Els que formem part de la generació millennial fa temps que vam assumir que no compliríem l'estàndard del progrés: viure millor que els nostres pares. El que potser sí que ens ha agafat per sorpresa és viure immobiliàriament explotats per les generacions que ens precedeixen. El seu context social i econòmic va permetre que poguessin adquirir un pis de propietat sense els grans esculls que, actualment, impossibiliten a molts dels nascuts als noranta tenir accés a un dret tan bàsic com és una llar pròpia. El problema és que nosaltres no només rebem la violència estructural del sistema, sinó també la seva violència generacional. De segur que tots tenim coneguts amb el pis pagat que, aprofitant la bombolla del lloguer, l'han arrendat per treure el màxim rendiment a costa dels que intentem sobreviure com podem. No deixa de ser curiós que, en un context d'inflació on tothom clama al cel per limitar el preu de productes bàsics, alhora s'aprofitin d'una generació que no només està condemnada a no poder comprar-se un habitatge, sinó a enriquir sense límit aquells que, per circumstàncies de la seva època, sí que van poder fer-ho. La manca d'un límit legal del preu del lloguer per frenar l'especulació no implica la inexistència d'un límit moral que també ajudaria a aturar-la.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Veure Comentaris