descomptat, davant la paperassa. I els més tràgics, l’enfonsament de l’edifici de Badalona tot i tenir tota la paperassa de l’ITE en regla o l’incendi a València amb la documentació tècnica inicial aprovada. Un altre exemple estès podria ser el calvari administratiu davant una ocupació encara tenint les escriptures a la mà.      

Ho tenim resignadament assumit perquè vivim a la UE, que és l’exemple mundial d’ecosistema burocràtic on aparentment tot està sota control fins que comença a desbordar-se per esgotament i neixen o s’amplien alternatives paral·leles. Pot ser en el fons, el que ja estem documentant és la falta de confiança, l’exempció de responsabilitats i la pèrdua de temps.  

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.