Aquells meravellosos estius a Cerdanyola

Els estius a Cerdanyola del Vallès han canviat. Mentre actualment bona part dels cerdanyolencs vol en sortir de la ciutat a descansar en un altre lloc, antigament Cerdanyola havia estat, precisament, destí d'estiueig. A inicis del segle XX, la distribució dels carrers i les edificacions era ben diferent de la que coneixem avui dia. Fins aleshores, el poble es dividia en dos barris: el de Dalt i el de Baix. Ambdós es van unificar quan es va construir l'església de Sant Martí i Cerdanyola ja s'havia consolidat com una de les zones d'estiueig de les famílies burgeses i d'artistes de tota mena.

Tal com indica l'exposició "Empremtes del primer estiueig", de la Diputació de Barcelona, a les comarques barcelonines va existir la més gran densitat de colònies d'estiueig de tot Catalunya. La gran concentració urbana de Barcelona s'apunta com el principal motiu. Es van formar, doncs, colònies d'estiueig que tenien el valor afegit de la seva proximitat amb Barcelona: serien els casos, per exemple, de Sitges i les viles costaneres del Maresme, però també de Montcada i Reixac, Vallvidrera, Cerdanyola, Bellaterra o Gelida

L'estiu transforma l'arquitectura 

Un dels rastres més reconeixibles d'aquella època d'il·lustres estiuejants són les residències d'estiu. Passejar pels carrers de Sant Ramon i de Sant Martí significa creuar-se amb edificacions construïdes durant el segle XIX i amb estructures úniques creades especialment pels seus propietaris. Una d'aquestes residències és la Casa Llopis. Es diu que va ser una de les primeres construccions pensades per l'estiueig als voltants del 1872 i que era propietat de la família Sicart, segons indica l'historiador local Isidre Grau al seu llibre "Cerdanyola, espai 50/2000". La façana de la casa és fàcilment identificable, amb un estil eclèctic i destacant per la combinació del maó vermell i l'ocre de les cornises i detalls.

A la Casa Llopis la van seguir altres construccions com la Torre Vermella, actualment en desús però que va pertànyer a la família Cuevas. Els dos trets característics de la casa són el color vermell del maó i la torre que s'aixeca en la part posterior. També va ser casa d'estiueig l'actual edifici del Museu d'Art de Cerdanyola (MAC), que abans també havia estat punt de trobada com a Teatre Casino.

Estiuejants de renom

Moltes figures reconegudes en el món artístic i burgès català van passar alguns estius a Cerdanyola. Des del pintor Josep de Togores, qui va néixer i després passar moltes èpoques a la ciutat, fins als empresaris Roviralta, passant pel compositor Enric Granados. De fet, Granados va escriure la seva obra "Goyescas" a Cerdanyola.

Una de les famílies instigadores d'aquest moviment de burgesos als carrers cerdanyolencs van ser els Buïgas. Gaietà Buïgas primer, i Carles Buïgas després, van passar llargues èpoques d'estiu a Cerdanyola i van deixar empremta en la ciutat gestionant, amb altres senyors, el desaparegut Gran Casino i sent responsables de la remodelació del Castell de Sant Marçal. A la llista d'estiuejants se sumen noms com Pau Casals, Ismael Smith, Adrià Gual, Caterina Albert, Alexandre de Riquer i Santiago Rusiñol entre molts altres.

Piscines a la ciutat

Altres imatges que es guarden dels estius a Cerdanyola tenen, com ara, les piscines com a protagonistes. El Cordelles Club, freqüentat també per la classe alta, va passar a formar part de la urbanització on vivien els treballadors de l'empresa Uralita amb una piscina exterior. Als anys seixanta es va inaugurar la piscina de la cerveseria Las Vegas i, anys més tard, van arribar les piscines de Montflorit, Turonet i el Bosc Tancat.