Ves per on! Com dir que les persones que vam treballar amb l’amiant fins a la seva prohibició tenim la sensació de formar part de l’esborrany d’una sèrie de ciència-ficció que ara s’emet ampliada amb forma de pandèmia.
Des dels primers treballadors i treballadores a cara descoberta, amb la roba rentada a casa contaminant a familiars, fins a la implementació dels protocols de seguretat actuals; a poc a poc vam anar convivint amb els EPI (Equips de Protecció Individual) les mascaretes FFP1 o FFP2, roba d’un sol ús, espais confinats, ventilació, malalties pulmonars, ansietat a les revisions mèdiques, investigació, radiografies, ofecs, patiment, mitges veritats, danys col·laterals (malalts ambientals) i uns quants milers de morts en mig segle. Sumem el factor negacionista dels causants o interessos diversos, ajudats per la sordina d’un sistema polític, econòmic i administratiu que els regala un temps afegit valuós jugant en contra de la salut.
Durant dècades ha estat feina de molta gent demostrar la realitat dels seus efectes, que ara ja tenen reforç científic i jurídic, però socialment hem quedat atrapats a un esgotador bucle de processos d’estudi i valoració (aquest era l’objectiu) havent de reclamar constantment l’aplicació d’uns drets reconeguts i solucions a qui se suposa que tenien -i tenen- la responsabilitat de vetllar pel benestar de la ciutadania més enllà de la bona voluntat.
Potser encara hi som a temps de capgirar el final del guió, les lleis naturals sempre prevalen per tothom i per sort l’amiant no és contagiós, però és invisible, silenciós i malvadament lent, anem amb compte... ¿Us sona la sèrie?
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris