Xavi Olivé: "Cerdanyola no té una política de comerç clara"

El fotògraf cerdanyolenc Xavi Olivé és president de Cerdanyola Comerç i Serveis des que es va fundar fa nou anys, l'any 2014. Així, ha estat al capdavant de les sis edicions fins ara celebrades de la Fira del Comerç, que enguany arribada renovada com a Festa del Comerç. El TOT l'entrevista per conèixer l'estat del comerç local i saber com es prepara la fira, que es farà el diumenge 17 de setembre al Parc del Turonet. 

Aquesta hauria de ser la 7ª Fira del Comerç. A què es deu el canvi de nom?

Arran del canvi de junta a l’associació i de la creació d'una comissió específica per a la fira, hem cregut oportú fer alguns canvis per a reivindicar la importància del comerç a la ciutat. Volem que sigui un dia festiu, per això preparem activitats a l'escenari, a les carpes dels socis, actuacions musicals i no ens oblidem del públic infantil ni de les mascotes. 

En el programa de la Festa destaca precisament aquesta gimcana de gossos. Què us va motivar a incloure-ho?

Una de les sòcies va proposar l’activitat en una reunió de la comissió i ens va agradar molt perquè no havíem fet mai abans activitats amb animals. Creiem que pot ser un bon acte d’inici.

"És un moment complicat pel relleu generacional, que afecta tot el comerç català".

Durant la roda de premsa de la Festa comentava de manera ferma que el comerç local està patint una situació complicada. 

En els últims anys hi ha hagut un canvi de tendència d’usos amb l'arribada de les grans cadenes. El comerç està en inferioritat de condicions per competir-hi. És una reivindicació que fem de fa molts anys, que fiscalment s’iguali la situació perquè per internet s’estalvien molts impostos que no s'inverteixen en el país, en canvi, el comerç local sí col·labora amb els serveis. També és un moment complicat pel relleu generacional, que afecta tot el comerç català. Falta gent jove i no tan jove que vulgui assumir aquests establiments que funcionen bé però no troben ningú. Ens falta molta emprenedoria, ara que està de moda. Quan tanquen aquests comerços també tanca una manera de fer que té una trajectòria llarga. 

Quin és el problema més greu pel comerç local de Cerdanyola?

Sempre hem reivindicat que en l'àmbit urbanístic hem d’endreçar el terreny de joc, les places de càrrega i descàrrega, els carrers... Tenim un problema de mobilitat interna automobilístic, falten aparcaments en les entrades dels eixos comercials. És un problema endèmic des de fa molts anys. A banda, Cerdanyola mai ha tingut una política de comerç clara. Hem trobat que l'administració s'ha oblidat del comerç i falta un model clar. En el dia a dia no hi ha un rumb a seguir. Potser ara el nou govern sí que té l'esma de voler revertir això i allà estarem nosaltres per un interès mutu. 

La Zona Taronja ha millorat la situació?

Jo particularment la valoro positivament, tot i que soc molt crític amb què s’hagi ampliat a dues hores. Havia d’afavorir la rotació de vehicles, però si ho amplies a dues hores, la gent que aparca el cotxe a les 18 h ja ho deixa fins a l'endemà. Llavors deixa d'haver-hi places lliures perquè la gent pugui baixar, comprar i tornar. Veurem com s’aplica l’ordenança definitiva al respecte. A més, les multes que entraran en vigor a partir del desembre gener hauran de ser una eina que afavoreixi la rotació. 

"A Cerdanyola tenim el virus inoculat del centre comercial".

L'avinguda Catalunya compleix els requisits que necessita un eix central de comerç?

Això ja es va parlar amb l'anterior govern amb l'ordenança d'usos comercials i amb el nou govern continua vigent. Creiem que aquesta ordenança en certs eixos ha de continuar funcionant perquè permet que es potencií un tipus de comerç tipus comerç @, filtrant per exemple per tipus d'aparador. És cert que a l'avinguda Catalunya tenim un problema. L'ordenança afavoriria que els locals, que tenen la particularitat de ser molt grans i més cars de lloguer, es puguin adquirir per omplir-los.

És també problemàtic que a la ciutat no hi hagi un centre de comerç clar?

Cerdanyola té un comerç molt dispers, i això ens costa en la feina de visibilització del comerç local. També tenim la sensació que la gent es creu el comerç, el visita i en fa ús. Falta potser que l'administració també s'ho cregui i aposti per aquests eixos. Però sí, és cert que la dispersió del comerç no afavoreix que tinguis una idea clara d'on és el centre de l'eix comercial. També, a Cerdanyola tenim el virus inoculat del centre comercial. El Baricentro és el centre comercial més antic d'Espanya i tothom que ha viscut aquí el té com a referència. Competir contra això és compliat, però s'ha fet. El comerç local té altres eines com el valor exponencial, el servei personalitzat, la fidelització del client, el comerciant coneix molt bé el seu producte.

"La Festa del Comerç serveix perquè Cerdanyola es faci una àmplia fotografia del comerç de la ciutat".

Creu que la Festa del Comerç contribueix al fet que la població es faci seus els comerços?

La Festa ens serveix a l'associació primer per a captar socis, i en segon lloc, per a reivindicar el potencial del comerç local i que en un sol dia la gent pugui visitar aquesta festa i vegi una gran varietat de tipologia de comerç: alimentari, de roba, de sabates, de serveis. Que aquell dia concret serveixi perquè Cerdanyola es faci una àmplia fotografia del comerç de la ciutat. També fa que els visitants tornin als comerços al dia següent.

S'apropa la campanya de Nadal. També hi haurà novetats?

Al juliol ens vam reunir a l'associació i vam tirar endavant la comissió de treball específica. La tenim bastant encarada amb un esbós molt ampli. No puc avançar cap novetat, però sí dir que ho tenim tot bastant perfilat. A partir de finals d'octubre o principis de novembre ja podrem presentar novetats. Continuarem amb la mateixa filosofia que altres anys, buscant una temàtica concreta, un tipus de campanya que faci participar la ciutadania i que reivindiqui l'establiment associat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.