El futur del cinema (Retrospectiva cinema El Punt vol.III )

Segle XXI. Des de l'aparició d'Internet, les plataformes digitals i l'streaming, el cinema el Punt, com tots els cinemes, han patit les conseqüències d'un competidor directe. El conflicte entre les parts és el mateix que va patir el cinema amb l'aparició de la ràdio, la tele o els videoclubs, no els hi ve de nou, és l'eterna lluita entre el vell i el nou. Per a mi anar al cinema, la foscor, el silenci de la sala i la gran pantalla, continua sent una experiència única que mai ha de morir però, tindran les noves generacions la necessitat de veure cinema en sales quan estan acostumats a consumir en qualsevol format de pantalla? Per a mi és un sacrilegi veure una pel·lícula de Ridley Scott o de Clint Eastwood a través d'un mòbil.

El conflicte entre productores, distribuïdores i sales fa que el futur del cinema s'hagi de replantejar i el Punt no és una excepció. Però seguim recordant, ens vàrem quedar a mitjans dels 90, que crec, és l'última època d'or del cinema, després ha degradat tot en productes insuls, remakes inútils, nissagues estèrils i blockbusters en sèrie per vendre entrades i crispetes. Als 90 vàrem gaudir dels últims bons films de Woody Allen, del geni de Shyalaman, del suspens de Fichnner, les històries dels Choen, les paranoies de Lynch i les gamberrades de Tarantino. Potser els grans directors i actors encara van estirar el seu talent fins a la primera dècada del segle XXI, però avui en dia el cinema de gran tirada és d'una baixa qualitat que preocupa i per gaudir d'un gran film abans t'has d'empassar deu de dolentes. Jo vaig molt al cinema i guardo cada entrada de les pelis que m'han entusiasmat, cada cop tinc menys. Imagino als meus pares a la seva època anant al cine i veure els estrenes de Coppola, Scorsese, Fellini o Spilberg, imagino als meus avis anant a veure la nova peli de Lean, Truffaut, Houston, Pekinpack o Kubrick, imagino als meus besavis ben mudats per anar a veure al Bogart i la Bacall, al Grable i la Gardner o al Stewart i la Novak, potser sóc un nostàlgic però em fan enveja. Potser si el món del cinema deixa de ser políticament correcte, s'aposta per les noves idees dels joves nascuts amb internet, es fa un treball d'educació a les escoles per valorar el cinema i es contemplen noves tecnologies, potser els nostres fills sentiran l'amor i el respecte per al cinema i poder recuperar així el lloc que li pertany com a setè art.

També, els empresaris han de modificar el sistema de facturació, ajustant-se al nou paradigma, abaixant preus, potencia'n ofertes i facilitats i, sobretot, sent molt més competitius amb la qualitat que ofereixen a les seves cartelleres. Però està prou calar que l'oferta de cinema que tenim és el reflex de la nostra societat, en definitiva: ximpleries, humor per idiotes, valors i emocions manipulats, pirotècnia, trets, hòsties, sexe banal, irrealitat insubstancial, en total, tot per fer pensar el mínim a l'espectador. Entre l'era d'Internet, els alts preus i la dubtosa qualitat dels films, normal que els cinemes s'estiguin buidant, però tinc l'esperança que en el futur es recuperi la cultura d'anar al cinema. The End. Fi de la sèrie dedicada al cinema. Aloha.