Albert Turon (ERC): "Som els únics que podem presentar una alternativa seriosa al govern actual"

Albert Turon es presenta com a candidat a l'alcaldia d'Esquerra Republicana (ERC) per primera vegada agafant el relleu d'Helena Solà després de cinc anys com a regidor a l'oposició.

ERC surt a guanyar?
Sí, clar. A més a més, som els únics que podem presentar una alternativa seriosa al govern actual i sortim per ser aquesta alternativa i guanyar-la.

Han fet una oposició insistent. Quin balanç fa d'aquest mandat?
Aquest mandat, per molt que nosaltres hàgim fet la nostra feina d'oposició, ha estat plàcid pel govern perquè ha tingut els suports que necessitava. Quan ha demanat suport, l'ha trobat amb un o amb un l'altre. Nosaltres hem ofert la nostra ajuda en els temes que creiem importants de ciutat i no se'ns ha necessitat, no han volgut pactar amb nosaltres. I en els temes que creiem que no s'estaven fent bé les coses, doncs, evidentment, hem sigut crítics, que és la feina que correspon al principal partit de l'oposició.

Albert Turon (ERC): "Al PSC ha pesat l'estratègia política de no voler donar rellevància a un partit com Esquerra, que creix i que té un projecte propi".
 

Per què no s'han arribat a més acord entre el PSC i Esquerra?
No és que no hi hagi temes de ciutat importants. Temes com la neteja, la recollida d'escombraries o la mobilitat estan encallats i un bon acord entre tots els partits del plenari seria necessari per donar resposta a aquests reptes. Aquí ha pesat l'estratègia política de no voler donar rellevància a un partit com Esquerra, que creix i que té un projecte propi.

En les passades eleccions, Esquerra va créixer en el nombre de vots a Cerdanyola. Què esperen d'aquestes eleccions?
A les passades, a les anteriors i a les anteriors, portem tres eleccions consecutives de creixement. Venint de zero regidors, en el moment que es va presentar l'Helena Solà vam passar a dos regidors, el 2015 van ser quatre i el 2019 vam passar-ne a cinc. També hem anat pujant en percentatge i en vots. A aquestes eleccions hi ha dubtes pel fet de canviar el cap de llista i també perquè s'espera una menor participació. Però esperem seguir aquest creixement, si no pot ser en vots perquè hi ha menys participació, com a mínim fer-ho en percentatge i en regidors. Perquè és la manera de poder fer realitat el projecte. Tenim moltes propostes i la millor manera és arribant al govern i des d'allà transformant les paraules en fets. Si no arribem al govern, com més força tinguem, més possibilitat tenim d'incidir perquè es facin les nostres propostes i de controlar quan es facin altres coses que no són prioritàries o que nosaltres considerem que no siguin correctes.

Albert Turon (ERC): "La manera d'arribar al govern és fent pactes"
 

En el cas de no guanyar les eleccions, es veuen pactant amb altres partits per fer govern?
De moment, les eleccions municipals les ha guanyat sempre el PSC. El 2015 li va anar de molt poc i això tard o d'hora s'ha d'acabar, però hem de ser realistes. Aleshores, tenir un bon resultat és imprescindible, però no és suficient per arribar al govern. La manera d'arribar al govern és fent pactes. Però no només per arribar al govern, sinó també per canviar la manera de governar. La nostra proposta de governar és arribar al govern per establir grans acords, poder parlar les propostes i poder-les debatre amb partits i entitats. Per tant, ens veiem liderant una proposta que compti amb altres partits, però que vagi més enllà i que plantegi una manera diferent de governar la ciutat.

Un dels grans temes del futur és el Parc de l'Alba. ERC dona suport a un contenciós contra alguns aspectes del projecte. Per què ho han fet?
El contenciós administratiu l'han presentat les associacions REFEM i ADENC, i Esquerra hi donem suport com a partit perquè no estem d'acord amb el planejament actual. Amb això esperem poder incidir perquè, en cas que s'acabi fent, es faci de la millor manera possible. Urbanísticament, que sigui una ciutat del segle XXI i que sigui sostenible i el més eficient possible. Aquest planejament respon a necessitats del segle passat. També cal garantir la salut de les persones. Hi ha una sèrie de projectes de remediació dels abocadors que hem de supervisar i, en tot cas, millorar. I, finalment, l'Ajuntament s'ha de dotar estructuralment de personal per poder donar els serveis i crear les infraestructures que aquest desenvolupament necessitarà. Caldran escoles, ambulatoris i tota una sèrie de serveis que, si amb una ciutat per 57.000 habitants ja creiem que no s'està donant el servei que necessita, si afegim 15.000 habitants, més tota la població flotant que vindrà, és absolutament insuficient.

La Generalitat, on hi ha ERC, està promovent aquest projecte. Els ha generat conflicte el fet de no estar d'acord al 100%?
Des del govern de la Generalitat tenen la responsabilitat de gestionar projectes com aquest. Que hi hagi diferències no té per què ser negatiu. En tot cas, això és una oportunitat de, en cas que governem també a Cerdanyola, portar aquestes discrepàncies allà on s'han de prendre les decisions i poder influir per tal que es prenguin amb el màxim d'interès per Cerdanyola.

Albert Turon (ERC): "Cal construir habitatge públic però no perdre la propietat fent-los de lloguer o fer cessió d'ús a entitats de l'economia social i solidària"

Creu que el Parc de l'Alba solucionaria el problema d'habitatge que té la ciutat?
No, i a més a més em sap greu sentir-ho en boca d'altres propostes polítiques perquè ja s'ha demostrat que no és així. El 2003, quan Aznar i el govern del PP van liberalitzar el preu del sòl, van posar a disposició el mercat lliure, molt sòl i molt habitatge. Això no només no va fer abaixar els preus, sinó que va inflar la bombolla de l'especulació que va acabar cinc anys més tard, el 2008, amb la crisi immobiliària que encara paguem. Ara, dins d'aquests habitatges hi ha molt terreny públic, i com a terreny públic tenim la responsabilitat de fer polítiques públiques d'habitatge. Per exemple, construir habitatge públic però no perdre la propietat fent-los de lloguer o fer cessió d'ús a entitats de l'economia social i solidària. Es tracta que construeixin habitatge i cedir-los aquest espai durant 75 anys, amb la idea que aquest habitatge torni a revertir a la propietat pública. I, per descomptat, que l'habitatge sigui de lloguer fins on sigui possible. Per què? Perquè sinó passa com ens ha passat a Canaletes: les administracions fan una inversió molt important en habitatge de protecció, però al cap d'uns anys acaba entrant dins del circuit del mercat lliure. I això no permet fer polítiques d'habitatge. No permet decidir quan s'ha de prioritzar habitatge per a gent jove per primera emancipació o habitatge d'emergència, dels quals a Cerdanyola només en tenim 13. És a dir, no permet que l'administració pública, en aquest cas l'Ajuntament, prengui decisions que donin sortida a la gent que queda fora del mercat lliure. També s'ha de recuperar tot l'habitatge que sigui possible, sigui en propietat o en cessió de la Sareb. I fins on sigui possible, s'han de fer compres amb tanteig i retracte.

Un altre tema que portarà al creixement de la ciutat és la mobilitat de la gent. Durant tot el mandat han estat insistint en una mobilitat sostenible. Què plantegen?
És un tema que portem treballant des de fa molts anys. Per una banda, defensem una línia d'autobús que enllaçaria les tres estacions de tren que té Cerdanyola passant pel centre, el Parc Tecnològic, el Parc de l'Alba, la UAB i Bellaterra. També cal una revisió del transport urbà que està caducat des del 2012 i sobre el qual aquest Ajuntament no ha aconseguit pactar amb l'Àrea Metropolitana. Una altra proposta que és clau és el transport a demanda. Amb la tecnologia actual es pot fer a través de trucades o d'una App per demanar l'autobús des dels barris perifèric, de manera que el temps de servei és molt més ràpid. A nivell supramunicipal, s'han de revisar algunes línies d'autobús perquè, per exemple, algunes de les línies que travessen Cerdanyola puguin sortir per Canaletes, enlloc que totes surtin pels Quatre Cantons. També cal incidir en la millora de Rodalies. I per la mobilitat al carrer proposem guanyar espai per a bicicletes, patinets o vehicles de mobilitat personal, així com per als vianants. Que el carrer sigui agradable i sigui possible i no sigui només un monopoli del cotxe privat. En mobilitat, tota la visió és molt complexa i és imprescindible que hi hagi un Pla Local de Mobilitat per tal que les mesures siguin totes coherents i es reforcin les unes de les altres. Si no es té, passa com aquest mandat on s'ha retirat la Zona Blava sense aconseguir que funcioni la Zona Taronja i ara als clients dels comerços els costa trobar aparcaments per anar a comprar.

Entra en joc també la Zona de Baixes Emissions que pròximament ja s'haurà d'aplicar. Com creu que ha d'adaptar-se a la ciutat?
La Zona de Baixes Emissions ja s'hauria d'haver aplicat aquest 2023. És una d'aquestes coses que fa por que no s'hagi tirat endavant per evitar conflictes en període electoral. Cal valentia per prendre aquestes decisions i cal, sobretot, molta transparència, explicar-li a la gent què se li demana i molta participació. Perquè, com amb altres temes que són un canvi de paradigma, hi ha moltes excepcions i s'ha de tenir en compte. Hi ha gent que necessita el vehicle privat per qüestions de mobilitat personal perquè no té alternativa. O, per exemple, els comerciants tenen claríssimes les necessitats de càrrega i descàrrega. I econòmicament, hi ha gent a qui se li demanaria que fes un canvi de vehicle quan li queda poc temps per jubilar-se o no ha amortitzat prou un vehicle acabat de comprar. Totes aquestes qüestions han de tenir suficient marge per adaptar la norma a la realitat de cada municipi. El que no es pot fer és no prendre aquestes decisions per por del què diran. A la ciutadania se li ha d'explicar, s'ha de consensuar i aleshores buscar la millor manera d'aplicar-ho.

La mateixa reclamació han fet al govern sobre el model de recollida de residus.
Exactament igual. A més a més, en aquest cas és doblement greu perquè ja en el mandat passat avisàvem que acabava el contracte. El govern anterior no va preparar el plec i durant aquest govern s'ha passat els quatre anys dient que estava preparant el nou plec per licitar el nou contracte. Mentrestant, per més que ampliem el contracte i que injectem més diners, el model actual no aconsegueix millorar la recollida d'escombraries. Per tant, per no enfrontar-se a una decisió que normalment és polèmica durant els primers mesos, però que després funciona molt bé, hem perdut uns anys preciosos. Econòmicament tindrà conseqüències. Cada vegada és i serà més cara la recollida de la fracció de resta. Tot el que no seleccionem, tot el que no reciclem, cada vegada és i serà més car. Però és que, a més a més, teníem l'obligació de complir amb el 50% de recollida selectiva l'any 2020 i no l'estem complint. Per tant, tard o d'hora ens arribaran sancions de la Unió Europea. I aquests objectius cada vegada són més alts, són del 55% l'any 2025 i del 60% de reciclatge al 2030. Doncs, amb el model actual és impossible augmentar la recollida i tindrem costos majors i multes que haurem d'acabar pagant. I això és una cosa que hem repetit per activa i per passiva. Hem demanat que, si no es podia implementar el nou model, com a mínim que es fessin proves pilot, que es revisessin els circuits específics, que es millorés la deixalleria i s'han perdut aquests quatre anys.

Albert Turon (ERC): "Cal ajudar el comerç local a què pugui gaudir dels avantatges del comerç electrònic, però, d'altra banda, proposem crear una plataforma de distribució local"

Parlem de comerç local. Què caldria fer des de l'Ajuntament per reimpulsar-lo?
Les campanyes que s'estan fent són necessàries, però no suficients. Cal una intervenció estructural amb un coneixement profund de la realitat del comerç local. Per una banda, està canviant el paradigma i ha entrat amb molta força al comerç electrònic. El que abans era una amenaça, ara ja és una realitat. Ens haurem d'adaptar a aquesta realitat. Cal ajudar el comerç local a què pugui gaudir dels avantatges del comerç electrònic, però, d'altra banda, proposem crear una plataforma de distribució local. Això inclou posar una taxa, com ha fet Barcelona amb la taxa Amazon, a les grans empreses de distribució que ocupen un espai, ens omplen Cerdanyola de furgonetes, ens compliquen la mobilitat, ens generen conflicte en espais comuns i estan perjudicant no només la convivència sinó també el comerç local. Aquesta plataforma de distribució local hauria de fer-se en bicicleta o vehicles sostenibles fins on sigui possible.
Quant al comerç tradicional, ens falta que Cerdanyola tingui un eix comercial on es combini, no només l'activitat econòmica sinó també l'oci. Molta gent de Cerdanyola surt a fora a combinar oci i comerç. A la ciutat tenim el comerç i un eix que potencialment podria fer aquesta feina entre l'estació de Renfe de Fontetes i el carrer Sant Ramon amb dues branques també comercialment molt importants, com són el Passeig Cordelles i l'Avinguda Primavera. Estructurar aquest espai amb una qualitat urbana alta, amb la mateixa il·luminació, convertint en zona de vianants fins on sigui possible i garantint que hi hagi aparcament de rotació. També hi ha una sèrie de polítiques que no són estrictament comercials, però que ens reforçarien aquesta empenta, relacionades amb el turisme. Parlem de potenciar l'eix modernista de Cerdanyola, per exemple. Hi ha d'haver una audioguia que es pugui fer amb el mòbil per oferir als estudiants, investigadors, professors que venen a l'Autònoma, a tot el personal que ve a fer estades de treball al Centre Direccional, gent que fa recerca i que busquen aquest entorn de qualitat.

Durant la campanya han donat protagonisme al jovent a través de candidats del Jovent Republicà. Què plantegen per al cerdanyolencs joves?
En primer lloc, que ho proposin ells i per això els incorporem a la llista, els tenim a l'equip de treball de campanya i no fem propostes per ells sinó que recollim les seves propostes. La gent jove està cansada que senyoros de la meva edat o més els diguin com han de viure, com han de gaudir i què han de pensar. El jovent reclama insistentment poder emancipar-se i tenir una independència econòmica. Sobre l'habitatge, proposem reservar una part de tots els habitatges que es facin sobre sol públic per a lloguer destinat a gent jove. També volem promoure l'enllaç entre les necessitats de formació que tenen l'empresa i l'oferta de formació que està donant ara mateix Cerdanyola. Sobre l'oci, cal més oferta i empoderar la gent jove que té propostes. L'Ajuntament ha de donar suport a iniciatives culturals de la gent jove fins que aquesta oferta funcioni per ella mateixa. També cal que l'Oficina Jove funcioni correctament. No només ha d'existir sinó que ha de funcionar

Qui és Albert Turon més enllà del candidat d'ERC?
Soc un home de 49 anys, amb tot el que això condiciona. A vegades costa una mica assumir-ho [riu]. Amb moltes ganes de canviar Cerdanyola, amb tota una vida veient què es pot millorar a la ciutat, des del carrer fins als àmbits de cultura o d'economia o de comerç. I conscient, precisament per aquesta experiència, de les dificultats que això suposa i de la necessitat que el projecte estigui en mans d'un equip divers on tothom aporti el millor de si mateix. On hi hagi dones, perquè jo soc home, on hi hagi gent jove, perquè tinc 50 anys, i gent amb una experiència vital més llarga que la meva. On hi hagi gent de tots els orígens. Gent que porti tota la vida a Cerdanyola, però també gent que acabi d'arribar i que vingui dels pobles del voltant o vinguin dels països més llunyans. Així, soc un home de 49 anys que sé el que vull i, conscient de les limitacions, busco un equip per fer-ho i he trobat el projecte i l'equip a Esquerra Republicana a Cerdanyola.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.