OPINIÓ - Ferdnando Saavedra: "I les nostres coses per a quan?

Permeteu-me dedicar aquestes primeres línies a les persones afectades per l’ELA i a la seva lluita per aconseguir una “Llei ELA” o els mitjans necessaris per conviure dignament amb la malaltia, desitjant de tot cor, que no segueixi el mateix calvari polític-administratiu de l’amiant.

Fa unes setmanes s’anunciava una nova recargolada d’impostos per l’any vinent, aquesta vegada local. Podria ser hipòcrita i dir que prefereixo pagar impostos en comptes d’unes bones vacances, és evident que no, però soc molt conscient que cal redistribuir els recursos per mantenir l’estat del benestar (o “migestar” per moltes persones) i que tot a una banda o a l’altre és mal negoci social. Això sí, cal ser molt crítics amb la gestió i els resultats que, darrerament, des de l’àmbit local fins a l’estatal, la cosa en vers el dia a dia ciutadà no m’acaba de fer el pes.    

Recordo que ja portem cinc anys de tribut metropolità i encara tenim un transport local amb busos fumejants i recorreguts obsolets o sense cap línia al CUAP II. Recordo l’impost dissuasiu d’emissions CO2 als vehicles o taxes i multes a zones ZBE sense trobar dades clares si ha baixat la contaminació real i, per contra, s’han agreujat els embussos, les incidències i saturació als autobusos i trens. Recordo la necessitat i promesa de l’hospital Ernest Lluch i encara portem amb la primera pedra des del 2011. Recordo la necessitat d’accés a l’habitatge pel jovent, residències públiques a prop per la gent gran i l’espera de les llistes d’espera.

Pagarem sí, resignadament, però ja ens calen resultats en comptes de les enceses baralles de qui és millor ficant-li el dit a l’ull a l’altre.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.