Atrapades en el temps: pressupost sense feminisme

Durant el mes de novembre coincideixen dos elements importants. D’una banda, tenim el 25N, Dia Internacional contra les Violències Masclistes. De l’altra, tenim una proposta de pressupostos i inversions sobre la taula. Ignorar el lligam que comparteixen aquests dos fets és violència i explico el perquè.

En primer lloc, les violències masclistes són variades i tenen múltiples formes. Algunes són més evidents que d’altres, com un blau, per exemple. Atemptar contra la llibertat de les dones, pel fet de ser dones, és violència. Per tant, empreses i administracions poden exercir violència sobre una dona.

En segon lloc, l’administració pública està obsoleta. I què vol dir? Doncs molt senzill, la nostra societat s’ha anat transformant mentre que l’administració pública no ha patit cap canvi en 30 anys. La falta d’acompanyament de canvis en l’administració local ens fa viure cada dia com a la pel·lícula “Atrapat en el temps”.

En tercer lloc, dir i fer són dos verbs diferents. Pots dir que ets feminista i no ser-ho. Pots augmentar les partides de projectes LGTBI i feministes i proposar uns pressupostos amb nul·la perspectiva de gènere. El pressupost i les inversions han de donar resposta a com pensen la ciutat les dones, a com la viuen i com la senten.

En poques paraules, el que ens hem de preguntar és si el pressupost i les inversions són feministes. Spoiler! No, no ho és. Això vol dir que la nostra institució municipal exerceix violència sobre les nostres veïnes? Sí, ho fa, molt més del que pensem. No obstant això, el més important és seguir reivindicant i aconseguir fer de la nostra administració local un espai lliure de violències masclistes, un espai segur.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.